La pobresa es cronifica a l'àrea metropolitana malgrat que les rendes pugen

BarcelonaA l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha més de 683.000 persones que viuen sota el llindar de la pobresa malgrat que la situació econòmica general millora. És a dir que, a diferència del que passava fins ara, el fet que Barcelona i l'àrea metropolitana recuperin activitat econòmica ja no es tradueix en una millora en les condicions de vida dels ciutadans. Aquesta és la conclusió principal que s'extreu de les dades de l'Estadística metropolitana sobre condicions de vida 2017-2018 que ha presentat l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aquest dijous.

L'informe constata que el 21,3% dels ciutadans metropolitans encara viu sota el llindar de la pobresa (un 0,5% més que el 2016) tot i que les rendes familiars han augmentat en aquest mateix període un 3,1%, tant a Barcelona ciutat com a la resta de l'àrea metropolitana. "El model econòmic que està apareixent després de la crisi no redistribueix igual que el model anterior: els indicadors generals són positius però en canvi la precarietat és més evident", ha explicat el vicepresident de planificació estratègica de l'AMB i regidor de la Presidència de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí.

¿Què s'entén, però, per pobresa? Segons Eurostat, el llindar es fixa en el 60% dels ingressos medians de la població. Així, a l'àrea metropolitana, el 2017-2018 s'entenia per situació de pobresa una llar unipersonal amb ingressos inferiors als 10.789 euros anuals i de 22.658 en el cas d'una família amb dos adults i dos nens. Per grups, els ciutadans amb més dificultats són el col·lectiu de les persones migrades (42% de pobresa), les llars unipersonals (un 28% de les quals són pobres), les persones que només tenen els estudis obligatoris (27%) i les famílies amb menors a càrrec (el 25% sobreviuen sota del llindar de la pobresa).

Tenir un contracte tampoc és garantia de sortir de la pobresa. "El mercat laboral actual està aconseguint que l'atur baixi, però la pobresa no", ha avançat Martí. De fet, tant a Barcelona com a l'àrea metropolitana els treballadors en risc de pobresa han crescut gairebé un punt percentual respecte a les dades del 2016-2017: actualment, el 16,4% d'assalariats o autònoms de l'àrea metropolitana (incloent-hi Barcelona) són pobres malgrat tenir feina.

Pel que fa als casos més extrems, l'enquesta de l'AMB destaca que hi ha un 14% de ciutadans que pateix "privació material". Entre les carències materials més esteses (veure gràfic) destaca que un terç de la població no pot fer front a despeses imprevistes ni tampoc gaudir de vacances com a mínim una setmana a l'any. Un 10% també té endarreriments en el pagament de rebuts.

D'aquestes dades, les que fan referència a les privacions materials, també es desprèn que el 23,5% de la població de Barcelona ciutat i el 26,3% de la resta de l'àrea metropolitana està en risc de caure en l'exclusió social.

Els lloguers, el motiu principal

Aquesta darrera enquesta de l'AMB també posa de manifest que un 13% de la població destina més del 40% dels seus ingressos a despeses de l'habitatge, un llindar que es considera "excessiu". El fet és que els costos de rebuts, subministraments o assegurances s'han encarit un 4,1% en només dos anys i han passat de 450 euros al mes de mitjana el 2016-2017 a 469 euros el 2017-2018.

L'increment més destacat, però, i el motiu principal que llastra les famílies és el preu dels lloguers, sobretot dins de la ciutat de Barcelona –quan es parla de preus en xifres absolutes– i a la primera corona, on l'increment de preus ha sigut d'un 7% (passant dels 699 als 748 euros mensuals).

En aquest sentit, Martí ha aprofitat per insistir en la necessitat de regular els lloguers. "Impedir els augments actuals és bàsic perquè sinó s'aniran estenent –ha dit–. Cada vegada s'estan expulsant a sectors més benestants del centre de la ciutat", ha advertit el també vicepresident de l'AMB.

ARANWS20190407_0075“Ho sento, ara no hi ha cap ajuda al lloguer per a tu”