Menors addictes als psicofàrmacs i treballadors sense formació en salut mental als centres de justícia juvenil

Barcelona"Els nois que entren cada cop estan pitjor. En tinc de politoxicòmans. Jo no tinc la formació necessària per tractar cap d'aquestes addiccions", lamenta un treballador d'un centre de justícia juvenil que demana a l'ARA mantenir l'anonimat per evitar represàlies. En l'últim any ha vist brots psicòtics, menors addictes als psicofàrmacs i diverses malalties de salut mental per a les quals no està preparat. Explica, però, que ho ha hagut de fer igualment, ja que el centre no té prou recursos per garantir-ne una atenció professional.

Els menors que viuen internats en centres per ordre d'un jutge perquè han comès un delicte tenen més problemes de salut mental i d'addiccions que altres menors de la seva edat. Així i tot, l'atenció que reben no és l'adequada. Fa un any, en un document a què va accedir l'ARA, el govern admetia la falta de professionals al sistema. També la poca adherència als tractaments i les dificultats dels adolescents per accedir als serveis d'atenció a la salut mental. Segons expliquen un any després els treballadors a l'ARA, la situació encara és la mateixa: "La justícia juvenil està tocada de mort".

Aquest treballador, per exemple, explica que va arribar un noi que tenia problemes de salut mental i ningú els va avisar. Ell estava fent guàrdia a la nit quan el menor va patir un brot psicòtic. No tenia manera de contactar amb altres companys perquè l'atacava, no el deixava sortir a demanar ajuda. La resta de nens "estaven cagats", tancats per no prendre mal, i ell va haver de "negociar amb el nano durant dues hores" perquè el deixés sortir un moment a demanar ajuda. "Com hem de fer això sense preparació?", es pregunta.

Molts dels adolescents amb problemes d'addicció d'aquests centres han fet rutes migratòries "molt bèsties" fins a arribar a Catalunya, i per això recorren a les substàncies, explica un altre treballador. "Tenim nens de catorze anys que ja han passat per un o dos centres de desintoxicació, altres que han dormit al carrer, que han patit abusos. Prenen pastilles per sobreviure. Em diuen: «Així m'oblido del que em passa i vaig més tranquil»", explica el treballador.

Un acord de millora “insuficient”

Fa un any els departaments de Salut i de Justícia ja admetien que era necessari incrementar les hores dels treballadors que atenen la salut mental i les addiccions a tots els centres del país, ja que no estan “ajustades” a la realitat actual. No va ser fins a la setmana passada, però, que els consellers de Salut, Olga Pané, i Justícia, Ramon Espadaler, van segellar un pacte per millorar l'atenció que reben les persones amb aquest tipus de problemàtiques, tant a les presons com als centres de justícia juvenil.

L'ARA ha tingut accés a l'acord entre els dos departaments en què es comprometen a "concretar i desenvolupar una cartera de serveis en salut mental i addiccions" als centres de justícia juvenil, però no hi ha cap pressupost definit, contractacions contemplades ni increment d'hores dels psicòlegs, psiquiatres i altres professionals que atenen la salut mental d'aquests adolescents. Els treballadors creuen que la mesura és “insuficient” i que arriba tard.

Fa un any, l'executiu ja parlava d'incrementar les hores setmanals dels professionals als centres en un any vista i desplegar equips especialitzats a Tarragona, Lleida i Girona de manera simultània. Això es deu a les inequitats territorials, que s'agreugen a mesura que ens allunyem de Barcelona, on hi ha l'únic equip especialitzat en problemàtiques de salut mental dins de la justícia juvenil. Un altre treballador amb qui ha parlat l'ARA reconeix que la situació "ha millorat una mica" però, com el seu company, insisteix que ell no té la formació adequada i els psicòlegs atenen els nens només un o dos cops per setmana.

Més risc de tornar a delinquir

A la resta de Catalunya els adolescents amb aquests tipus de trastorn reben atenció a la xarxa comunitària de salut mental i addiccions, però en "determinades zones es troben moltes dificultats perquè el centre de referència els pugui visitar i començar el tractament amb suficient agilitat". Això en moltes ocasions augmenta el risc que els joves atesos per la justícia juvenil tornin a delinquir i a consumir substàncies: "Ens arriba molta informació de nanos que van sortir del centre i ara estan a la presó, dormen al carrer o fins i tot estan morts", explica compungida una altra treballadora, que vol deixar clar que encara hi ha casos de reinserció entre alguns adolescents que passen pel centre, "tot i que cada cop menys".