Salut preveu que prop del 30% del pressupost vagi a l'atenció primària per "garantir-hi un accés ràpid"

BarcelonaAquest dimarts, la consellera de Salut, Olga Pané, ha condicionat la reforma sanitària a l'aprovació dels comptes públics del 2026, que projecten 13.501,8 milions d'euros per al seu departament. Això inclou partides per augmentar, per exemple, la dispensació de medicaments hospitalaris que permeten cronificar malalties que fa uns anys eren pràcticament una sentència de mort, com alguns tipus de càncer o algunes malalties cardiovasculars. El projecte de pressupostos del Govern, que augmentaria un 17,6% la partida sanitària respecte al 2023 —l'últim aprovat encara amb el govern de Pere Aragonès—, també incrementa la despesa per a l'atenció primària i per a l'atenció a la salut mental, que la consellera ha descrit com dues prioritats de la cartera.

L'atenció hospitalària concentra el gruix de la despesa amb 7.270 milions, als quals se sumen 442 milions addicionals per a medicació hospitalària per facilitar l'accés a teràpies avançades i oferir tractament a pacients crònics que fa uns anys no tenien alternatives terapèutiques, així com per a malalties minoritàries. En el cas de l'atenció primària, la partida pressupostària creix un 19% respecte al 2023 i s'acosta als 4.000 milions, fregant el 30% del pressupost consolidat de Salut, segons ha explicat Pané, que ha afegit que tot plegat ha de permetre “reforçar” l’atenció primària i avançar per “garantir-hi un accés ràpid” i que "qualsevol persona sigui atesa amb un màxim de 48 hores".

La consellera també ha destacat que la salut pública registra l'increment proporcional més gran fet fins ara, amb un 30% més de recursos, fins a arribar als 267,6 milions. Amb aquesta partida el Govern preveu desplegar l'Agència de Salut Pública i la nova Xarxa d'Intel·ligència Epidemiològica. Amb el focus en el model comunitari, l'atenció infantojuvenil i la prevenció del suïcidi, la salut mental superaria els 589 milions; és a dir, rebria un 13% més que el 2023. L'executiu també vol millorar la coordinació amb els serveis socials per agilitzar la valoració de dependència i s'hi dedicarà una partida de 462 milions, 53 milions més (+13%).

Pané ha defensat que els pressupostos plantejats estan pensats per reduir les desigualtats entre territoris amb l'objectiu que "la possibilitat de sobreviure a un infart sigui la mateixa a les Terres de l'Ebre, al Pirineu o a la Diagonal de Barcelona" i perquè el sistema actual arribi a les generacions futures. Des del departament sostenen que, en termes de despesa per càpita, es destinaran 1.663,6 euros per habitant, cosa que suposa gairebé el 30% del pressupost total de la Generalitat; si s'aproven, els comptes per al 2026 arribarien fins als 49.162 milions.

A més, el pressupost de Salut inclou un fons addicional de la Generalitat de 457 milions per cobrir l'increment retributiu del personal de 2025 i 2026. Així, es vol destinar 1.119 milions d’euros per consolidar els acords laborals vigents i estabilitzar i ampliar els equips de professionals, reduint la temporalitat i incrementant un 8,1% la plantilla estructural, passant de 89.790 a 97.042 places estructurals.

Pané: "De les millors" sanitats del món

Una de les primeres accions de Salvador Illa quan va assumir la presidència de la Generalitat ara fa un any i mig va ser encarregar a un comitè d'experts (Cairos) propostes per transformar el sistema sanitari i adaptar-lo a les necessitats actuals. L'objectiu era assegurar-ne la sostenibilitat, tenint en compte que cada any hi ha 100.000 persones més que cal atendre i que la població ha canviat molt en les últimes dècades. Ara està més envellida, és més fràgil i té més malalties cròniques que quan es van impulsar les primeres lleis sanitàries, cosa que ha canviat radicalment el tipus d'atenció que s'ha d'oferir als centres sanitaris i evidencia la necessitat d'una reforma. Ara bé, en aquest temps el Govern no ha aconseguit aprovar uns pressupostos per dur-la a terme.

"El nostre sistema sanitari, malgrat totes les pegues que encara té —les llistes d'espera, la distribució encara desigual de professionals al territori, etcètera— continua sent un dels millors del món", ha dit la consellera en comissió parlamentària. Així i tot, ha reiterat que cal fer una reforma condicionada a l'aprovació d'uns pressupostos que, de moment, només tenen el sí de Comuns i, per tant, no tenen els suports necessaris per tirar endavant. Amb el 20 de març fixat al calendari com la data que podria fer descarrilar els comptes d'aquest 2026, el PSC treballa a correcuita per intentar sumar els vots d'ERC al projecte.

Al torn dels grups parlamentaris, el diputat de Comuns David Cid ha assegurat que són uns bons pressupostos —tot i que ha admès que no suposaran un canvi de model—, mentre que el diputat republicà Juli Fernàndez ha remarcat que, per a desbloquejar-los, cal que el govern espanyol "compleixi amb Catalunya" i l'acord d'investidura pactat amb ERC. En canvi, el diputat de Junts Jordi Fàbrega ha lamentat que aquests pressupostos difícilment "poden abordar els reptes sanitaris actuals", ja que són "insuficients per atendre la realitat" del país. Finalment, des de la CUP, el diputat Xavier Pellicer creu que amb aquest projecte es manté un model que incentiva que "cada vegada més catalans optin per la sanitat privada".

També el sindicat majoritari de facultatius, Metges de Catalunya (MC), considera que el pressupost "continua instal·lat en l'autoengany" i que el Govern es fa "trampes al solitari", perquè la xifra està "més de 3.500 milions d'euros per sota de la despesa real anual". Segons els seus càlculs, l'any passat la despesa va superar els 16.600 milions d'euros, davant dels 13.500 anunciats ara per Pané. Amb tot, l'organització entén que l'escenari d'una nova pròrroga pressupostària és "pitjor per a les necessitats sanitàries del país i per als professionals del sistema", per la qual cosa veu "preferible" un nou pressupost "encara que sigui del tot insuficient" que mantenir els comptes de 2023.