Metges de família: la primària és l’entorn per fer-ho possible
Divendres vinent s’ha convocat a Barcelona una important reunió per abordar el paper dels cuidadors i cuidadores a Catalunya. Una jornada liderada per diverses entitats preocupades per la salut dels pacients i per l’atenció integral a les persones, com ara CAMFiC i AIFICC, i en què es tractarà aquest debat que planteja la Taula del Tercer Sector.
Poder harmonitzar l’atenció social i l’atenció sanitària és un dels objectius que tenim per assolir, tot buscant una millor qualitat de vida de la ciutadania, en situacions com ara de dependència, malaltia crònica difícil, o per què cal atendre una persona que presenta allò que definim com a alta complexitat, que hauria d’equivaler a alta dedicació cap a la persona.
L’encaix dels serveis sanitaris i socials, amb la fita d’oferir una atenció integral i de qualitat, que preservi l’equitat, és una preocupació compartida. Per garantir-ho hem de complir diverses condicions, començant per assegurar la continuïtat assistencial, i descarregar el pes del lideratge allà on convé, sense desviar el centre de gravetat.
Compartir dades i coneixement
L’atenció primària ocupa aquest centre. És l’espai on es materialitza l’atenció al pacient, on es produeix la connexió del pacient amb el sistema, és des d’on s’han de promoure i coordinar les decisions que afecten la persona i que exigeixen la seva participació i complicitat.
Si fem pivotar aquest nou escenari en una atenció primària preeminent, ben dotada, que sap compartir dades i coneixement de manera segura, l’encaix tindrà un efecte virtuós. El resultat serà que multiplicarem els valors de salut i benestar que tots volem per a la nostra societat.
Treballadors socials: visió integral, respostes personalitzades
Els serveis socials i els de salut tenim un objectiu comú: l’autonomia de la persona, la salut en la seva accepció més àmplia i el desenvolupament del benestar social. Com a professionals de l’atenció a les persones compartim, a més, un enfocament: posar les persones al centre de la nostra tasca. No es tracta d’oferir un catàleg de recursos des de diferents àmbits, nivells administratius i institucions, sinó de donar a cada persona la millor resposta possible.
Partint d’aquesta manera d’entendre la nostra funció, la visió global de les necessitats només és possible des del coneixement i el reconeixement mutu dels diferents professionals. És a partir d’aquest acostament que podrem sumar sabers i millorar la nostra intervenció, cooperant des de les especificitats de cadascú amb compromís i respecte per consensuar un diagnòstic comú. El treball social incorpora en el seu nucli la col·laboració, i hi ha experiències de coordinació en el territori amb molts anys de trajectòria; ara tenim l’oportunitat de cristal·litzar l’entesa sota el paraigua d’un nou paradigma, amb un marc reconegut per les institucions que va més enllà de la voluntat dels professionals
El repte d’integrar l’atenció social i sanitària representa una bona ocasió per exercir la nostra capacitat d’aglutinar respostes i el pla interdepartamental de la Generalitat incorpora aquest objectiu. Comptant sempre amb tots els agents implicats, el lideratge l’ha d’assumir l’administració per garantir el màxim abast, tant de l’atenció primària com dels serveis especialitzats.
Malgrat alguns intents en el passat, la integració dels serveis socials i de salut continua sent el gran repte pendent. Un canvi de paradigma pel qual apostem amb convicció des del treball social per ser capaços de donar, conjuntament, respostes personalitzades amb visió integral.
