L'hora de posar impostos als ultraprocessats a Europa?
La mesura més implantada fins al moment és l'obligatorietat de l'etiquetatge nutricional frontal als productes
BarcelonaMillorar l'alimentació de milions d'europeus tindria un impacte sense precedents en salut pública, ja que una dieta poc saludable és un dels principals factors de risc de les malalties cardiovasculars, la primera causa de mort al món. Per això, la Unió Europea vol regular el menjar ultraprocessat, és a dir, aquells aliments d'origen industrial que sovint contenen molt poca matèria primera, però molts additius i substàncies afegides, a més de sucres, greixos i sal, entre d'altres. Per exemple, els plats que serveixen les cadenes de menjar ràpid, les begudes ensucrades i les energètiques, la brioixeria, les patates de bossa i les xocolates, entre d'altres.
Tot i que Europa no ha definit cap normativa, i tenir-la enllestida sembla encara un escenari llunyà, el comissari europeu de Salut, Olivér Várhelyi, ja ha dit que "cal reflexionar" en iniciatives per regular aquest tipus de menjar i també ha instat els grups parlamentaris a buscar fórmules que incideixin en la tria dels consumidors per opcions més saludables. La Comissió Europea avalua introduir polítiques fiscals, com crear un impost europeu per forçar les indústries a reformular alguns dels seus productes sense que afecti la butxaca dels ciutadans. Els diners recaptats es destinarien a programes de promoció de la salut i del consum d'aliments saludables.
Una altra mesura que hi ha sobre la taula són les advertències a l'etiqueta dels aliments. Cada cop hi ha més veus que pressionen la UE perquè faci obligatori l'etiquetatge nutricional frontal (FOP), que ja tenen França, Bèlgica i Alemanya i que l'estat espanyol està estudiant. Es tracta d'una mesura similar al Nutri-Score, un sistema d'etiquetatge que complementa la clàssica taula nutricional i que, des del 2017, l'han adoptat progressivament diferents països, entre ells Espanya. Aquesta és la mesura més implantada de les que hi ha disponibles, si bé encara no hi ha un FOP harmonitzat a Europa i la UE encara té pendent decidir si obliga la indústria alimentària a incloure'l en tots els productes.
Divisió entre països
La UE es planteja aquesta regulació amb un escenari molt dispar, ja que hi ha països més avançats que d'altres en la lluita contra els ultraprocessats. Un dels motius és que hi ha força divisió entre els estats membres sobre què es considera menjar ultraprocessat, per la qual cosa és possible que el primer que hagi de fer la UE sigui concretar bé quins aliments estarien sotmesos a la regulació. A Espanya, per exemple, ja hi ha un decret que fixa límits en l'oferta dels menjadors en espais públics (com hospitals, escoles, residències de gent gran, universitats…), tant en cantines com en màquines expenedores. Pel que fa a Catalunya, ja fa anys que hi ha un impost (pioner a l'Estat) per a les begudes ensucrades. En canvi, hi ha altres països europeus, com per exemple Dinamarca, que també el tenen per a altres productes, com la xocolata o els confits.