Aquests són els cinc cardenals de l'Estat amb dret a vot al conclave

BarcelonaAmb la mort del papa Francesc s'inicia el període de transició per escollir un nou pontífex, un procés anomenat "seu vacant" que acabarà amb l'elecció del successor. Mentrestant, el govern interí de l'Església estarà confinat al col·legi dels cardenals, i serà en la trobada del conclave, la reunió dels cardenals electors, quan s'escollirà el nou papa. El col·legi cardenalici està format per 252 cardenals, però només 135 tenen dret a vot: són els que tenen menys de 80 anys. D'aquests, n'hi ha cinc que són espanyols: l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella; l'arquebisbe de Madrid, José Cobo; l'arquebisbe emèrit de Madrid, Carlos Osoro; el proprefecte del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, Ángel Fernández; i l'arquebisbe emèrit de València, Antonio Cañizares, que no viatjarà a Roma per motius de salut.

D'aquests cinc cardenals, els primers quatre els va nomenar el papa Francesc, el primer pontífex jesuïta i llatinoamericà de la història, que ha treballat incansablement els últims dotze anys per una Església més oberta. Durant la seva trajectòria ha viscut atacs sense precedents d'una minoria conservadora més alineada amb el seu predecessor, Benet XVI, que va ser qui va nomenar cardenal Cañizares. Aquest sector és molt probable que intenti influir en l'elecció del successor. A banda d'aquests cinc noms, hi ha altres cardenals espanyols que també participaran en el conclave, com l'arquebisbe de Rabat, Cristóbal López, i Francisco Javier Bustillo, bisbe d'Ajaccio, a Còrsega.

La data en què començarà la reunió encara està per definir, però la norma estipula que ha de començar entre 15 i 20 dies després de la defunció del papa. Començarà amb una missa i després els cardenals es tancaran a la Capella Sixtina, on votaran en secret i repetidament fins que un candidat obtingui dos terços dels vots favorables. Aquestes votacions duren de mitjana entre quatre i cinc dies. Als cardenals se'ls prohibeix qualsevol mena de comunicació amb l'exterior per assegurar que actuïn sense cap influència política que pugui condicionar el seu vot. Si algú trenca el silenci, és excomunicat, i qualsevol dels 252 cardenals és un candidat potencial per al papat, independentment de si tenen dret a vot o no.

Joan Josep Omella

Dels quatre cardenals espanyols que votaran, el més conegut a casa nostra és l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella (Cretes, 1946). Va estudiar al seminari de Saragossa, el 1970 va rebre l'ordenació i el 1996 ja va ser nomenat bisbe auxiliar de la capital aragonesa després de treballar com a coadjutor, rector, vicari episcopal i de missioner al Zaire, l'actual República Democràtica del Congo. El 1999 va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Barbastre-Montsó, el 2004 de la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logronyo i, finalment, el 2015 es va fer públic el seu nomenament com a arquebisbe de Barcelona. Entre el 2020 i el 2024, a més, Omella va ser president de la Conferència Episcopal Espanyola, i fa dos anys que és cardenal de la mà del papa Francesc, amb el qual ha tingut una notable sintonia i proximitat.

José Cobo

Entre els quinze cardenals més joves cridats al conclave hi ha un representant de l'Estat, José Cobo (Jaén, 1965). Es va llicenciar en dret a la Universitat Complutense de Madrid el 1988, el mateix any en què va entrar al seminari de la capital espanyola, i després va fer els estudis de moral a l’Institut Redemptorista de Ciències Morals de la Universitat Pontifícia de Comillas. El 1994 va ser ordenat sacerdot, va treballar de vicari parroquial, rector, arxipreste i vicari episcopal fins que, el 2017, el van nomenar bisbe auxiliar de Madrid. Cinc anys més tard es va convertir en arquebisbe de la mateixa ciutat. A banda, el papa Francesc el va fer cardenal el 2023 i, des de l'any passat, és el vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola.

Carlos Osoro

Carlos Osoro (Castañeda, 1945) va estudiar magisteri, pedagogia i matemàtiques i va treballar de professor fins que va ingressar al seminari per a vocacions tardanes del Col·legi Major El Salvador de Salamanca. Allà va estudiar filosofia i teologia fins que va ser ordenat sacerdot el 1973 a Santander, diòcesi en què va desenvolupar el seu ministeri sacerdotal. El 1997 va ser nomenat bisbe d'Ourense, Benet XVI el va nomenar arquebisbe de València el 2009 i el 2014 el papa Francesc el va nomenar arquebisbe de Madrid. Dos anys més tard també el va fer cardenal.

Ángel Fernández

El papa Francesc també va fer cardenal Ángel Fernández (1960, Luanco), que va fer els primers vots el 1978, els vots perpetus el 1984 i va ser ordenat sacerdot el 1987 a Lleó després d'obtenir la llicenciatura en teologia pastoral i en filosofia i pedagogia. L'any 2014 va ser escollit com a nou rector major de la Congregació Salesiana i desè successor de Don Bosco, el fundador de la congregació. L'any 2020 el van escollir per a un segon mandat de sis anys i, a principis d'aquest any, el papa Francesc el va nomenar proprefecte del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica.

Antonio Cañizares

L'últim cardenal cridat al conclave és l'arquebisbe emèrit de València Antonio Cañizares (Utiel, 1945), però fonts de l'arquebisbat han confirmat a l'ARA que no viatjarà a Roma per motius de salut. Cañizares va cursar els estudis eclesiàstics al seminari diocesà de València i a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on va obtenir el doctorat en teologia, i va ser ordenat sacerdot el 1970. Va ser bisbe d'Àvila, arquebisbe de Toledo i arquebisbe de València i el va nomenar cardenal el papa Benet XVI.