L’‘Open Arms’ s’incorpora als rescats a la frontera sud espanyola
El remolcador seguirà funcionant com fins ara, però sota la coordinació de Salvament Marítim
BarcelonaL’ Open Arms, el vaixell de rescat de l’ONG badalonina, començarà a treballar les pròximes setmanes en el dispositiu de salvament de la frontera marítima entre Espanya i el Marroc, sota la coordinació dels equips espanyols de Salvament Marítim. Aquesta és la sortida que l’organització i el govern espanyol han acordat davant del bloqueig dels vaixells humanitaris imposat pel tancament dels ports dels governs de Malta i Itàlia, que han foragitat les ONG de la ruta migratòria més mortífera del món. Des del 26 d’agost no hi ha cap embarcació treballant en operacions de rescat davant les costes de Líbia: l’ Aquarius, gestionat per Metges Sense Fronteres i SOS Méditerranée, ha hagut de tornar a Marsella després que el govern de Gibraltar l’amenacés de retirar-li la bandera. La resta d’embarcacions estan aturades per les autoritats malteses o italianes.
El vell remolcador seguirà funcionant com fins ara, amb una tripulació professional i voluntaris per rescatar i atendre els nàufrags, però ho farà sota la coordinació de les autoritats espanyoles de Salvament Marítim. El vaixell operarà a la zona del mar d’Alborán i a l’estret de Gibraltar. Oscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms, justifica el nou destí de l’embarcació. “Quan la pressió migratòria estava a Lesbos vam anar a Grècia, quan es va traslladar al Mediterrani central ens vam oferir a Itàlia i hem estat treballant sota la seva coordinació, i ara ens posem al servei dels equips de salvament marítim espanyol”.
L’entrada principal a Europa
L’ Open Arms es trasllada així a la ruta amb més afluència de migrants del Mediterrani, encara que no és la més perillosa. Primer es va tancar la ruta de Grècia, en virtut de l’acord entre la UE i Turquia perquè el govern de Recep Tayyip Erdogan segellés l’entrada a Europa dels milers de refugiats procedents del Pròxim Orient. Després va ser el torn del Mediterrani central amb el suport de les institucions i els estats europeus als guardacostes de Trípoli perquè frenessin els migrants a les seves costes, complementat amb l’assetjament a les ONG de rescat, que han sigut criminalitzades. Els fluxos són ara molt menors i s’han desplaçat cap a l’oest, entre el Marroc i Espanya, que s’ha convertit en la principal porta d’entrada a Europa. Segons dades de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats, aquest any han arribat per mar a territori espanyol 33. 377 persones, més que a Itàlia -on el nombre d’arribades per via marítima és de 19.720- i Grècia -que en registra 19.153.
El pla de l’organització és que després d’això les autoritats italianes mostrin més respecte cap a la seva feina, per molt que el govern de l’ultradretà Matteo Salvini fins i tot està deixant a l’estacada els seus propis vaixells militars, com va passar amb el Diciotti, que va haver d’esperar una setmana per desembarcar 177 migrants rescatats al port de Catània fins que el Vaticà, Irlanda i Albània van accedir finalment a fer-se’n càrrec.
Paral·lelament, Open Arms treballa perquè el veler Astral torni al Mediterrani central per continuar fent missions d’observació amb periodistes i responsables polítics davant les costes de Líbia. Com l’ Aquarius, a l’ Astral també l’han advertit les autoritats de la seva bandera (el Regne Unit) perquè està registrat com a vaixell d’oci. Open Arms confia a continuar operant perquè ara la missió de l’ Astral no és el rescat.
S’obre una nova etapa de l’organització, que va començar a treballar a Lesbos el 2015 després que la imatge del petit Ailan Kurdi, el nen kurd que es va ofegar en una platja turca, fes la volta al món. Quan es va retirar el dispositiu de rescat italià impulsat pel govern de Matteo Renzi, el 2016, l’ONG es va incorporar al rescat a la ruta migratòria més perillosa, davant les costes de Líbia, on algun dia espera tornar. Des d’aleshores ha salvat 59.395 vides.
