Salvat de l'horror de Gaza: el petit Mohamed es reenganxa a la vida a Barcelona

BarcelonaEl Mohammed només tenia dos anys quan va començar l'ofensiva israeliana a Gaza. La seva germana Rafeef ja en tenia cinc i, per tranquil·litzar-la, els seus pares feien veure que els bombardejos eren correfocs inofensius que no l'havien de fer patir. Tot i els esforços per protegir els seus fills de la cruesa de la guerra, l'Ali i la Sabreen van veure amb impotència com Israel els ensorrava la casa i els deixava sense res, com tantes altres persones que ho han perdut tot en els últims dos anys. Fruit de l'atac, el Mohammed tenia una ferida al cap i la Rafeef seqüeles psicològiques greus, estava traumatitzada. A més, el menut va néixer amb una cardiopatia congènita, una malformació del cor que requereix atenció mèdica i uns recursos sanitaris que ja no existeixen a Gaza. L'única alternativa que els quedava era fugir de la guerra i la fam per aconseguir un tractament i un futur per als seus fills.

"S'han assegurat que ningú pugui viure a Gaza en els pròxims anys. La vida allà és impossible, no hi ha futur", es lamenta la Sabreen, que finalment ha pogut sortir del país amb la seva família, i ara són a Barcelona. Formen part d’un grup d'una cinquantena de persones que van arribar la setmana passada a Espanya perquè alguns nens com el Mohammed rebessin assistència mèdica vital per sobreviure. Al petit ja l'han visitat els cardiòlegs de l'Hospital Vall d'Hebron i està a l'espera de saber quan entrarà al quiròfan perquè l'operin de la seva malaltia. La seva mare està molt contenta perquè fins ara el seu fill no podia jugar com els seus amics, es cansava molt de pressa i sempre acabava a collibè dels seus pares perquè no podia seguir el ritme dels altres nens.

Sense l'operació no podria fer vida normal, tot i que els primers quatre anys de vida del Mohammed no ho han estat gens, de normals, especialment els últims mesos, en què l'epidèmia de fam provocada per Israel s'ha acarnissat amb els refugiats a Gaza. L'Ali recorda la sorpresa de la seva filla quan van aconseguir travessar la frontera a Jordània i a l'avió militar que els va dur fins aquí hi havia "aigua de veritat" i fruita. A banda de la falta de menjar, el seu pare explica que tant la Rafeef com el Mohammed han tingut problemes estomacals i gastroenteritis per culpa d'aliments podrits o en mal estat que han menjat per sobreviure.

"No hi ha paraules per expressar aquests sentiments"

Per tot plegat la família ha volgut donar les gràcies a les autoritats que els han fet possible la fugida de la guerra i la fam i els han demanat asil territorial per no haver-hi de tornar. La Sabreen encara té família allà i vol que tinguin la mateixa oportunitat que han tingut ella i els seus després d'anys buscant una sortida de Gaza per poder curar el seu fill. Abans de la guerra ella venia productes per internet i ell col·laborava en projectes temporals de les Nacions Unides, com per exemple netejar els carrers o fer d'operari en alguna obra. Amb l'esclat de l'ofensiva israeliana, però, tots dos van deixar la feina i cada dia sortien a buscar alguna cosa per menjar, tot i que expliquen que era molt difícil pels atacs constants que hi ha als centres de distribució d'aliments.

"No hi ha cap lloc segur", recorda l'Ali de l'horror que ha deixat enrere tot just fa una setmana. Ara tant ell com la seva dona només tenen paraules d'agraïment per a totes les persones que han aconseguit que això sigui possible i també per als professionals sanitaris que li estan assegurant un futur al seu fill petit. "Estic molt contenta pel meu fill, que el puguin operar i pugui córrer, no com ara que en caminar tres metres ja està cansat i li fa mal el pit. La meva filla viurà una vida millor, podrem respirar aire net i beure aigua neta. No existeixen paraules al món per expressar aquests sentiments", ha conclòs la Sabreen.

Aquestes malalties s'han de tractar tant sí com no perquè són incompatibles amb la vida, segons adverteix el cardiòleg pediàtric i coordinador mèdic del trasplantament cardíac pediàtric a Vall d'Hebron, Ferran Gran. En canvi, amb un tractament mèdic i quirúrgic adequat els pacients poden tenir una molt bona qualitat de vida. Gran explica que tant el Mohammed com la resta d'infants que han arribat de Gaza amb una cardiopatia congènita presenten una "bona situació clínica" i els podran tractar, però ha alertat que a banda de la malformació al cor també presenten afectació traumàtica, psicològica i nutricional fruit dels gairebé dos anys de guerra i fam.