Pandèmia

La preocupació pel brot del Segrià posa en alerta les comarques del voltant

Els experts avisen de la fragilitat del control a Lleida, que extrema precaucions per evitar nous focus
GEMMA GARRIDO / GERARD MARTÍNEZ

La sensació que l’epidèmia de coronavirus comença a perdre força al Segrià és perillosa. Els experts adverteixen que Lleida és una bomba de rellotgeria perquè la transmissió és comunitària i s’ha perdut el rastre d’algunes cadenes. Aquest dijous s’informava de la primera víctima mortal relacionada amb el rebrot que ha obligat a tancar perimetralment la comarca. El mateix dia que la síndica de greuges de Lleida, D ora Padial, qualificava el reconfinament d’“injustificat i desproporcionat”. Però les crítiques a la gestió del Govern i, sobretot, la preocupació per la possibilitat que proliferin nous brots han traspassat les fronteres del Segrià. Les comarques contigües, el Pla d’Urgell, les Garrigues o l’Urgell, es miren amb inquietud l’evolució del virus, i algunes directament diuen que ja es preparen per no seguir els passos del territori veí. D’altres, com la Segarra, són a l’ull de l’huracà després que en les últimes setmanes s’hi ha viscut un increment rellevant de casos sospitosos, molts dels quals vinculats a un focus en la macroempresa agroalimentària BonÀrea.

La tensió és màxima i el neguit s’escampa per tota la regió sanitària. Per exemple, l’Ajuntament de Mollerussa -on s’han detectat 13 positius i es van registrar prop de 115 casos sospitosos entre el 23 de juny i el 7 de juliol- acaba d’aprovar un pla de contingència per reforçar la prevenció, amb dispensadors de gel hidroalcohòlic en vint punts de l’espai públic i repartiment de mascaretes al carrer. I el de les Borges ha endurit la vigilància policial i, en poc temps, s’hi han aixecat tres actes a establiments i sis a particulars per incomplir la llei de salut pública. Tota precaució és poca davant l’amenaça d’acceleració dels contagis.

D’altra banda, després que vuit monitors d’un casal de Tàrrega hagin donat negatiu de covid-19, la tensió a l’Urgell s’ha relaxat. Ho confirma l’alcaldessa del municipi, Alba Pijuan: “Finalment no tenim cap brot i la ciutat continua controlada, amb 113 casos confirmats des de l’inici de la pandèmia”. Tot i això, Pijuan es mostra prudent sobre la situació de la resta de comarques veïnes i no descarta que el degoteig de casos continuï. “Som afortunats, una mica més que la resta almenys, però continuem tenint alguns casos, sobretot de targarins que treballen a la comarca de la Segarra, principalment a Guissona”.

Atenció a la Segarra

L’atenció se centra ara en la Segarra, sobretot entre els veïns. Ho reconeix la gerent del Consell Comarcal de la Segarra, Núria Magrans, que constata un augment no només de casos des de Sant Joan, “dins dels estàndards, ens diuen els experts”, sinó també de la preocupació entre els segarrencs. “N’hi ha que creuen que entre divendres i dilluns també ens confinaran, però la majoria opinen el contrari, que hi ha massa interessos econòmics al darrere per tancar la comarca”, explica. L’alcalde de Cervera, la capital, Joan Santana, assegura que “les dades que arriben semblen favorables”, atès que “hi ha tres casos positius actius menys que fa una setmana i l’augment dels casos acumulats, que han pujat en 6, és relativament baix”. Ara hi ha 23 infeccions i 6 casos sospitosos.

Les declaracions del batlle de Cervera s’alineen amb la versió oficial de Salut, que assegura que els focus a la Segarra estan “relativament ben delimitats” mitjançant l’estudi de contactes: “La capacitat de transmissió es va reduint i les zones de risc estan identificades”. També ho defensa l’alcalde de Guissona, Jaume Ars, que assegura que “la zona està controlada”, tot i ser la localitat que congrega més treballadors de la comarca de la Segarra. “A Guissona, tant des de l’empresa BonÀrea, el consistori o Salut, tenim molt ben acotada i controlada la traçabilitat de positius, la situació i els contagis”, conclou.

Amb tot, el director del grup de recerca en algoritmes per a sistemes complexos de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Àlex Arenas, comparteix la preocupació amb els municipis lleidatans. “El confinament del Segrià ha evitat un esclat incontrolable cap a la resta de Lleida i la situació a la Segarra, en comparació, no està tan malament. Ara bé, la transmissió pot disparar-se en qualsevol moment”, afirma.

Més optimista es va mostrar ahir el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, que va qualificar de “petita i molt controlada” la transmissió al Segrià: “No sembla que estigui generant un nombre excessiu de casos”. Ahir es van notificar 46 positius nous i l’epidemiòleg va destacar que el 70% “són asimptomàtics i molts amb infeccions passades” i va remarcar que un alt percentatge està vinculat al factor social i, per tant, al fenomen dels temporers.

Crítiques al Govern

Diversos alcaldes de la comarca s’han afegit a les crítiques de l’alcalde d’Almacelles contra la gestió de la crisi sanitària per part del Govern. És el cas de l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, que ha explicat que el seu ajuntament porta gastats 150.000 euros en la covid-19 des de l’inici de la pandèmia sense cap ajuda. “Des del primer dia se’ns diu que no se’ns fallarà però a dia d’avui encara no tenim res”, lamenta Pujol, que assegura que “com a molt Aitona hem pogut traspassar cinc o sis casos de covid-19, i en la suma de la comarca, una seixantena, per tant, algú no ha fet bé la seva feina”. En aquest sentit, segons l’alcalde d’Alcarràs, Manel Ezquerra, “ens mereixem que el Govern estigui recolzant-nos colze a colze en totes les nostres necessitats després de l’esforç que estem fent”.