La Patum mira 150 anys enrere a través dels ulls dels gegants
Una exposició recorda l’aniversari dels Gegants Vells i els 125 anys dels Nous
BergaUna exposició inèdita dels gegants de la Patum de Berga fa possible veure de prop les peces més antigues que es conserven d’aquestes figures del Corpus berguedà i, amb elles, submergir-se en una part dels últims 150 anys de la celebració. Hi ha fotografies, documentació que en algun cas va fins i tot més enllà d’aquest període -inclou la primera referència patumaire a un gegant del 1622- i els vestits del 1927, 1958, 1978 i 1991 dels gegants actuals, que són impressionants per les seves dimensions.
La comparsa commemora el 150è aniversari dels Gegants Vells i el 125è dels Nous. I precisament un dels eixos de l’aniversari és aquesta exposició que es pot veure a la Sala Polivalent del Casino de Berga fins a l’11 de juny. No és l’únic acte, perquè diumenge de Corpus els gegants ballaran amb música de Bruce Springsteen; un moment que de ben segur quedarà en l’anecdotari d’una celebració que es reconeix en la pròpia singularitat però també en la història del país.
Cabdills sarraïns
La primera fotografia que existeix de la Patum és del 1868 i s’hi poden veure els actuals Gegants Vells, estrenats dos anys abans. Si la imatge s’hagués pres l’any anterior, hi hauria un testimoni fotogràfic de l’anterior parella; però el seu aspecte només es pot imaginar a partir d’una aquarel·la del 1838 en què es veu un d’ells amb boina carlina. “És probable que llavors representessin personatges autòctons i que la transformació en cabdills sarraïns es produís el 1876, després de la victòria espanyola a la Guerra d’Àfrica”, explica Albert Rumbo, historiador local i gerent del Patronat de la Patum.
Les modificacions de finals del segle XIX i XX són, de fet, les que han acabat configurant l’aspecte actual dels gegants. El 1887 un article a la publicació El Bergadán adverteix del mal estat dels elements de la Patum, i és aleshores quan l’Ajuntament de Berga decideix introduir un seguit de reformes que contribueixen a modernitzar la festa. L’1 de juny del 1891 Berga fa efectiva la compra dels Gegants Nous a la casa La Perfección de Barcelona, la mateixa que l’any abans havia construït els Cavallets i els Nans Nous. Les noves figures costen 1.150 pessetes i són més altes que els Gegants Vells. A la documentació de l’època queda explicitat que els responsables municipals volien que els gegants igualessin en alçada els de la capital catalana.
La primera modificació important del segle XX és la col·locació de la porra al Gegant Nou. Però el 1904 hi ha un segon canvi destacat, ja que els Gegants Nous es pinten de negre. “El 1891 els enfosqueixen però aquell any sembla que s’aprofita una reparació -el Gegant Nou havia perdut un ull- per donar-los el to de pell actual”, diu Albert Rumbo.
A partir d’aquest moment les dues parelles de gegants no canvien significativament, tot i que els cossos són reconstruïts entre el 1970 i el 1971. Del recull de 15 vestits que es poden veure a l’exposició, la indumentària més destacada és la del 1927, que estableix un model que es manté. “El vestit de la Geganta Vella del 1978 és més llampant”, indica Rumbo. És un taronja que recorda la brillantor de la moda dels 70. Però Rumbo admet que el motiu va ser potser molt més prosaic: “Ara hi estem molt a sobre, amb la qualitat dels teixits i amb els estampats, però llavors s’encarregaven i ja està”, relata. De tot el que s’ha pogut recuperar per a la mostra, el que no hi ha és el vestit del Gegant Vell del 1978, que s’ha perdut. “No sempre hi ha hagut la mateixa consciència patrimonial de la festa i malauradament els vestits s’han guardat en caixes durant molt temps”, detalla Albert Rumbo.
