Més de 70 trasplantaments pulmonars infantils en quasi tres dècades

L'Hospital de la Vall d'Hebron acumula un miler d'intervencions, la xifra més alta de tot l'Estat 

El Lucas, de dos anys, tenia pneumopatia intersticial, una malaltia genètica que li inflamava els alvèols pulmonars i li dificultava la respiració. Van diagnosticar-l'hi amb només dos mesos de vida a Las Palmas de Gran Canaria, on va néixer, però va ser a Barcelona que els metges van confirmar els pitjors presagis dels seus pares: necessitava un trasplantament pulmonar per sobreviure.

Quan la família va emprendre el viatge a Catalunya, malgrat la por que suposa tenir un fill amb problemes de salut, ho va fer amb la tranquil·litat que el nen seria atès a l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, el centre capdavanter en trasplantaments pulmonars a tot l'Estat. I així va ser: el Lucas fa dos mesos que va passar pel quiròfan i la seva mare, Isabel, assegura que està totalment recuperat. "Ha sigut tot un èxit. Estem molt contents i agraïts. Ha millorat moltíssim. Si abans ja era un nen feliç, ara no es pot estar quiet", explica sense perdre el somriure.

"Som un dels països més avançats del món en matèria de trasplantaments. La població gaudeix d'un servei d'èxit gairebé assegurat, i costaria trobar-ne un d'igual al món", celebra el doctor Antonio Roman, coordinador mèdic del programa de trasplantaments pulmonars de la Vall d'Hebron. I és que des del 1990, any en què es va fer el primer reemplaçament de pulmó, l'hospital ha fet 1.113 trasplantaments. Un èxit que s'amplia també a l'àmbit de la pediatria: d'aquest miler de trasplantaments, 71 han estat en criatures i 11 en menors de dos anys. "El pacient trasplantat més jove és un nadó de quatre mesos", assenyala el doctor Antonio Moreno, cap de secció de pneumologia pediàtrica de l'hospital.

Tot i que amb les xifres a la mà el nombre de trasplantaments en nens no és aclaparadora, Moreno destaca que els cirurgians de la Vall d'Hebron estan molt especialitzats en operacions d'aquest tipus. Si bé el procediment és el mateix a què se sotmet un adult, la mida dels òrgans infantils dificulta la cirurgia. "L'operació és molt delicada, perquè s'ha de fer mitjançant circulació extracorpòria", detalla el facultatiu. Però el risc es troba, més aviat, en el postoperatori, com passa en els pacients adults: l'infant pot acabar rebutjant el pulmó o contreure una infecció respiratòria. Per sort, d'acord amb Moreno, la mitjana d'operacions a menors de dos anys és molt reduïda: només una cada dos anys. "És bo, perquè significa que no hi ha gaires nens que ho necessitin", conclou. 

A la Meritxell també li van trasplantar els pulmons a la Vall d'Hebron quan tenia dos anys. Ara en té 17 i diu que ha gaudit d'una vida molt normal: ha pogut anar a l'escola i fer esport com qualsevol altre adolescent. I, tot i que ha de portar una màscara quan hi ha molta gent al seu voltant o quan comença l'època de la grip, el seu pare, el Pere, sospira alleujat: quinze anys després la seva filla està recuperada. "Ens ha canviat la vida. Qualsevol trasplantament o malaltia crònica canvia els ritmes familiars, però el temps passa i el dia a dia és el que compta", afegeix. 

De fet, el trasplantament pulmonar aconsegueix en gairebé tots els casos que els infants puguin fer vida normal. Tot i que el temps de recuperació depèn molt de cada cas i el règim de medicació pot ser molt extens –poden arribar a prendre fins a deu medicaments diferents–, és habitual que es recuperin totalment en un o dos mesos. "Si són molt petits i han estat connectats a un respirador des del naixement, poden passar dos mesos fins que poden marxar a casa", puntualitza Moreno.

Privilegiats en donacions

Fins al mes de setembre d'aquest 2018 s'han trasplantat una vuitantena de pulmons, cinc dels quals a nens. Amb tot, la majoria de trasplantaments s'han fet a adults com la Yolanda, de 43 anys. "És un miracle", explica. I és que en només quinze dies el seu cos ha acceptat els dos pulmons trasplantats, després de deu anys patint una malaltia pulmonar que la feia estar connectada tot el dia a una motxilla d'oxigen. "Fa un any i mig que esperava entrar a quiròfan i estic com si no m'haguessin operat. No tinc cap queixa i d'aquí a dos dies rebré l'alta mèdica", explica. I afegeix que tant el donant com els pulmons i els professionals de la Vall d'Hebron li han oferit una segona oportunitat.

"Cada dia he fet un pas més gran. El segon dia podia menjar per mi mateixa, i el tercer ja no em connectaven a la respiració assistida i podia caminar", diu la Yolanda, que no es creu que el procés hagi anat tan ràpid. El coordinador mèdic del programa de trasplantament pulmonar de la Vall d'Hebron, Antonio Roman, atribueix l'èxit als més de 20 anys d'experiència que acumulen els professionals del centre sanitari i, sobretot, al fet que Catalunya i l'Estat siguin territoris privilegiats en termes de donació.

"Estem agraïts a la solidaritat del país, perquè un 85% dels donants potencials accepten ser-ho", recorda la coordinadora del programa de donació i trasplantament pulmonar de la Vall d'Hebron, Teresa Pont. L'únic problema que destaca Pont és que per poder trasplantar un òrgan és necessari que mori algú. I, tot i que la recerca que intenta sortir de la donació com a única via per salvar la vida dels pacients és molt prometedora, Roman insisteix que el trasplantament va arribar per quedar-se: "Hem fet més de 1.000 trasplantaments, però no hem tocat sostre: continuarem", remarca amb orgull.

Més continguts de