Elvira Bisbe: "Catalunya arribarà al pic de jubilacions de metges aquest any"

BarcelonaLa metgessa Elvira Bisbe (Barcelona, 1961) és la nova presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i la primera dona que ocupa el càrrec des que es va fundar la institució ara fa 131 anys. Bisbe va ser vicepresidenta en la darrera legislatura liderada per Jaume Padrós, però està vinculada al col·legi des del 2010, quan va entrar com a vocal de la junta de govern que aleshores presidia Miquel Vilardell. La seva va ser l'única candidatura que es va presentar a les eleccions el passat mes de febrer i és de caràcter continuista, si bé remarca l'estil propi de la nova junta de govern. Concedeix a l'ARA la seva primera entrevista des que va accedir al càrrec.

Com ha sigut el canvi de junta?

— Bé, estic molt contenta de ser la primera metgessa que trenca el sostre de vidre i ocupa la presidència del col·legi després de 130 anys. Ara bé, fa molt temps que estava a la junta al costat del doctor Padrós, que ha sigut un excel·lent president, de qui he après moltíssim. Tenim estils de lideratge diferents, crec que fins ara el col·legi ha sigut molt presidencialista i a mi m'agradaria donar més protagonisme a l'equip. Som un grup molt compromès amb els valors de la professió i representem diferents àmbits de la medicina. Això ens dona la possibilitat d'analitzar els problemes amb molta més amplitud i, així, donar millors respostes.

Com veu la professió actualment?

— M'agradaria que el metge es torni a sentir orgullós de la seva feina.Em fa la impressió que la ressaca de la pandèmia i la falta de metges han fet que hi hagi molta més pressió assistencial. També crec que s'ha perdut autonomia, que hi ha un excés de burocràcia i que els professionals no poden fer el que realment els agrada fer, que és precisament fer de metge.

La falta de professionals és un problema que fa anys que arrosseguem.

— Sí, és un dels grans reptes i fa molt temps que advertim que no s'ha fet una planificació correcta. A això cal sumar-hi que ha augmentat molt la població i també la complexitat dels malalts, cosa que fa créixer la pressió assistencial. Tenim una falta de metges creixent i, a més, n'estem jubilant més dels que formem. Entre aquest any i el següent arribarem al pic de jubilacions, fins ara més d'un miler de professionals de la generació del baby boom ja ho han fet cada any en els últims cinc anys i, per contra, només incorporem entre 800 i 900 metges especialistes, perquè no tots es queden a Catalunya un cop acaben la residència, alguns marxen a altres comunitats autònomes. Actualment, més del 50% dels nous col·legiats al COMB són metges de formació extracomunitària.

I com se soluciona aquesta situació?

— Hem d'eliminar la burocràcia. Per exemple, ens falten metges a l'atenció primària i el 30% del seu temps l'ocupen fent paperassa. Això vol dir que dediquen 540 hores l'any a fer tasques burocràtiques i no ens ho podem permetre: si falten metges, els metges han d'estar fent de metges. Si els alliberem d'aquesta feina, podríem recuperar per al sistema més d'un miler de professionals i la ciutadania no s'esperaria dues setmanes per a una visita mèdica. Com ja vam veure amb la pandèmia, les baixes de curta durada es podrien optimitzar perquè no siguin responsabilitat dels metges i així podrien dedicar més temps a l'assistència.

Quina és la ràtio actual d'especialistes?

— Tenim 2,6 especialistes per cada 1.000 habitants, estem molt per sota del que recomana Europa. Veiem com cada cop hi ha més col·legiats extracomunitaris, i els necessitem perquè falten metges, però hi ha un problema: homologuen el seu títol amb facilitat, però, en canvi, tenen moltes dificultats per homologar la seva especialitat amb el ministeri de Sanitat, cosa que fa que sigui un col·lectiu vulnerable. Si veiem que és impossible que obtinguin l'homologació del seu títol els aconsellem que facin el MIR perquè es puguin incorporar amb garanties al sistema.

Quin col·lectiu del sector li preocupa especialment?

— El metge que treballa amb asseguradores. Han augmentat les pòlisses porqueria, que ofereixen unes cobertures al pacient molt per sota del sistema públic, i paguen molt malament: és habitual que els professionals cobrin 8 euros per una visita mèdica. Són uns 10.000 a Catalunya i un 90% no té opcions per negociar els seus honoraris i ha d'acceptar les retribucions que imposen les empreses.

El Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), que té l'encàrrec de pensar en un nou sistema de salut, també vol acabar amb la burocràcia.

— Sí, el CAIROS s'ha inspirat en documents que s'han elaborat en els últims 30 anys i és un diagnòstic compartit per molts agents del sector. El problema que tenim és que el sistema és molt rígid i és molt difícil fer canvis. Crec que són molt pragmàtics i començaran per aquelles accions que són més factibles. S'ha d'anar pas a pas, però jo espero que puguin fer la seva feina i despleguin les transformacions necessàries. La meva esperança és que això funcioni, és urgent. Si no, es veuran compromeses la qualitat assistencial i la sostenibilitat del sistema.

Creu que s'aconseguirà reformar l'Estatut Marc com vol fer el ministeri de Sanitat?

— És una llei que s'hauria d'aprovar amb un ampli consens polític i en aquests moments creiem que no hi ha prou majories perquè això sigui possible. A més, les competències en salut són de les comunitats autònomes i no totes les governa el mateix partit. Tot això dificulta molt els canvis que vol impulsar el govern espanyol. A més, ha generat alarma entre el col·lectiu professional per mesures com, per exemple, exigir exclusivitat als càrrecs de responsabilitat, que no puguin treballar a la privada. Si un dels majors reptes és la falta de metges, no hi posem més bastons a les rodes. És una proposta que va en contra del sistema públic, perquè farà més difícil retenir el talent.

Els sindicats demanen un estatut únic per als metges i van fer una crida perquè s'hi sumessin els col·legis professionals.

— Nosaltres fa anys que a Catalunya demanem un conveni exclusiu per als metges. Quan es negocien les condicions del sector estem en minoria, perquè hi ha molts altres rols professionals i moltes de les mesures que reclamem no es poden materialitzar si els altres hi voten en contra. És una situació injusta i trobem lògic que tinguem un conveni propi. Sobre l'estatut únic que volen els sindicats, és massa aviat per pronunciar-nos. Pròximament, tenim una reunió amb Metges de Catalunya en què abordarem aquests temes.