Falten 20.000 infermeres, i la majoria de les que treballen pateixen malestar emocional
El ministeri de Sanitat alerta que prop d'un 40% de les professionals es plantegen deixar la feina
BarcelonaCatalunya arrossega des de fa anys un dèficit d'infermeres que es va fer molt evident en els moments més durs de la pandèmia. La crisi sanitària va sacsejar-ho tot, però va propiciar que el sistema contractés més professionals sanitaris, també d'infermeria. De fet, segons el ministeri de Sanitat, el nombre d'infermeres va augmentar un 22,7% entre el 2014 i el 2022 a tot l'Estat. Ara bé, aquest increment continua sent insuficient per cobrir les necessitats del sistema i l'Estat encara no s'acosta a la ràtio mitjana de la Unió Europea (UE): en necessita 100.000 més per assemblar-se als països europeus, i més de 20.000 són les que fan falta a Catalunya.
Així es desprèn de l'informe Situació actual i estimació de la necessitat d’infermeres a Espanya 2024, presentat aquest dilluns pel govern espanyol. Segons aquest document, el 39% de les infermeres de l'Estat es plantegen abandonar la professió en els pròxims deu anys i, al ritme de creixement actual, es trigaria entre 22 i 29 anys a aconseguir la mitjana de professionals que sí que hi ha en altres països europeus, que se situa al voltant de les 9 infermeres per cada 1.000 habitants. A Catalunya actualment hi ha 6,4 infermeres per cada 1.000 habitants.
L'elevat percentatge de professionals que es plantegen deixar la professió es pot explicar, en part, per l'alt impacte emocional i psicològic de la professió infermera i la pressió assistencial que pateixen. Segons un estudi elaborat pel Consell General d'Infermeria, la majoria d'infermeres arrosseguen malestar emocional a causa de la feina. En concret, dues de cada tres han tingut ansietat (66,6%) i una de cada quatre ha tingut depressió (27,2%) per la feina. A més, el 86,1% han tingut episodis d'estrès i el 60%, d'insomni.
“La necessitat de reforçar la professió infermera és urgent”, afirma el president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Borja Manzanares, que defensa que cal fer una planificació estratègica per revertir la situació, incrementar la manca de professionals i millorar les condicions laborals. Això sí, des del COIB veuen notes positives de l'informe de Sanitat, com la mobilitat estatal: el 84% dels contractes d’infermeria el 2023 es van firmar amb professionals que es van quedar a la comunitat autònoma d’origen, i Catalunya destaca com la principal receptora d’infermeres dins l’estat espanyol.
Especialitats d'infermeria
Segons el document elaborat per Sanitat, a Espanya hi ha 46.114 infermeres especialistes, i hi ha reconegudes set especialitats: llevadora, infermera en salut mental, de treball, pediàtrica, geriàtrica, familiar i comunitària, i medicoquirúrgica (tot i que aquesta última no ha arribat a desenvolupar-se del tot). Per a Manzanares, una altra de les prioritats que cal abordar és el reconeixement d'especialitats, ja que hi ha força disparitat d'implementació de les especialitats entre comunitats.
A Catalunya, una de cada cinc infermeres té una especialitat i el COIB reconeix "un esforç significatiu per fomentar la formació especialitzada i garantir el relleu generacional en un moment crític per a la professió". Això sí, Manzanares creu que cal insistir en "la promoció de la formació, la recerca i el lideratge" de les infermeres dins del sistema sanitari.
Les cures, en perill
Una altra dada destacada és que més de la meitat de les infermeres enquestades (55%) consideren que falten mans per garantir la qualitat de les cures als pacients. El 64% sostenen que la falta de personal d’infermeria dificulta la provisió de cures de qualitat i el 68% asseguren que han presenciat o experimentat incidents relacionats amb l’atenció sanitària almenys una vegada a la setmana en el seu lloc de treball per culpa de la falta de mans.
A més, el 59,5% de les infermeres diuen que van haver de deixar de fer activitats de cura infermera per falta de temps. Les infermeres més joves i les que treballen en institucions sociosanitàries tendeixen a fer una valoració més negativa d'aquests indicadors.
