Europa autoritza la primera píndola per tractar la depressió postpart
Una de cada deu mares pateix un trastorn que condiciona el vincle amb el fill
BarcelonaUna de cada deu mares patirà tristesa persistent, falta d'energia i dificultats per generar un vincle amb el seu nadó el primer any després del naixement, unes alteracions que poden acabar generant un trastorn de la salut mental com és la depressió postpart. Tot i que es pot tractar mitjançant teràpia psicològica i psiquiàtrica, així com amb ingressos hospitalaris en casos greus, a Europa no hi ha teràpies farmacològiques específiques, i les opcions disponibles –antidepressius i inhibidors de la recaptació de la serotonina– són massa genèriques i tenen un efecte massa tardà. Als Estats Units, però, fa dos anys que es pot accedir al Zurzuvae, una píndola que s'estima que redueix a la meitat la simptomatologia associada al trastorn. Aquest dimecres, la Comissió Europea n'ha autoritzat la comercialització.
El passat 24 de juliol, el Comitè de Medicaments per a Ús Humà de l'Agència Europea dels Medicaments (EMA) ja va adoptar un dictamen positiu per a Zurzuvae i va recomanar la concessió d'una autorització a la filial holandesa de l'empresa biotecnològica Biogen per tal que aquest tractament dissenyat específicament per a la depressió postpart arribi al mercat europeu. El medicament, que està disponible en càpsules dures de 20 mg, 25 mg i 30 mg, conté el principi actiu zuranolona, un esteroide que potencia l'activitat del neurotransmissor àcid gammaaminobutíric (GABA) i s'ha demostrat que exerceix efectes antidepressius tres dies després de començar el tractament. Són unes píndoles que s'han de prendre un cop al dia durant dues setmanes.
"Sabíem que arribaria aviat i és una molt bona notícia", celebra en declaracions a l'ARA la doctora Alba Roca, psiquiatra de la unitat especialitzada en salut mental perinatal de l'Hospital Clínic, única a Catalunya i pionera al sud d'Europa. Juntament amb un pla psicològic individualitzat, l'experta subratlla que la possibilitat de disposar d'un fàrmac com el Zurzuvae permetrà agilitzar la recuperació de les pacients. Fins ara, el tractament era la brexanolona, que s'administrava amb una injecció intravenosa que requeria una hospitalització i només en el marc d'assajos clínics.
"No serà una solució per a tot ni per a tothom, però en els casos indicats sí. En quinze dies té capacitat per millorar moltíssim molts dels símptomes, entre els quals la ideació suïcida i l'insomni", afirma. En aquest sentit, destaca que actualment, de mitjana, una dona atesa a la unitat pot trigar un any entre el diagnòstic i la recuperació. "Amb una depressió molt greu, és molt complicat que la dona pugui complir unes pautes o assimilar la informació de la psicoteràpia. Necessita reduir símptomes, i aquí és on pot entrar el fàrmac", conclou.
Casos cada cop més complexos
Però, què provoca la depressió postpart? Les causes exactes es desconeixen, però durant el postpart es produeix una caiguda brusca dels nivells de progesterona, l'hormona que prepara l'úter per a l'embaràs. A més, s'ha constatat que hi ha una variable genètica i una d'hormonal en joc, així com factors psicosocials. Un embaràs complicat, un part traumàtic, la solitud en la criança, la pèrdua d’un fill o el fet d'haver patit prèviament una patologia mental afavoreixen la seva aparició, si bé qualsevol dona pot desenvolupar-la, independentment d'aquests condicionants. De fet, és una de les malalties maternes més comunes, però poc diagnosticada.
El període de més risc de patir depressió postpart és durant les primeres setmanes i fins als tres primers mesos després de donar a llum. Ara bé, un 25% de les dones ja inicien l'episodi depressiu en el tercer trimestre de l'embaràs, i un 20% desenvolupa la simptomatologia passada la sisena setmana del part. Roca recorda que la depressió postpart no només causa ansietat i culpabilitat en la dona –que a consulta sovint descriu haver patit atacs de plor sobtats i insomni, sentir-se irritable o, en casos greus, haver tingut pensaments d'autolesió o suïcides–, sinó que també té un impacte en el desenvolupament dels infants i marcar la relació maternofilial.
"La depressió postpart no tractada té un cost molt elevat, tant personal com familiar i social, especialment per al nadó, que no podrà ser estimulat de la mateixa manera i que necessita la seva mare, amb qui ha estat vinculat nou mesos", diu Roca, que admet que la demanda a la unitat no només ha augmentat, sinó que els casos que hi arriben són més complexos a causa de l'agreujament dels condicionants socials.