Catedràtic De Dret Del Treball De La Universitat De BarcelonaL’evolució del món laboral fa que les situacions jurídiques que cal regular canviïn i que les lleis no puguin tenir solucions per a cada cas concret. En relació als drets fonamentals hi ha hagut grans canvis, no només de concepte, sinó també pel que fa al referent territorial, ja que han esdevingut supranacionals, per exemple, amb la presència a la Declaració de la Organització Internacional del Treball relativa als principis i drets fonamentals al treball de 1998 o al Tractat de Funcionament de la UE.
Així, si ens centrem en el dret a la intimitat, la referència de l’article 18 de la Constitució i el seu desenvolupament mitjançant la llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, són, essencialment, l’única eina que tenim per ordenar no només les situacions més clàssiques, sinó també les que sorgeixen dia a dia.
El mateix passa amb la nostra llei laboral, l’Estatut dels Treballadors, que encara que avui tenim un text refós de 2015, l’article 18 parla, des de la primera versió de 1980, de la inviolabilitat de la persona del treballador, però centrant-se en els escorcolls a la seva persona, els seus béns o els espais que utilitza.
El problema és que hi ha una sèrie de realitats que evolucionen i que no van ser pensades quan es va legislar. Això planteja el vell debat jurídic de si les normes s’han d’anar canviant o n’hi ha prou canviant la seva interpretació per resoldre també noves realitats. Encara que a l’última reforma de l’Estatut dels Treballador a Itàlia s’ha introduït una regulació específica sobre aquesta matèria, tampoc fa falta una adaptació mecànica de les normes.
Intimitat a la feina
La presència en la relació laboral de dues persones amb situacions jurídiques diferents, empresari i treballador, fa que el dret a la intimitat presenti qüestions complexes lligades a la necessitat d’un equilibri entre els drets d’aquestes dues parts i l’evolució de la realitat.
En primer lloc, la intimitat és una característica que té una configuració limitada quan no estem en un espai tancat i propi, per exemple, al carrer o en un lloc públic. Quan estem a la feina difícilment podem considerar que es tracta d’un espai privat del treballador, a excepció d’algunes situacions de sentit comú i sobre les quals no hi ha discussió. Si a això hi afegim que, en general, les eines que utilitzem són de propietat de l’empresa, es pot arribar a la conclusió que l’empresari pot establir unes regles de joc raonables sobre l’ús d’aquests espais i instruments. És evident que, com passa amb totes les normes, cal que els treballadors les coneguin.
Finalment, no podem perdre de vista que el concepte d’intimitat l’estem alterant els mateixos ciutadans i això repercuteix en la nostra situació com a treballadors. Les noves situacions que introdueixen les xarxes socials fan que les persones que ho desitgin puguin ser més visibles. Tota aquesta informació nostra que està a disposició de tothom pot ser llegida i interpretada per qualsevol persona i, en conseqüència, comportar determinades actuacions, també l’empresari.
En conclusió, en la relació laboral, com a la vida, sentit comú i tenir clar allò que volem dir de nosaltres i ser conseqüents.
