DEMOGRAFIA

Com s’absorbeixen 1,7 milions de persones?

Un estudi destaca la capacitat de la societat catalana per adaptar-se a grans canvis en només 15 anys

Com s’absorbeixen 1,7 milions de persones?

L’adjectiu resilient és el que defineix millor la demografia catalana, segons un estudi que va fer públic ahir el Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB. El seu autor, Andreu Domingo, assegura que el sistema “té una gran capacitat per mantenir l’equilibri en situacions crítiques”, partint de la premissa que entre el 2000 i el 2014 ha absorbit l’arribada d’1,7 milions de persones. Després d’alguns retorns i emigracions més recents, Catalunya ha suportat el pas dels 6,2 als 7,5 milions d’habitants en només 15 anys. Òbviament, el principal factor que explica l’augment és el boom migratori, ja que el percentatge de persones nascudes a l’estranger ha passat del 4% al 17% del total de la població.

L’estudi posa de manifest que Catalunya ha suportat una evolució extrema en el seu sistema demogràfic, marcat també “pels alts i baixos dels cicles econòmics”. Però aquest augment en la població és l’habitual a tot el món, ja que Catalunya ha mantingut la seva quota en la població planetària: al voltant de l’1,01 de cada mil persones. Per això, Domingo destaca que l’increment de tretze punts percentuals en la població immigrant és el fet transformador.

L’estudi també posa l’èmfasi en la idea que l’arribada de la crisi l’any 2007 ha suposat un fre a l’augment de la població, especialment pel retorn d’immigrants. Els fluxos d’entrada no s’han interromput, però sí que s’han produït prop de 800.000 sortides en plena època de recessió econòmica.

Retorn d’immigrants

Així doncs, el retorn i la reemigració han protagonitzat la segona meitat dels inicis del segle. La gran majoria d’aquest èxode l’han protagonitzat els estrangers, tot i que al voltant d’un 14% d’aquestes 800.000 sortides han sigut d’autòctons. Les pèrdues poblacionals, en tot cas, han sigut “mínimes”. Arran de les dades, Domingo alerta que cada cop “amb més i massa freqüència” una part de la població ha de marxar per tenir sortides professionals i, alhora, avisa que moltes persones renuncien a tenir fills o a viure en parella per motius econòmics.

Els canvis en la natalitat són precisament un dels elements que segons el CED es complementen amb el boom migratori. Una dona catalana tenia 1,21 fills de mitjana en acabar el mil·lenni, per 1,39 el 2014. Ha augmentat, cert, però la xifra està lluny dels 1,53 fills per dona de just abans de l’esclat de la crisi. Precisament, la taxa d’infecunditat -persones que no tenen fills en acabar el seu període reproductiu- es va duplicar entre el 1991 i el 2011. El percentatge de dones que no tenen descendència ha passat del 24,1% al 49,7% entre els 30 i el 34 anys, i del 14,3% al 30,5% entre els 34 i els 49.

Cap als 8 milions

L’estudi constata igualment un augment de l’esperança de vida generalitzada, fins a arribar gairebé a les quotes més altes a tot el món. A més a més, el fet que les dones ja no s’abstinguin dels hàbits menys saludables ha fet disminuir les diferències entre homes i dones. La millora no impedeix que la població es pugui reduir durant els pròxims anys fins als 7,3 milions, segons els càlculs de l’Idescat. En un context en què a curt termini hi haurà més defuncions que naixements, el servei d’estadística ha calculat que la població no recuperarà el nivell dels 7,5 milions fins al 2026, i des d’aleshores fins al 2051 creixerà moderadament fins als 8 milions.

Més continguts de