El Clínic, referent a Europa en CAR-T: ha fet desaparèixer el càncer en la meitat dels casos

BarcelonaL'any 2017 els professionals de l'Hospital Clínic van fer la primera infusió d'un tractament CAR-T (de l'anglès chimeric antigen receptor-T), una teràpia cel·lular que ja ha revolucionat l'abordatge d'alguns tipus de càncer. Consisteix a crear un fàrmac amb cèl·lules del mateix pacient: se li extreuen els glòbuls blancs (els limfòcits T), que són reprogramats genèticament al laboratori perquè reconeguin les cèl·lules tumorals, i es tornen a infondre perquè neutralitzin el càncer. Des d'aleshores, l'hospital ja ha tractat més de 500 pacients amb aquest tipus d'immunitàries i ha aconseguit fer desaparèixer el càncer en la meitat d'aquests casos. D'aquesta manera, s'ha erigit en un referent a Europa, en ser l'únic que n'ha desenvolupat dos d'origen exclusivament acadèmic que ja estan autoritzats a Espanya: l'Ari-0001, per a pacients greus de leucèmia limfoblàstica aguda, i l'Ari-0002h, per a pacients amb mieloma múltiple.

Vuit anys després, l'hospital lidera un model descentralitzat per a l’administració dels CAR-T a tot l’Estat, en col·laboració amb 13 hospitals espanyols amb l’objectiu de fer arribar aquestes teràpies a tot el territori. "És un model únic al món, no hi ha cap altre lloc amb un programa similar al nostre", ha reivindicat Álvaro Urbano-Ispizua, coordinador del programa CAR-T del Clínic-IDIBAPS durant la roda de premsa de balanç aquest dimecres. El doctor ha explicat que han tractat 186 pacients de leucèmia, 191 de mieloma i 125 de limfoma, i en la meitat dels casos s'ha aconseguit la remissió completa del càncer, és a dir, l'absència de malaltia.

En la resta de casos en què hi ha hagut una recaiguda Urbano-Ispizua ha apuntat a diverses causes. A vegades les cèl·lules reprogramades no són capaces d'identificar totes les cèl·lules tumorals, per la qual cosa ha anunciat que estan elaborant un nou CAR-T que reconegui diverses amenaces a la vegada. En altres ocasions el mateix sistema immunitari del pacient rebutja les cèl·lules modificades perquè no les reconeix, cosa que impossibilita la teràpia. La darrera causa que ha assenyalat l'expert és que el CAR-T pot perdre funcionalitat, les cèl·lules infusionades queden "exhaustes" i deixen d'atacar el tumor.

Amb tot, el desenvolupament d'aquestes immunoteràpies ha suposat una revolució en la lluita contra el càncer, i s'espera que en el futur apareguin nous CAR-T per combatre altres malalties. Les teràpies CAR-T de moment només les han aprovat 34 països i, fins ara, s'han tractat uns 38.000 pacients a tot el món. Això vol dir que únicament un 4% del total de pacients que es podrien beneficiar del tractament hi poden accedir, per la qual cosa els professionals del Clínic insisteixen a millorar l'accessibilitat i defensen que la producció descentralitzada del CAR-T permet apropar el tractament als pacients.

Noves teràpies

L'Hospital Clínic ja té en marxa un nou assaig clínic per a un nou CAR-T, l’ARI-0003, que està pensat per combatre el limfoma i presenta una particularitat amb què els experts confien que podran curar pacients amb una "enorme quantitat de cèl·lules malignes", ha destacat Urbano-Ispizua. Es tracta d’un CAR-T dual, és a dir, que va dirigit a dues dianes terapèutiques presents en les cèl·lules tumorals. D'aquesta manera, el tractament reconeixeria diverses amenaces a la vegada. A més, el centre començarà pròximament un assaig amb el CAR-T HER2 per al tractament del càncer de mama i amb el CAR-T ARI-007 per tractar persones diagnosticades de leucèmia aguda limfoblàstica T.

El centre cada any està tractant un nombre creixent de pacients, fins a arribar a més de 100 anuals. A més, el Clínic segueix desenvolupant en el laboratori nous CAR-T "amb millores per incrementar la seva eficàcia de manera significativa", segons informa en un comunicat. Amb tot, espera seguir creixent després d'aquesta "fita important" i arribar al mig miler de pacients tractats, ha assegurat el director general, Josep Maria Campistol, que ha recordat que el desenvolupament dels CAR-T compta amb l’impuls inicial del Projecte ARI i amb el suport de la Fundació la Caixa i de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII).