Els pesticides: aliats o enemics? 10 preguntes amb resposta

BarcelonaEls pesticides maten unes 200.000 persones cada any, provoquen malalties tan greus com el càncer i destrueixen el medi ambient. Acusacions molt greus, que no han estat fetes per un científic excèntric o per una organització ecologista. Qui ho sosté són les Nacions Unides, que en un informe centrat en el dret de les persones a l'alimentació arriba a conclusions devastadores, afirmant que els ciutadans estan morint i emmalaltint i que el planeta s'enfronta a una crisi mediambiental provocada pels interessos comercials de dues indústries, la de l'alimentació i la bioquímica, a les quals acusa de falta d'ètica.

1. Què són els pesticides i per què es fan servir?

Els pesticides són agents químics o biològics que es fan servir per protegir els conreus de l'acció depredadora d'insectes i tota mena d'agents patògens. L'agricultura en fa servir de sintètics (creats en laboratoris) i de naturals, utilitzats bàsicament en l'agricultura ecològica. L'informe de les Nacions Unides afirma que el seu ús s'ha disparat els últims anys i augura que la tendència a l'alça continuarà. La indústria de l'alimentació afirma que, sense els pesticides, no hauria estat possible l'augment de producció necessari per alimentar un món superpoblat: els últims 50 anys la població del món s'ha multiplicat per dos, però els terrenys agrícoles només han crescut un 10%.

2. Són necessaris?

Les plantes contenen toxines naturals que les protegeixen d'insectes i malalties. En un món equilibrat, aquestes i altres toxines, juntament amb els depredadors, fan de pesticides naturals, de manera que ajuden a mantenir les plagues sota control. Però a vegades aquest control natural no funciona. En el passat l'arribada de plagues tenia efectes devastadors, no només per als cultius sinó també per a les persones que en depenien: episodis de fam i fins i tot migracions n'eren el resultat final.

Els efectes avui són potencialment més devastadors, perquè l'agricultura intensiva fa que moltes zones depenguin d'un nombre de cultius molt limitat i, fins i tot, únic: plàtans, soja, patates… La natura és especialment rica i variada: hi ha moltíssims tipus de pomes, patates, tomàquets, etc., però els interessos de la poderosa indústria de l'alimentació passen per concentrar-se en les varietats més productives, menys vulnerables a les plagues i més atractives per al consumidor. Això permet incrementar la producció, però el preu que es paga és una vulnerabilitat més gran a les plagues.

3. Qui hi està exposat?

Tothom. Els més exposats són, òbviament, els treballadors agrícoles, que estan en contacte amb els pesticides (els manipulen, toquen i inhalen), seguits dels habitants de les zones agrícoles. Però en última instància tothom hi està, d'exposat. L'informe de l'ONU denuncia que la presència de residus en els aliments és habitual, i alerta que els riscos per als consumidors són "significatius". Segons l'agència de seguretat alimentària de la Unió Europea, el 27,5% de la fruita i verdura que consumim conté més d'un pesticida; el 12% de les maduixes que arriben al mercat en tenen més de sis. Un estudi de l'organisme americà encarregat del control de malalties va arribar a la conclusió que un ciutadà mitjà té al cos rastres de 29 pesticides diferents.

4. Suposen un risc per a la salut?

Nens, dones embarassades i mares que donen el pit són els col·lectius més vulnerables. Diferents estudis afirmen que, fins i tot en petites dosis, els pesticides afecten els cervells dels nens i estimulen l'aparició de malalties com el TDAH. Pel que fa als adults, a més d'incidir en el desenvolupament de diferents tipus de càncer, els pesticides afecten el sistema endocrí, de manera que repercuteixen negativament en la fertilitat i ataquen el sistema immunològic i neurològic. Amb tot, no hi ha estudis que avaluïn quins són els efectes de l'exposició als pesticides al llarg de tota una vida. A més, tots els treballs es fan analitzant pesticida per pesticida, però cap té en consideració què passa quan n'estem exposats a un nombre molt més gran, i com interactuen entre ells.

5. Suposen un risc per al medi ambient?

Segons l'informe de les Nacions Unides, l'ús de pesticides comporta unes conseqüències ecològiques "imprevisibles". Un problema important és el de l'acumulació al llarg del temps. Els insecticides que s'acumulen al sòl, per exemple, continuen actius durant dècades, tal com ha quedat demostrat al Gallego, un dels afluents de l'Ebre, amb elevades concentracions de lindà com a conseqüència de la negligent actuació d'una indústria entre els anys 1975 i 1989. Els ecologistes es refereixen a Aragó com el Txernòbil espanyol. L'ONU parla de "milers de tones" de pesticides obsolets arreu del món, alguns dipositats al subsòl o senzillament abandonats des de fa dècades.

Els pesticides afecten el medi ambient per partida doble. D'una banda, els agents químics dels pesticides contaminen el terra, els rius, els pantans… A la Xina, el 20% de la terra cultivable ja no és apta per a usos agrícoles. De l'altra, resulten perjudicials per a la flora i la fauna, fet que suposa una greu amenaça per a la biodiversitat. De la mateixa manera que la quimioteràpia no distingeix entre cèl·lules dolentes i bones, també els pesticides acaben no només amb les plagues, sinó també amb insectes que, no només són beneficiosos, sinó que actuen com a depredadors de les plagues. Ocells i papallones hi són particularment vulnerables.

6. Són els responsables de la mort de les abelles?

Les abelles, sense les quals no és possible la pol·linització que posa en marxa el cicle vital de plantes i insectes, estan morint de forma massiva. És un fet alarmant perquè, segons la FAO, juguen un paper crucial en la majoria dels cultius dels quals depèn l'alimentació del planeta. No hi ha proves concloents que al darrere de la seva mort hi hagi els pesticides, però diferents estudis apunten en aquesta direcció. L'any 2013, i després d'una intensa campanya de científics i entitats ecologistes, la Unió Europea va acabar prohibint els quatre pesticides considerats més tòxics però, per culpa d'una escletxa legal, encara es fan servir a diferents països.

7. Què fan les administracions?

La Unió Europea té la legislació més estricta del món en matèria de protecció dels consumidors, una legislació que sembla segura després que l'elecció de Trump hagi fet descarrilar el Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units, on les normes sobre pesticides són més laxes. El problema és que el control sobre els aliments produïts fora d'Europa no és eficient al cent per cent i, en alguns països, sobretot de l'Est, s'han donat casos d'importació de pesticides prohibits. I és que molts dels pesticides prohibits a Europa es continuen fent servir a altres països del món. L'ONU denuncia que, en el conjunt del planeta, la protecció dels consumidors contra els pesticides és limitada i lamenta que no hi hagi cap tractat que en reguli l'ús a escala global.

8. Quin paper hi juga la indústria?

La indústria de l'alimentació és el ying i el yang dels pesticides, perquè les mateixes corporacions que comercialitzen les llavors de la majoria de cultius són les que comercialitzen els pesticides que els protegeixen de les plagues. Es tracta de corporacions multinacionals, amb ingressos multimilionaris, que defensen els seus interessos per tota mena de vies. Només tres corporacions (Monsanto-Bayer, Dow-Dupont i Syngenta-ChemChina) controlen el 65% de les vendes mundials de llavors i pesticides. Un negoci rodó.

El poder de la indústria es posa de manifest en els lobis que aconsegueixen no només imposar els seus productes i pressionar governs i parlaments, sinó fins i tot condicionar els estudis científics, comprant investigadors que defensen les seves tesis i denigrant els contraris, tal com denuncia l'informe de les Nacions Unides, que acusa la indústria química i agrícola de negar de forma sistemàtica la magnitud dels danys que els pesticides generen en el medi ambient i de comercialitzar-los seguint tàctiques "agressives i immorals".

L'ONU denuncia que Bayer i Syngenta no només es neguen a publicar els resultats dels seus propis estudis sobre la desaparició de les abelles, sinó que amenacen de portar als tribunals els funcionaris de la Unió Europea que facin públiques les conclusions d'un informe de l'Agència de Seguretat Alimentària que acusa els neonicotinoides de ser els responsables de la mort massiva d'aquests insectes. El paper d'Europa és especialment polèmic, perquè si d'una banda és el lloc on hi ha un control més estricte dels pesticides, de l'altra és la primera potència química del món.

9. Hi ha alternatives?

L'informe de les Nacions Unides s'alinea amb les tesis dels ecologistes i diu que és possible alimentar tothom sense recórrer a transgènics i pesticides, simplement canviant el model d'agricultura basada en el monocultiu intensiu i optant per un model sostenible i que respecti el medi ambient. Encara més, afirma que els pesticides no han servit per eliminar les plagues, justament per culpa del seu ús indiscriminat i massiu. Però segons la indústria química i alimentària no hi ha alternatives als pesticides perquè, diuen, sense ells no seria possible mantenir, i encara menys incrementar, la producció de menjar necessària per alimentar milers de milions de persones.

En l'actualitat, els esforços dels seus investigadors estan centrats en les llavors transgèniques, que ja contenen els agents necessaris per lluitar contra les plagues, la qual cosa elimina o redueix la necessitat de fer servir pesticides addicionals, com els aeris, molt problemàtics. La majoria del blat i la soja que es consumeix al món ja es cultiva amb llavors tractades amb pesticides. És cert que l'ús dels transgènics està envoltat d'una intensa polèmica però, tot i les crítiques i la pressió dels ecologistes, el seu ús avança de forma imparable. Catalunya és un dels països europeus amb més implantació de transgènics, un autèntic paradís per a la indústria química. Amb tot, l'Ajuntament de Barcelona ha prohibit l'ús del glifosat, un herbicida que es fa servir en moltes llavors transgèniques. La indústria assegura que és menys tòxic que productes anteriors però alguns estudis alerten del seu impacte en el medi ambient i l'Organització Mundial de la Salut el considera un possible causant de càncer.

10. Què hi podem fer els consumidors?

És cert que la pràctica totalitat dels aliments que mengem contenen residus de pesticides, però també ho és que uns en tenen més que d'altres. Els nivells varien molt, entre altres coses en funció del lloc de producció. Els mangos de Mèxic contenen molts menys residus de pesticides que no pas els del Brasil; préssecs, prunes i nectarines de Xile també en contenen nivells elevats. Segons l'ONU, els aliments amb una concentració més elevada de pesticides són els llegums, les verdures de fulla verda i les fruites, sobretot pomes, maduixes i raïm. De fet, un estudi del 2008 va concloure que el 99% del raïm consumit a Europa conté pesticides tòxics i que un terç en té una concentració tan alta que en fa desaconsellable el consum. A França, Carrefour venia raïm amb una concentració de pesticides que superava els límits europeus i a Alemanya el raïm contenia un fungicida cancerigen. També els ous, la carn de pollastre i els productes lactis contenen restes d'insecticides i pesticides acumulats al llarg de la vida dels animals. Fins i tot el peix en té, sobretot organotins, com demostra la sang de les persones que en mengen sovint.

Però, tot i aquesta evidència, menjar fruita i verdura és imprescindible per a la salut. Els riscos dels pesticides no es poden menystenir, però els beneficis de menjar fruites, verdures i llegums són molt importants. Amb tot, cal tenir present que pelar i rentar bé fruites i verdures redueix el nivell de pesticides, però no els fa desaparèixer. La cera que es fa servir per fer que algunes fruites (com taronges i pomes) siguin més atractives atrapa els pesticides. A més, hi ha estudis que afirmen que la concentració de pesticides s'incrementa durant el procés de cocció, perquè interactuen entre ells.

Tot i que aixeca passions a favor i en contra, l'agricultura ecològica és una possible solució al problema. És cert que la diferència de gust amb els aliments convencionals és sovint inexistent, i és cert que els estudis insisteixen que tampoc no hi ha diferències en el terreny nutritiu entre un aliment convencional i un d'ecològic. Amb tot, sembla comprovat que les persones que mengen aliments convencionals tenen una concentració de pesticides a l'orina superior al d'aquelles que mengen aliments ecològics.

Per saber més: Aliments exposats a metalls pesants i pesticides