Vitamina C? Equinàcia? Què podem (o no podem) fer per evitar els refredats

BarcelonaCatalunya està encara immersa en un llarg estiuet de sant Martí, però la previsió apunta a un canvi dràstic de cara al cap de setmana, quan les temperatures experimentaran un descens tan brusc com acusat. Si ara ja notem el contrast tèrmic entre les nits fredes i els migdies excepcionalment càlids, en pocs dies el cos s'haurà d'aclimatar a temperatures força més baixes que les d'ara. Aquest canvi brusc comportarà, inevitablement, un elevat risc d'agafar un refredat. Es pot evitar? I què podem fer un cop ja el patim?

Què és un refredat?

El refredat està provocat per un virus que entra al nostre organisme i ataca el sistema respiratori, i causa la inflamació de la gola i la larinx. N'hi ha, literalment, centenars, d'aquests virus, els més habituals dels quals són el rinovirus i el coronavirus. El contagi és molt fàcil: inhalant quan algú que és a prop nostre tus o esternuda, o tocant-nos la boca, el nas o els ulls després d'entrar en contacte amb superfícies infectades. Els virus circulen durant tot l'any, però el contagi és més fàcil a l'hivern. Un cop es produeix la infecció el cos necessita entre una i dues setmanes per aconseguir combatre'l. Fins i tot quan ja l'hem superat, símptomes com la tos poden continuar durant molts dies. En persones sanes no és perillós, però els seus efectes poden ser molt molestos.

Com es diferencia un refredat d'una grip?

La resposta és complicada, perquè tant el refredat com la grip estan provocats per virus —tot i que es tracta de virus diferents— i perquè els símptomes són els mateixos: congestió nasal i tos són els més habituals, però no els únics, ja que també poden provocar mal de cap, dolor muscular i, fins i tot, febre. La diferència cal buscar-la en la intensitat i severitat dels símptomes. El normal és que un refredat ens provoqui molèsties, i en alguns casos faci que ens trobem malament. Però amb una grip ens trobem molt malament. Potser ens cal un esforç, fins i tot un de gran, però el refredat ens permet continuar treballant o fent la nostra vida habitual. Això és molt difícil quan tenim una grip. Una altra diferència és la rapidesa: mentre que un refredat es desenvolupa de forma gradual la grip ens arriba de cop, sense avisar.

Què podem fer un cop ja patim el refredat?

Si la resposta anterior és complicada, aquesta és polèmica. Cada adult es refreda, de mitjana, de dues a quatre vegades a l'any (els nens entre 6 i 12). Amb tants milions d'afectats, el dels refredats és un monumental negoci, que aporta grans beneficis. Els anuncis a televisió i als diaris, i la publicitat als aparadors i els taulells de les farmàcies, confirmen que els refredats mouen milions d'euros. No només la indústria farmacèutica convencional se'n beneficia: bona part del negoci homeopàtic se centra en els refredats i les grips, i els herbolaris i botigues de dietètica venen tota mena de remeis, des de mescles d'herbes fins a concentrats en gotes, pastilles, xarops…

La polèmica arriba perquè, tot i aquesta ingent quantitat de productes, locions i preparats de tota mena, l'evidència científica que funcionen és escassa… quan no inexistent. El paracetamol pot millorar els símptomes del mal de cap, i els inhaladors poden alleugerir la congestió. Però no hi ha proves concloents que els preparats que es venen a la farmàcia i que prometen acabar amb totes les molèsties en poques hores funcionin realment. De fet, allò que se'ns ven com a pastilles 'complex' i 'max', per donar sensació d'intensitat i rapidesa, no són més que paracetamol combinat amb algun component que actua sobre la congestió. Tot, a un preu molt més alt que el d'un paracetamol genèric. Com que està provocat per un virus, els antibiòtics no serveixen, excepte si el refredat es complica —amb una infecció d'oïda, per exemple.

Pel que fa a les solucions naturals, els preparats d'herbes poden resultar agradables, però no hi ha estudis que diguin que funcionen. El mateix passa amb la vitamina C o la D, amb el zinc, i amb dos dels productes de moda, l'equinàcia i el pròpolis. Les propietats d'aquests suplements estan provades en laboratori, però això no vol dir que funcionin en la vida real, entre altres coses perquè caldria prendre'n quantitats ingents i perquè prendre una substància no vol dir que l'organisme l'assimili. En molts casos, la comunitat científica no es posa d'acord. Ni tan sols pel que fa a solucions tan populars com prendre un caldo de pollastre —que tindria propietats antiinflamatòries i descongestionants–. Serveix o no serveix? No se sap.

La conclusió més generalitzada és que els diferents tractaments no serveixen per curar els refredats, però sí que poden fer que els símptomes siguin menys severs. El que és evident és que, tot i que és possible que la majoria de remeis no serveixin per a res, no fan cap mal, no estan contraindicats. És el que passa, per exemple, amb infusions amb mel i llimona, amb l'equinàcia, o amb l'aigua amb sal per al nas. Probablement el més sensat és prendre allò que creiem que ens funciona a nosaltres, digui el que digui l'evidència. I, com a norma general, descansar i beure molts líquids. Això sí, si els símptomes no milloren amb el pas dels dies cal, aleshores sí, anar al metge.

Es pot evitar?

La prevenció forma part del mateix negoci que el tractament. Parlem, novament, de suplements com la vitamina C o el zinc, de gotes o pastilles d'equinàcea, d'homeopatia, de iogurts i begudes probiòtiques… Tots ells estimulen —o això diuen— el sistema immunològic, però de nou l'evidència científica és feble i, per tant, poc concloent. L'estudi més important fet fins ara sobre l'efectivitat dels productes probiòtics es va limitar a afirmar que 'semblaven' més beneficiosos que un placebo, però insistia que l'evidència és "baixa o molt baixa". És per això que fa tres anys Europa va prohibir a Danone assegurar en els seus anuncis que els probiòtics estimulen les defenses, amb l'argument que, com que no es pot provar que funcionin, es tractava de publicitat enganyosa; a Amèrica la multinacional va haver de pagar una important multa. Però el negoci continua.