Els ajuts per adaptar la casa als discapacitats, aturats des de fa dos anys

BarcelonaA principis de l'any passat, el Joan i la seva dona, la Mercè, van comprar una cadira salva escales per no haver de portar en braços el seu fill, que té un 80% de discapacitat, a la seva habitació. "L'Arnau pesa 55 quilos i jo encara puc, però la seva mare ja no el pot pujar", explica el Joan. Van demanar a la Generalitat la prestació social que serveix per pagar part de les adaptacions que es fan en una casa per millorar l'autonomia de la persona discapacitada, però gairebé dos anys després encara no l'han rebut. Els anomenats ajuts PUA no arriben.

"La nostra sorpresa ve quan ens comuniquen que gairebé el 100% dels expedients que s’han demanat estan bloquejats, que hi ha algun tràmit administratiu que bloqueja la resolució d’aquestes ajudes", denuncia el Joan, que ha iniciat una campanya per exigir el pagament d'aquests ajuts econòmics a tots els afectats. De fet, explica que una de les persones d'aquesta àrea del departament de Drets Socials que el va atendre el va esperonar a mobilitzar-se: "Em va dir que estaven desesperats perquè ja no sabien què dir a les famílies que trucaven i que són centenars els casos que estan pendents de resoldre". Personal d'aquesta àrea de la conselleria ha admès a l'ARA que a principis d'any es van pagar alguns ajuts, però que molts estan bloquejats.

La família de l'Arnau va poder pagar els 9.000 euros que va costar la cadira, però molts pares no es poden permetre fer les adaptacions necessàries fins que reben els diners i encara continuen esperant una resposta de l'administració. "Nosaltres podíem, però tot està a preu d’or", subratlla en Joan, que exposa que les prestacions que ha anat rebent per l'Arnau mai han superat el 30% del total. "Les adaptacions no són un caprici, només volem fer vida", remarca, mentre reconeix la duresa del dia a dia. També econòmicament. Els 7.000 euros anuals que reben entre els ajuts de la Generalitat i l'Estat només cobreixen una part molt petita de les despeses. "Només en fisioterapeutes i vetlladors paguem uns 600 euros al mes", relata.

En l'última trucada que va fer al departament de Drets Socials li van preguntar el número del seu expedient, però va deixar clar que no buscava una solució personal: "Li vaig respondre que no m'aturaré fins que no es resolguin tots els expedients", assenyala el Joan. Explica emocionat que està desbordat perquè no deixa de rebre trucades de gent que ja no sap què fer i que li agraeix la seva campanya. Aquest dimecres va personar-se davant la síndica de greuges i el departament de Drets Socials per denunciar la problemàtica.

Autocrítica de la conselleria

Fonts del departament afirmen que són conscients del "greuge" que comporta aquesta situació, que deixen clar que "no té cap tipus de justificació". Sense donar una resposta d'on rau l'error, es limiten a dir que la conselleria treballa per revertir el bloqueig "al més aviat possible" i que el nou conseller, Carles Campuzano, donarà més detalls en la compareixença al Parlament de dimecres vinent.

Ara fa només unes setmanes, el Govern va simplificar els requisits per accedir a aquesta prestació. Es va acordar avançar la convocatòria dels ajuts PUA al primer trimestre del 2023 (doblant el pressupost) i poder-hi incloure les despeses del 2022 perquè aquest any ni tan sols s'havia obert convocatòria. "El problema és que la meva adaptació i la de molta altra gent és del 2021 i aquestes no diuen que es pagaran", denuncia el Joan, que té clar que no pensa defallir. Ja va aconseguir que adaptessin l'institut de Roda de Ter perquè el seu fill no hagués de marxar a un altre centre de la comarca. O que el Consorci d'Educació de Barcelona restablís el servei de taxi que portava l'Arnau i altres nois a un centre de batxillerat adaptat de la capital catalana.