L'Ajuntament de Barcelona renega de 'Ciutat morta' després del crim de Saragossa

BarcelonaBarcelona tanca avui l'any polític amb un ple que, tot i arribar marcat per la ressaca electoral, ha recuperat les disputes d'àmbit municipal després d'uns mesos en què el procés sobiranista havia copat les sessions -avui hi ha passat només de puntetes- i que ha tornat a posar en el focus de la polèmica el documental 'Ciutat morta' i el cas 4-F. El ple ha aprovat un text del PP de condemna a la mort de Víctor Laínez, l'home de 53 anys que va morir a Saragossa en un cas que ha deixat en presó provisional com a presumpte responsable de l'agressió Rodrigo Lanza, un dels condemnats pel cas 4-F que protagonitzen el documental. La proposició aprovada reitera el suport a la Guàrdia Urbana i demanava a l'equip de Colau que presentés un relat alternatiu al que recull 'Ciutat morta' sobre el que va passar la nit del 4 de febrer del 2006, quan un agent de la Guàrdia Urbana va rebre un impacte al cap mentre controlava l’accés a una casa ocupada que el va deixar tetraplègic. A més, el text aprovat també expressa disconformitat amb el fet que 'Ciutat morta' rebés, el mandat passat, el premi Ciutat de Barcelona. La proposta s'ha aprovat amb els vots contraris de BComú, ERC i la CUP, que han fet una crida a respectar la presumpció d'innocència i a no barrejar els dos casos.

En nom del PDECat, el regidor Jordi Martí ha recordat que el premi Ciutat de Barcelona el concedeix un jurat independent i ha defensat que el govern de Trias va ser "respectuós amb el criteri", però ha considerat que és un documental "de part" i ha acusat BComú d'haver-lo fet servir per "manipular" i per "desgastar" Trias i "escarnir" la Guàrdia Urbana. En una línia similar, Alberto Fernández Díaz (PP) ha assegurat que el documental "avalava una tesi de muntatge policial que mai no es va poder demostrar". Cs també ha considerat que el govern s'hauria de retractar.

"Barregen de manera deliberada dos fets que no tenen connexió", ha defensat el primer tinent d'alclade, Gerardo Pisarello, amb relació als dos casos que es posen sobre la taula, el crim de Saragossa i el cas 4-F. Però en el torn dels precs, Cs ha volgut dirigir la pregunta directament a l'alcaldessa, que ha condemnat qualsevol acte de violència -sigui la mort de Laínez o la greu lesió que va patir l'agent de la Guàrdia Urbana el febrer del 2006- però que ha definit com una mostra "d'imprudència" voler barrejar els dos casos. "Respon a interessos partidistes", ha conclòs per defensar, després, la feina que ha fet el seu equip en relació amb el cos policial.

A banda del viatge en el temps per tornar a posar d'actualitat el documental 'Ciutat morta', avui han tornat al ple debats com el tipus d'actes nadalencs programats pel govern o sobre la necessitat d'instar l'Estat a invertir en transport públic. No hi hagut, però, discussió pressupostària, ja que el govern ha decidit deixar l'aprovació dels comptes per a l'any que ve i mantenir-los, així, al marge de la campanya del 21-D.

L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha començat la sessió felicitant "els guanyadors i guanyadores" de les eleccions i deixant clar que els comicis d'ahir tenen diferents lectures -minuts abans el portaveu del govern, Gerardo Pisarello, havia reconegut que no li agraden els resultats perquè BComú està "als antípodes" de les polítiques que ha defensat Cs. Colau ha donat pas, a continuació, a tres minuts de silenci per recordar les tres dones que, durant aquest 2017, han estat assassinades en casos de violència masclista. El consistori es va comprometre a recordar-les en l'últim ple de l'any.

La majoria de grups han fet front comú per instar el govern espanyol a "assumir la seva responsabilitat amb el transport públic de proximitat a l'àrea de Barcelona", a recuperar l'aportació que va fer en el període 2006-2011 (de 175 milions enlloc dels 110 actuals). Malgrat leses crítiques a BComú per presentar un text d'aquest tipus a finals d'any, com ja va fer l'any passat, els grups de l'oposició s'han sumat a la demanda, que s'ha aprovat amb les abstencions del PP i de la CUP. "Hem impedit la fallida del sistema de transport públic", ha defensat la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, amb relació a l'esforç extra que ha fet l'Ajuntament.

El ple no llegirà la declaració institucional presentada per ERC per exigir l'excarceració dels presos polítics, expressar el suport al president i al vicepresident "legítims" del Govern -Carles Puigdemot i Oriol Junqueras-, exigir l'aixecament immediat del 155 i tornar a posar la pancarta en favor dels presos polítics a la façana de l'Ajuntament. BComú, Cs, PSC i PP no hi han donat suport. Sí que es llegirà la declaració que demana equiparar els drets laborals de les treballadores de les llars i les cures als de la resta de treballadors. El text suma les complicitats de tots els grups menys del PP.