La pobresa fa augmentar el consum d’ansiolítics i psicofàrmacs

Un informe de les Entitats Catalanes d'Acció Social exposa que la vulnerabilitat social porta les persones al límit emocional i psicològic

La sensació d’angoixa de les persones que estan en una situació de pobresa afecta la seva salut. Es preocupen i no hi veuen una sortida, al mateix temps que se senten amb el deure i la responsabilitat de cuidar els seus fills. Ho constata l’últim informe d’indicadors de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) que, sota el títol Les veus de la pobresa des de dins, exposa que la situació de vulnerabilitat social porta les persones al límit emocional i psicològic: “La relació entre salut i pobresa és evident”. “Veiem com l’angoixa deriva en una situació de depressió i en un empitjorament de la salut”, assegura l’autor de l’estudi, Eloi Ribé.

L’informe, amb les dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, destaca que el percentatge de nens que consumeixen fàrmacs, ansiolítics i psicofàrmacs és més elevat si pateixen pobresa infantil: es tracta de nens que viuen en famílies en què el subsidi d’atur s’ha esgotat o només cobren una renda mínima d’inserció. Els menors en aquesta situació de pobresa prenen gairebé el doble d’ansiolítics i psicofàrmacs que els nens que viuen en famílies amb ingressos estables. Entre el 4% i el 6% dels nens en situació de pobresa consumeixen ansiolítics i psicofàrmacs, mentre que entre els menors en llars amb ingressos entre els 18.000 i els 100.000 euros el percentatge és d’entre el 2% i el 3%.

La diferència es repeteix -amb uns altres percentatges- en adults. En aquest cas, l’informe apunta a la diferència de gènere en el consum de fàrmacs, ansiolítics, antidepressius i psicofàrmacs. La directora de la Fundació Surt, Sira Vilardell, subratlla que les causes de la feminització de la pobresa “no són nous”, sinó que estan “molt vinculades a l’estructura de gènere”. “L’impacte de la pobresa en el pare o en la mare és diferent”, conclou Vilardell.