El patinet elèctric s’obre pas entre recels

BarcelonaLes rodes són petites i la plataforma queda molt a prop de terra, de manera que una irregularitat a l’asfalt ens fa trontollar, sobretot quan el patinet elèctric va a 30 quilòmetres per hora, la velocitat màxima permesa per a aquesta mena de vehicles. Al principi la vibració espanta, però després ens hi acostumem. Amb l’estabilitat no del tot amenaçada, malgrat trobar-nos algun clot o forat en la ruta, l’ARA s’ha aventurat durant tres dies per comprovar si Barcelona està preparada per a la invasió d’aquestes criatures amb rodes i bateria.

Sortint del carrer Diputació cantonada Urgell -a l’Eixample-, triguem uns 16 minuts per anar fins a la plaça Lesseps. Són gairebé set minuts menys que amb una bicicleta i uns deu minuts per sota del temps que requereix el mateix trajecte amb metro, que a més comporta en aquest cas fer un transbord. La despesa, esclar, és zero respecte als 2,15 euros que val un bitllet de metro o els 10,20 de la T-10. El camí és senzill de pujada gràcies als carrils bici que combinem amb carrers mig de vianants. De baixada no hi ha cap d’aquestes vies i les opcions de Via Augusta i Torrent de l’Olla, per la calçada, fan més por sobre el patinet que amb bicicleta. A les cruïlles, la sensació és que som més a prop dels cotxes i que ens detecten amb més dificultat. “Ets més vulnerable que anant amb bici”, reconeix Catarina Sobral, una usuària habitual, que a més es queixa que, pels retrets que rep diàriament, “sembla que el patinet no pot circular per enlloc”.

Les voreres baixant per Gràcia són estretes i en aquests trams la complicació per al patinet és semblant a la que té la bicicleta, però accentuada per diversos factors: als cotxes i les motos els xoca veure un patinet sobre la calçada; per a l’usuari la sensació de desprotecció entre els vehicles motoritzats és més gran; i, sobre la vorera, el vianant també se sent més amenaçat per la velocitat d’un vehicle elèctric que no pas per una bicicleta.

Baixem del patinet al passeig Sant Joan i parlem de les friccions que genera la nova convivència a l’espai públic. “Jo em moc amb moto, però els patinets m’han afectat més com a vianant i, sobretot, quan vaig amb el gos, perquè passen molt de pressa els semàfors i han estat a punt d’atropellar-lo perquè no el veuen”, adverteix el Jordi, que viu a la dreta de l’Eixample. “Hauries d’anar pel carril bici!”, crida des del cotxe una conductora a un altre patinet mentre rodem pel carril bici. El taxista José Alberto Ramírez ho secunda: “De vegades te’ls trobes al mig de la calçada encara que hi hagi un carril bici al costat. És habitual veure accidents, tot i que de greus no n’he vist cap”. Un altre taxista explica sorprès que va veure un xoc entre un patinet i una moto i qui va caure va ser el motorista.

També els ciclistes tenen alguna queixa dels seus nous companys de carril. “De vegades passen massa de pressa per punts crítics com els semàfors, on no cal anar avançant ningú. Quan arrenquem, les bicicletes som una mica més inestables i et poden donar un cop pel costat”, explica Lilianna Benassi, que fa tres anys que va amb bici per Barcelona: “Últimament som molts els que anem sobre rodes, hi cabem tots, però amb sentit comú”. Però d’altres ciclistes asseguren no haver tingut cap problema des que els patinets han irromput a la via.

Mentre baixa del seu patinet i es descorda el casc, Toni Salvó, que té una botiga de motos a Gràcia, explica amb un somriure com han millorat els seus trajectes des que va amb aquest giny. “Abans trigava una mitja hora i pagava 40 euros mensuals”, diu, per anar amb bus d’Arc de Triomf a Gràcia. Ara en triga deu, en un trajecte còmode pel passeig Sant Joan, i gratis. En dues travessies en què no hi ha carril camina amb el patinet a la mà -“Què hi farem”, es resigna-, tal com exigeix la normativa. Demana que es creïn “carrils roller, perquè les bicis entenguin que no només és seu”, i creu que “de gent incívica n’hi ha en tots els vehicles; també els vianants se salten semàfors”.

Un augment del 800%

A diferència del Toni, Andrea Gómez no fa servir casc però l’ha demanat per Reis. Des dels 16 anys fins ara, que en té 29, es movia amb moto però l’hi van robar i va decidir passar-se al patinet fa uns mesos i n’està encantada. “Ara em vaig posant gadgets com reflectants i llums laterals perquè se’m vegi a la nit. També vull un clàxon que soni més fort”, diu. Reconeix que un dia va baixar per la vorera del carrer Balmes sobre el patinet en marxa, tot i que està prohibit. “Era de nit i no hi havia ningú”, es defensa. Fins ara a l’Andrea l’han deixat entrar als llocs amb el patinet plegat, excepte un dia al cinema. Però avança un problema que pot augmentar: “Ara som pocs, però després de festes, quan comenci a haver-n’hi més, serà difícil que hi càpiguen en bars i botigues, on no hi ha llocs per guardar-los”.

El boom el confirmen a Media Markt, on calculen que en vendran un 800% més que les festes de l’any passat. Però no hi ha xifres totals de patinets a la venda o en circulació. Les primeres 7.000 unitats de Seat van arribar la setmana passada al port de Barcelona. L’empresa automobilística defensa que “el medi ambient” és el primer motiu del nou negoci en què s’acaba d’estrenar, segons el seu director de màrqueting, Lucas Casasnovas, que també argumenta que els joves “cada cop compren menys cotxes”. “El fenomen és imparable”, afegeix.