Identifiquen una proteïna per predir la resposta a la immunoteràpia
Els nivells de PD1 a les cèl·lules immunològiques ajudaran a distingir quins pacients de càncer responen d'entrada als fàrmacs i quins no
BarcelonaCom més proteïna PD1 hi ha en els limfòcits, millor respondran els pacients de càncer a la immunoteràpia. Aquesta proteïna és el primer biomarcador genòmic capaç de predir com reaccionaran els malalts oncològics al tractament amb fàrmacs, independentment del tipus de càncer que tinguin. "Ens adonàvem que en alguns tipus de càncer hi havia més probabilitats de respondre a la immunoteràpia. Per exemple, un de cada deu pacients amb melanoma reaccionava als fàrmacs, mentre que en el cas del càncer de pulmó, només funcionava en dos de cada deu", explica Aleix Prat, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic. Aquesta reacció depèn, segons l'estudi coordinat per l’Hospital Clínic - Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i gestat a través de l'observació clínica i de l'anàlisi de més de 700 mostres de pacients de 17 tipus diferents de càncer, dels nivells de PD1 en les cèl·lules immunològiques. "Encara que no podem implementar-lo ja, serà de gran utilitat per veure quines persones respondran d'entrada a la immunoteràpia i quines no", puntualitza.
La investigació s'ha focalitzat en com reacciona el sistema immunològic quan entra en contacte amb un tumor. En els càncers avançats és habitual que la defensa immunitària detecti el càncer com un bacteri i les defenses es posin a sobre, sense atacar-lo. "Els fàrmacs ajuden el sistema a matar el tumor i, a través d'estudis genòmics, hem pogut veure que el PD1 es la diana principal dels fàrmacs", diu Prat. Així, segueix el coordinador de l'estudi, si tenen alts nivells de PD1 a les defenses, el pacient té més probabilitats de respondre al tractament que els que en tenen poca quantitat.
El projecte va arrencar fa tres anys amb l'anàlisi de les dades públiques de l'Atles del Genoma del Càncer (TCGA, en les sigles en anglès), a partir de les quals van estudiar més de 500 gens, inclòs el PD1, en prop de 10.000 tumors i 34 tipus de càncer. "Ens va servir per orientar la nostra hipòtesi, però no vam confirmar la relació entre el PD1 i la resposta immunològica fins que no vam analitzar els nivells de la proteïna en 773 mostres de càncer del biobanc de l'Hospital Clínic-IDIBAPS", explica Prat. Els investigadors van confirmar que els resultats que havien obtingut del TCGA coincidien amb els del biobanc, tot i utilitzar mètodes analítics molt diferents. "L’observació inicial en el TCGA era real i consistent. Per tant, vam decidir desenvolupar un test genòmic per determinar PD1 en els limfòcits que es pogués implementar en la pràctica clínica diària el dia de demà”, subratlla Laia Paré, investigadora postdoctoral.
Els investigadors van poder validar els resultats en una cohort de pacients tractats amb immunoteràpia al Clínic i en altres institucions del Grupo Español Multidisciplinar de Melanoma. La metodologia consistia a testar de forma directa l’habilitat de PD1 i analitzar l’expressió gènica del PD1 en 117 tumors. "Amb la biòpsia tenim la possibilitat d'estudiar el conjunt, tant de les cèl·lules tumorals com de les defenses", assegura Prat. I afegeix: “Estem davant del primer biomarcador genòmic capaç de predir el benefici en la immunoteràpia independentment del tipus de càncer. L’objectiu ara es validar definitivament la utilitat clínica de PD1 en un assaig clínic”.
