L'Hospital del Mar descobreix per què el càncer de còlon fa metàstasi al fetge

BarcelonaUn dels grans maldecaps de la comunitat científica que investiga el càncer és la capacitat que té aquesta malaltia per colonitzar noves parts del cos. És la metàstasi, un procés complex que provoca moltes de les morts per càncer, motiu pel qual està en el punt de mira dels investigadors d'arreu del món, sobretot dels que tracten amb els tumors més freqüents. És el cas, per exemple, del càncer colorectal, el tercer que més es diagnostica arreu del món. Ara un equip de l’Hospital del Mar Research Institute ha identificat un mecanisme que pot explicar com aquest càncer desenvolupa metàstasi al fetge. En concret, han trobat que l'absència d'una proteïna concreta permet a les cèl·lules tumorals agrupar-se, migrar i reproduir el tumor al fetge.

L'estudi, publicat aquest divendres a la revista Nature Communications, demostra que el sistema immunitari és capaç d'eliminar les cèl·lules tumorals quan migren soles del còlon al fetge. En canvi, quan s'agrupen les cèl·lules tumorals són capaces d'esquivar les defenses del cos i colonitzar un nou òrgan. Per fer-ho, és clau el paper de la proteïna anomenada IKKα, ja que només són capaces d'agrupar-se i sobreviure a la migració quan aquesta proteïna no hi és. "Quan no hi ha aquesta proteïna les unions són més potents i les cèl·lules formen grups molt més eficients a l’hora de fer metàstasi", explica Lluís Espinosa, autor principal de l’estudi i coordinador del grup de recerca en mecanismes moleculars del càncer i de les cèl·lules mare del centre.

Per fer aquest estudi els investigadors han utilitzat uns òrgans artificials creats al laboratori a partir de cèl·lules mare que s'anomenen organoides. Els han desenvolupat a partir de cèl·lules de pacients amb càncer de còlon, als quals es va eliminar l'IKKa. Després han fet l'estudi en ratolins i han demostrat que hi ha una població específica de cèl·lules tumorals que s'uneixen entre elles de manera molt robusta i són les responsables de generar metàstasi al fetge. L'absència de la proteïna en estudi era molt marcada en aquesta població, fet que, segons els autors, explica per què els tumors que tenen menys nivells d'IKKα tenen més capacitat metastàtica.

Detecció precoç

El treball continua ara amb mostres de pacients, amb els quals els autors provaran de replicar els resultats obtinguts. L’equip confia que les seves conclusions serveixin per disposar en un futur pròxim de marcadors pronòstic per als pacients amb càncer de còlon, i, fins i tot, d'una via per tractar la metàstasi. "Confiem que els nostres resultats puguin contribuir en el futur a identificar els pacients amb més risc de desenvolupar metàstasi i, eventualment, obrir la porta a noves estratègies terapèutiques dirigides a prevenir-la", explica Espinosa.

La detecció precoç és un altre element clau en la lluita contra la malaltia. El ministeri de Sanitat i les conselleries de Salut de les comunitats autònomes van aprovar a finals d'any estendre el cribratge de càncer colorectal fins als 74 anys; un programa de detecció primerenca d'aquests tumors que fins ara estava destinat a la població de 50 a 69 anys. Les persones amb un risc potencial de desenvolupar la malaltia –el factor de risc principal és l'edat– reben una carta a casa seva o un SMS que els anima a participar en el cribratge.

Al missatge s'adjunta una llista de les farmàcies on poden recollir el kit per fer-se la prova a casa. El sistema és senzill: cal recollir una mostra de femta amb un bastonet, guardar-la en un tub –tot el material el subministra la farmàcia prèviament– i portar-la a algun dels centres de la llista perquè en facin l'anàlisi, que determinarà si hi ha senyals que poden causar un càncer (lesions precancerígenes) o si ja hi ha un diagnòstic positiu. Si el resultat és negatiu, és important participar-hi cada dos anys –els participants en el cribratge reben una nova carta– per assegurar igualment que no hi ha hagut una progressió a tumor.