El llit d'ossos d'hadrosaure més gran d'Europa és al Pallars Jussà
La majoria dels fòssils trobats d'aquests dinosaures pertanyen a individus joves
BarcelonaAmb més d'un miler de fòssils que probablement pertanyen a la mateixa espècie, el jaciment de Basturs Poble, al Pallars Jussà, s'ha revelat com el més important d'Europa en dinosaures hadrosaures. Una publicació a la revista 'Plos One' així ho corrobora, amb l'estudi més complet dels fòssils recuperats en aquest jaciment, on destaca la presència de molts individus juvenils.
Els responsables de la investigació són paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu de la Conca Dellà (MCD).
Els investigadors han batejat el jaciment com un 'bone bed' o llit d'ossos, tal com es coneixen els estrats geològics amb gran acumulació de fòssils. Amb una antiguitat de 70 milions d'anys, és l'únic jaciment trobat a Europa que conté restes exclusivament d'hadrosaures. Les excavacions dels últims anys han proporcionat al voltant d'un miler de fòssils, han informat els investigadors. Probablement, pertanyen a una única espècie: 'Pararhabdodon isonensis'.
Els investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona són els autors de l'article i han explicat els motius de la mort dels animals: “Creiem que els individus van morir per una condició ambiental desfavorable, potser un període de sequera extrema. Després de la mort les restes es van desplaçar empeses per l’aigua i van fossilitzar, però sabem que el lloc on van morir no és gaire lluny del jaciment”.
L’estudi publicat ara a 'Plos Onr' ha analitzat les 270 restes fòssils d’aquest jaciment, que han estat preparades per al seu estudi. Inclouen cranis, mandíbules, dents, vèrtebres i ossos de les extremitats. Els investigadors han analitzat l’interior dels fòssils per treure’n informació sobre l’edat dels individus als quals van pertànyer. “Podem tallar els fòssils i analitzar la seva estructura interna. Això ens dona molta informació sobre del cicle vital de cadascun dels animals”, explica la professora d’investigació Icrea a l’ICP, Meike Köhler.
Amb aquest sistema, els paleontòlegs han detectat que al jaciment hi ha un gran nombre d’individus joves i, en una proporció més baixa, individus subadults i adults. En canvi, no s’han trobat individus acabats de sortir de l’ou. Els exemplars més joves haurien mort entre els 14 i els 15 anys. El fet de trobar tants individus joves fa pensar als investigadors que l’acumulació d’ossos de Basturs Poble representa una població natural d’herbívors, on els joves acostumen a ser més abundants.
Els hadrosaures, un grup ben conegut a Catalunya
Els hadrosaures, també anomenats dinosaures de bec d’ànec, són un grup de dinosaures ornitisquis amb una dieta herbívora que van viure durant els últims temps del cretaci superior. Es tracta probablement del grup de dinosaures més ben conegut. Entre les subfamílies del grup hi ha els lambeosaurins, els quals estan representats als jaciments catalans. Es caracteritzaven per tenir un cos robust amb mides mitjanes i grans (amb pesos d’entre un quilo després de néixer fins a 3.000 quilos en adults), amb unes potes davanteres més petites que les posteriors. Aquest últim tret feia que poguessin caminar de forma bípeda o quadrúpeda indistintament.
El seu crani era llarg, acabava en forma de bec d’ànec –d’aquí el seu sobrenom–, i a la mandíbula hi tenia les dents organitzades internament en bateries dentàries. La característica més distintiva era la seva cresta òssia, formada per diversos ossos del crani més o menys desenvolupats. La funció d’aquesta cresta no és clara, però es creu que podia servir com a caixa de ressonància per amplificar sons i facilitar el reconeixement entre membres d’una mateixa espècie. Altres hipòtesis apunten que eren estructures que només presentaven els mascles per atreure les femelles.
La 'Pararhabdodon isonensis' és una espècie només coneguda al Pallars Jussà. Va ser descrita l’any 1985 a partir d’unes restes trobades a Sant Romà d’Abella i el seu nom específic –'isonensis'– fa referència al poble d’Isona, proper al jaciment. Feia entre 6 i 7 metres de llarg i s’estima que els adults devien pesar unes tres tones.
