La radicalització de la cèl·lula del 17-A al marge de l’imam

Tres dels joves ja consumien propaganda jihadista a finals del 2014, abans que Es-Satty arribés a Ripoll

Més que un captador, l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, el cervell de la cèl·lula terrorista que havia planificat una massacre a Barcelona per al 20 d’agost del 2017 i que va acabar perpetrant els atemptats del 17-A a la Rambla i Cambrils, va ser el “catalitzador” del grup. Tres dels membres de l’organització, Younes Abouyaaqoub -el conductor de la furgoneta de la Rambla de Barcelona, que va matar catorze persones en aquest punt i una altra a la Zona Universitària-, Mohamed Hichamy -un dels autors de l’atac a Cambrils, on va morir una altra ciutadana- i Yousseff Aalla -mort en l’explosió d’Alcanar-, havien començat un procés de radicalització abans de l’arribada de l’imam al seu municipi. Els investigadors dels Mossos d’Esquadra han trobat proves que a finals del 2014 els tres joves, que el 2017 tenien entre 22 i 24 anys, ja consumien propaganda jihadista. Es-Satty no va instal·lar-se a Ripoll fins a principis del 2015.

La Comissaria General d’Informació dels Mossos, dedicada a la lluita antiterrorista, ha dividit la seva tasca en dues vies: la primera ha sigut la investigació policial dels atemptats, i la segona, un treball retrospectiu sobre la vida dels autors del 17-A. Amb aquesta segona part s’ha pogut veure que el “moment vital” i la “situació geopolítica” van afavorir la radicalització dels membres de la cèl·lula de Ripoll. Ho explica el cap de la unitat de radicalització dels Mossos, que per seguretat demana no fer públic el seu nom. Tot i que “no hi ha un patró” del perfil dels terroristes, diu que la “situació geopolítica” del 2014 hi va influir: aleshores “l’Estat Islàmic tenia molt èxit” en la seva difusió. Ara, en canvi, assegura que s’ha produït un “replegament”.

Pel que fa al “moment vital”, el subinspector dels Mossos apunta que els joves de l’organització terrorista de Ripoll tenien un factor de “vulnerabilitat”, centrat en el sentiment de pertinença, que facilitava la seva “atracció” pel jihadisme. La falta d’integració en la societat o en un grup fa que hi hagi un “espai que poden cobrir els captadors, en aquest cas el jihadisme”. Segons la policia, els membres de la cèl·lula compartien part de la trajectòria vital perquè havien passat per un procés migratori -tots havien nascut al Marroc excepte un, que va néixer a Melilla, i un altre, nascut ja a Ripoll- així com per una situació familiar “complicada”.

El canvi d’estil de vida dels terroristes que va passar desapercebut

Grup de relacions prèvies

Els investigadors també exposen la importància de les relacions d’afinitat entre els integrants de l’organització. D’entrada, no era un grup que tingués un “projecte terrorista”, diu el subinspector. Estava format per unes relacions prèvies i s’hi va introduir un “discurs extremista” aprofitant la facilitat per “tancar” el cercle. Dels deu membres finals de la cèl·lula, incloent-hi l’imam, els que la van gestar van ser Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Yousseff Aalla, segons els investigadors. Es coneixien de petits i eren amics. Tenien una percepció semblant d’un menysteniment de la societat i aquest sentiment victimista va fer que a finals del 2014 entressin en el discurs extremista, una reacció que des de fora vinculaven a una etapa de maduresa.

Els tres joves van començar llavors a consumir propaganda jihadista -a través de la xarxa i no de manera privada sinó col·lectiva- com a producte del seu malestar. “Hi ha una admiració” per l’activitat de l’Estat Islàmic (Daeix, segons la transliteració de les sigles en àrab, ISIS en anglès). “No és un procés racional”, afegeix el subinspector dels Mossos d’Esquadra: “Idealitzen la situació violenta”.

El paper de l’imam

Uns mesos després, Es-Satty va arribar a Ripoll, on primer va exercir d’imam a l’única mesquita que hi havia aleshores al municipi. Per tant, quin paper va tenir Es-Satty en la radicalització de la cèl·lula? “L’imam és el fonament religiós i el líder espiritual. És un catalitzador, no un radicalitzador, perquè els joves ja tenien interès pel jihadisme”, argumenta el subinspector. L’aprofundiment dels membres de la cèl·lula en el discurs variava. Mentre que els tres primers integrants n’estaven “convençuts” i havien començat el seu procés de radicalització al marge d’Es-Satty i abans d’arribar ell a Ripoll, la resta hi estaven involucrats per una relació de familiaritat o d’amistat.

A part dels tres primers, l’imam (que el 2017 tenia 44 anys) i Driss Oukabir (que en tenia 28 i que està en presó provisional com a esglaó intermedi del grup), els altres membres tenien entre 17 i 21 anys. Es tracta de Hussein Abouyaaqoub, Omar Hichamy i Saïd Aalla, germans dels tres primers i participants en l’atac a Cambrils; Moussa Oukabir -l’únic menor d’edat i un altre dels autors de Cambrils- i Mohamed Houli Chemlal, l’únic supervivent de l’explosió d’Alcanar i també en presó provisional a l’espera del judici. “Els germans petits hi eren per fidelitat als grans”, diu el subinspector. Es fa difícil concretar quan va ser l’inici de la creació de la cèl·lula, tot i que es valora que Es-Satty va tenir un “rol clau” perquè evolucionés de manera gradual.

Un any i mig preparant uns atemptats que van acabar amb improvisació

Els membres de l’organització van haver d’aprendre ells mateixos per internet a fer explosius -el seu pla inicial-, segons han demostrat les cerques que s’han trobat durant la investigació. Tot i això, els investigadors han determinat que l’imam va fer les primeres cerques i atribueixen a Es-Satty la figura de líder logístic del 17-A. En aquest sentit, els atemptats del 17 i el 18 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils van passar quan l’Estat Islàmic havia fet una crida als seus combatents a deixar de viatjar per actuar als països d’origen. El subinspector dels Mossos assegura que, seguint aquesta directriu i sota una lògica d’obediència, els tres primers joves radicalitzats tenien la “determinació absoluta” de cometre un atac terrorista. Els últims viatges que havien fet eren per buscar objectius per atemptar.

Pel que fa a l’imam, el subinspector remarca que és qui aportava el vessant religiós a la cèl·lula de Ripoll amb la ideologia salafista jihadista. De fet, fins a aquell moment, malgrat que tots els joves de l’organització eren de cultura musulmana, cap d’ells -excepte un- no havia seguit una pràctica religiosa habitual durant la infància ni l’adolescència. Es-Satty hi va influir, amb un discurs “tergiversat” de l’islam.