Barcelona."La selectivitat moderna és una travessa", resumeix Isabel Fernández, professora de l'institut Bernat el Ferrer, de Molins de Rei, que acompanyava ahir els seus alumnes a fer la selectivitat a Barcelona. Una definició del tot justificada. El model tradicional, que simplement feia la mitjana de les notes, va donar pas l'any passat a un nou sistema, que en molts casos obliga a preparar, amb la calculadora a la mà, la millor estratègia per arribar a la nota de tall desitjada.
La selectivitat es compon avui d'una part obligatòria, formada per quatre assignatures comunes (castellà, català, història o filosofia i llegua estrangera) i una específica de la modalitat. La nota mitjana d'aquesta part compta un 40% i la mitjana de tot el batxillerat és el 60%. Fruit d'aquesta proporció surt la nota d'accés a la universitat, que es pot augmentar fent un màxim de tres exàmens voluntaris de matèries específiques. De les notes d'aquestes tres proves només s'agafen les dues més altes i es ponderen, multiplicant-les per 0,1 o per 0,2, per afegir aquests punts a la nota d'accés. Així es pot arribar a acumular un màxim de 14 punts. L'índex de ponderació (0,1 o 0,2) de cada assignatura el fixa cada universitat per a cada carrer. "Si una matèria que et va bé la ponderen el doble a la universitat que vols per a la carrera que vols, més val fer-la com a optativa, que suma punts, i no com a obligatòria", explica Fernández.
Les proves de selectivitat són elaborades per professors universitaris, un per a cada assignatura. Uns tribunals formats per professors d'universitat i d'instituts s'encarreguen de vigilar-les i també de corregir-les, de manera anònima.