El llegat de Francesc: una Església més oberta i més dividida

RomaLa mort del papa Francesc posa fi a un pontificat de dotze anys marcat pels atacs sense precedents d'una minoria conservadora que probablement intentarà influir en l'elecció del seu successor, però que no podrà esborrar l'herència del primer pontífex jesuïta i llatinoamericà de la història.

En defensa dels migrants

Des de l'inici, el març del 2013, el papa Francesc va fer de la defensa dels migrants i els refugiats un dels pilars del seu papat. No és casualitat que el seu primer viatge fos a Lampedusa. Des d'aquesta illa italiana, meta dels que sovint es deixen la vida intentant arribar a Europa, el pontífex argentí va denunciar la “globalització de la indiferència”. També va visitar Lesbos, la petita illa grega convertida en un camp de refugiats, on va tornar en plena emergència migratòria per conèixer de primera mà el camp de refugiats de Mória, una immensa presó a cel obert.

Igualtat dels homosexuals

“Si una persona és gai i busca el Senyor, qui soc jo per jutjar-la?” La frase, pronunciada el juliol del 2013, va convertir el Papa en capdavanter dels drets del col·lectiu homosexual. Tot i això, l'ambigüitat que va demostrar altres vegades, així com la desafortunada expressió que va fer servir al referir-se als seminaris italians (“hi ha massa mariconeig”), va rebaixar les exagerades expectatives. El 2023, en canvi, el Papa va fer un pas històric a l'autoritzar la benedicció de les parelles en situació irregular, incloent-hi les parelles del mateix sexe, cosa que implica que els sacerdots poden beneir tant les parelles homosexuals com les parelles formades per divorciats que s'han tornat a casar, una altra reivindicació pendent. Tot i que el Vaticà va matisar que aquesta benedicció no es podria equiparar mai amb la del matrimoni ordinari (entès com la unió d'un home i una dona), aquesta obertura va causar molt de malestar entre els tradicionalistes.

La dona dins l'Església

La primavera de Francesc, com van definir alguns els primers anys reformadors del pontífex argentí, va obrir les portes de l'Església a les dones. Una inclusió que no hauria estat possible sense la reforma de la cúria vaticana, que va ser el primer pas per permetre que les dones poguessin accedir a llocs de comandament a les estructures vaticanes. La nova Constitució apostòlica, que va veure la llum el 2022 després de vuit anys de feina, permet que qualsevol catòlic, incloent-hi homes i dones laics, pugui dirigir la majoria dels departaments vaticans. Tot i això, un cop més les altes expectatives que havia despertat el “papa feminista” van acabar per desil·lusionar el sector progressista, que esperava potser canvis més radicals com l'ordenació femenina o l'aprovació de les dones diaconesses. Tot i això, aquesta històrica reforma va permetre que al febrer Francesc nomenés la monja italiana Raffaella Petrini com a governadora de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, el principal càrrec a l'administració civil del territori.

Abusos sexuals

Xile, Irlanda, els Estats Units... L'elecció de Francesc no va frenar la cascada d'escàndols que va sacsejar les conferències episcopals de mig món, sospitoses d'haver amagat durant anys abusos sexuals comesos per membres del clergat. En un intent de frenar aquesta xacra, el 2019 va convocar al Vaticà una cimera històrica que, entre altres coses, va impulsar l'abolició del secret pontifici per afavorir les denúncies d'aquests casos, sovint ignorats per les esglésies locals.

La cimera vaticana, en què van participar amb els seus testimonis víctimes de la pederàstia clerical arribades des de tots els racons del món, va ser el primer pas d'una sèrie de reformes legislatives que van endurir les penes contra els abusadors, van ampliar els períodes de prescripció i van introduir les indemnitzacions a les víctimes, una de les demandes històriques. També va imposar per decret a sacerdots i religiosos l'obligació de denunciar immediatament qualsevol mena de violència clerical per acabar amb la impunitat dels bisbes encobridors.

Diplomàcia vaticana

Durant els primers anys del seu pontificat, el Papa va revolucionar la diplomàcia vaticana impulsant un lideratge internacional que el va convertir en el gran mediador, amb èxits com el desglaç entre Cuba i els EUA de Barack Obama o el restabliment de les relacions diplomàtiques entre Pequín i la Santa Seu, però també fracassos cap al final del seu papat.

Francesc mor sense haver pogut influir en la pacificació de conflictes com el d'Ucraïna o el genocidi a Gaza, al qual va dedicar el seu últim missatge de Pasqua: “Que cessi el foc, s'alliberin els ostatges i es presti ajuda a la gent, que té gana i aspira a un futur de pau”.

Ecologisme

La defensa de la “casa comuna” va ser un altre dels pilars del seu pontificat. A ella va dedicar la seva primera encíclica, Laudato si', publicada el 2015. Francesc va reclamar una “revolució verda” i va criticar “l'ús irresponsable dels béns que Déu ha posat a disposició dels homes a la Terra”, a més de reiterar el seu compromís per “l'ecologia integral”. Cinc anys més tard, va introduir el pecat ecològic en l'exhortació que va publicar després del Sínode de l'Amazònia.