“Els presos importen a poca gent o a gairebé ningú”

Les famílies dels reclusos es queixen de la manera com són tractades i dels constants canvis de protocol

4 min
Membres de l'Associació de Familiars de Presos de Catalunya es dirigeixen a Brians 2 a visitar un reclús.

Barcelona / Sant Esteve SesroviresEl bitllet d'autobús val 4,50 euros. Això, l'anada. La tornada costa 4,50 euros més, encara que el trajecte només dura poc més de mitja hora. Sembla un autocar convencional, d'aquells que es fan servir per portar els escolars d'excursió, però té un rètol al parabrisa que diu: "Brians Express". Enllaça l'estació de Sants de Barcelona amb el centre penitenciari Brians 2, de forma directa, sense parades. A les nou del matí d'un dissabte, una vintena de persones esperen en fila índia que el vehicle obri les portes. La majoria són familiars de reclusos que van a veure els seus éssers estimats a la presó. Segons diuen, han viscut un infern des que va començar la pandèmia.

"Jo hi tinc un fill i estic molt descontenta", deixa anar una dona de 78 anys, que puja amb dificultat a l'autocar. Es diu Carmen Izquierdo i assegura que el seu fill està molt malament. "Té problemes de cor i de pulmó", apunta la filla, Montserrat de la Fuente, que té 51 anys i acompanya la mare en el trajecte. Segons diuen, fa més de dues setmanes que no el veuen. "Com que estava en quarantena, ens van dir que no hi anéssim", es queixa la mare.

La Carmen Izquierdo pujant a l'autocar que va al centre penitenciari Brians 2

Amb el coronavirus, la Generalitat va decretar un tancament total de les presons amb l'objectiu d'evitar els contagis. Es van interrompre les visites i es va limitar al màxim l'entrada de persones externes. A l'estiu es van reprendre els locutoris –que és com les famílies anomenen la possibilitat de parlar amb el pres a través d'un vidre en una mena de cabina–, i el 25 de setembre els anomenats vis-a-vis, és a dir, les trobades físiques. Però cada vegada que es declara un brot en un centre penitenciari, es tornen a tancar les portes. I segons les famílies, això és un patiment constant.

A l'autocar també viatgen nens –possiblement fills d'algun pres– i un vigilant de seguretat, a qui és fàcil d'identificar perquè va amb una armilla de color groc i es passeja pel passadís. "És que aquí hi va tot tipus de gent", comenta l'home per justificar que calgui vigilància al vehicle.

"El meu fill és molt bona persona, però no era ell amb la droga", continua explicant la mare, ja asseguda en un seient. No deixa de parlar i de maleir els jutges que van condemnar el fill i que ara no el deixen sortir en llibertat tot i estar malalt. En un altre seient dos joves també parlen animadament. Són reclusos en tercer grau que tornen a la presó. Ells es queixen del preu del bitllet de l'autocar. La targeta mensual costa 92 euros, que han de pagar de la seva butxaca.

Allunyat de tot

El centre penitenciari de Can Brians 2 està en un polígon industrial de Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat, allunyat completament de tot. Per arribar-hi cal anar necessàriament en autocar o, qui s'ho pot permetre, en cotxe. "És que els presos importen a poca gent o a gairebé ningú", lamenta Gràcia Amo, que és fundadora de l'Associació de Familiars de Presos de Catalunya. És una dona culta i ben vestida, de la qual ningú diria que ha trepitjat mai una presó. El seu fill va estar a Brians 2 i hi va morir el 2016. "Em van trucar i em van dir que hi anés, sense més. Quan vaig arribar, em van informar que havia mort", resumeix de manera crua. Ara es queixa que, amb la pandèmia, els centres penitenciaris no han deixat de marejar les famílies amb canvis constants d'horaris i de protocols.

Gemma Soriano també és membre de l'associació. Ella no té cap familiar a la presó però va en autocar a visitar un reclús la família del qual viu a Tarragona i no es pot permetre traslladar-s’hi cada mes. De fet, aquesta és una de les característiques de les famílies dels presos: la majoria són humils, de nivell social i econòmic baix. "El confinament municipal també ha preocupat molt", apunta. En teoria les famílies estaven autoritzades a traslladar-se fins als centres penitenciaris amb un justificant d'autoresponsabilitat. Però segons Soriano, el problema és que no sabien ni on aconseguir-lo ni com omplir-lo.

L'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans ha publicat diversos informes des del març de l'any passat sobre la gestió del coronavirus en els centres penitenciaris catalans. "Falta uniformitat en les mesures", destaca Sheila Marín, una de les investigadores de l'Observatori. És a dir, la Generalitat va establir un protocol però cada presó l'ha aplicat com ha volgut.

Els presos malalts de coronavirus són traslladats a les unitats covid que s'han habilitat al centre penitenciari Puig de les Basses i al Pavelló Hospital Penitenciari de Terrassa. Però si presenten símptomes lleus o són positius asimptomàtics, se'ls tanca a la cel·la durant dies, de vegades sense poder avisar la família, que es queda sense saber què ha passat amb el seu parent. La Generalitat va habilitar un telèfon específic d'informació, però Marín admet que "no ha funcionat tan bé com caldria".

Reclusos contagiats

Des de l'inici de la pandèmia, 739 interns han patit el coronavirus a les presons catalanes, que sumen uns 8.000 presos. En l'actualitat hi ha 71 contagiats, segons dades de dimarts passat de la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima. Un 60% de la població reclusa ja ha estat vacunada, i fonts del departament de Justícia confien que es completi la immunització aquesta mateixa setmana. Amb tot, els sindicats continuen demanant que es prenguin més mesures: per exemple, que les persones que visiten els reclusos se sotmetin a una PCR, diu Fernando Carrera, secretari d'organització de l'Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO.

Persones esperant a l'estació de Sants per pujar a l'autocar que les portarà a Can Brians 2

A Can Brians 2 és evident que estem enmig d'una pandèmia. En l'amplíssim vestíbul de la presó hi ha només mitja dotzena de cadires separades més d'un metre una de l'altra. I en el que se suposa que abans era la cafeteria, també hi ha només taules individuals. Una dona espera amb una nena de sis mesos en braços i renya un nen de 4 anys que no para quiet. Van a visitar el pare de les criatures, diu ella. Venen des de Rubí. "Hem anat amb els Ferrocarrils fins a Barcelona, després amb el metro fins a l'estació de Sants i allà hem agafat l'autocar", explica. Tenen hora de visita a les 11.30. Encara els queda més d'una hora i mitja d'espera. La dona calcula que, amb sort, seran de tornada a casa a les quatre de la tarda.

stats