Així seran els nous CAP que Salut posarà a prova l'any 2025

BarcelonaNova prova pilot al sistema de salut català. A partir de l'any que ve 10 centres d'atenció primària (CAP) passaran a ser Centres de Salut Integrals de Referència (CSIR) que gestionaran també els serveis socials, tindran intel·ligència artificial a les consultes per omplir els historials clínics i nous rols professionals, com l'administratiu sanitari, per agilitzar la feina dels metges i les infermeres. L'objectiu és assajar tots aquests canvis al llarg del 2025 i avaluar-los a principis del 2026 per decidir si es fa extensiu o no a la resta de centres de Catalunya. Els primers 10 centres seran voluntaris i encara no estan definits.

Aquesta és una de les mesures que ha proposat el Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), que té l'encàrrec del departament de Salut de pensar com ha de ser la transformació del sistema sanitari per garantir-ne la sostenibilitat. "Volem que el sistema sigui més eficient, desburocratitzat i adaptat a les necessitats actuals de la ciutadania", ha assegurat aquest dijous la consellera de Salut, Olga Pané, durant la presentació de la iniciativa. En total són 25 accions centrades en l'atenció primària i la salut pública que el departament es compromet a començar a desplegar a partir del gener.

Envelliment i burocràcia

Un dels grans reptes sanitaris és l'envelliment de la ciutadania, ja que les persones d'edat avançada són més fràgils i requereixen més atenció, tant social com sanitària. Per donar-hi resposta i "simplificar" els circuits, els nous CSIR incorporaran els treballadors de serveis socials i així s'atendrà les seves necessitats socials i sanitàries des d'un únic centre. Els CSIR també s'encarregaran d'enviar els equips de serveis socials a fer atenció als domicilis quan un pacient no es pugui desplaçar. Segons Pané, amb aquest model es podran atendre més persones i els professionals seran més eficients.

L'excés de feina burocràtica és un altre dels aspectes a què el CAIROS ha volgut donar resposta. Per cada metge i infermera dels CSIR hi haurà un administratiu sanitari que s'encarregarà de les tasques que no són assistència i que treuen temps de consulta als professionals. A més, el comitè d'experts també vol desplegar una eina d'intel·ligència artificial (IA) que transcriu la conversa entre metge i pacient i ajuda a omplir l'historial clínic, per alliberar els facultatius i que tinguin més temps per a l'atenció. Les dues iniciatives ja s'estan provant en altres centres de Catalunya i amb aquest anunci fan un pas més cap al seu desplegament total.

Pagament per resultats

El president del CAIROS, Manel del Castillo, ha anunciat que una altra de les novetats d'aquests CSIR són els sistemes de pagament, que seran en funció dels resultats assistencials. Fins ara els CAP ja tenien un sistema d'avaluació de resultats, però l'objectiu del CAIROS és que aquests tinguin "un impacte més gran en la retribució dels professionals", segons Del Castillo. "Per exemple, no ens sembla raonable que un treballador que fa ecografies, cirurgies menors i atenció general en un CAP tingui el mateix reconeixement que un que només fa atenció general", ha defensat.

Els CSIR també rebran més o menys diners en funció del nombre de pacients assignats, però també de la seva complexitat. A més, els pacients faran una avaluació de la qualitat percebuda durant l'assistència i aquest paràmetre també es tindrà en compte a l'hora de fer el pagament. De fet, una altra de les accions que ha proposat el CAIROS és incorporar una eina que permeti conèixer la satisfacció dels usuaris de la primària i, així, "incorporar la veu de la ciutadania".

Prevenció i falta de professionals

A banda dels CSIR, Del Castillo ha demanat als grups polítics que es desplegui l'Agència de Salut Pública, que està bloquejada al Parlament des del 2009. "Hem passat una pandèmia i és possible que ens agafi una segona i que encara no estigui desplegada. Hem de donar un impuls perquè s'aprovi d'una vegada", ha etzibat. En aquesta línia, també reclama que es posi en marxa la Xarxa d’Intel·ligència Epidemiològica de Catalunya per preveure possibles amenaces.

De fet, la prevenció és un altre dels elements on el CAIROS ha posat l'accent i Del Castillo ha anunciat també l'impuls d'una prova pilot per a la detecció precoç i atenció de trastorns del neurodesenvolupament infantil. Segons el president del comitè, és fonamental detectar amb rapidesa trastorns com l'autisme i actualment no s'està fent. "Actuar en els 3 o 4 primers anys de vida té uns resultats totalment diferents que actuar a partir dels 7 o 8 anys, que és quan diagnostiquem la majoria dels casos a Catalunya", ha advertit.

Per respondre a la falta de professionals, també han encarregat una anàlisi de les necessitats actuals, així com un pla d'acció que doni resposta als resultats d'aquesta anàlisi. "Hem de fer un estudi rigorós de quants professionals necessitem. No només metges, també infermeres, fisioterapeutes, psicòlegs i psiquiatres", ha defensat Del Castillo, que ha exigit compromís a grups polítics i representants del sector per tirar endavant aquest paquet de mesures. "Demanem responsabilitat a tots els actors perquè posin els interessos del sistema per damunt dels seus".