La vacunació infantil s'estanca a tot el món, també als països rics
La immunització més baixa fa que reapareguin malalties greus que es poden prevenir
BarcelonaLes històries d'èxit de les vacunes han deixat pas a un retrocés o, en el millor dels casos, a un estancament entre la població infantil. El punt d'inflexió es pot situar cap al 2010, quan una suma de factors va fer que es disparés la xifra de criatures sense immunitzar de malalties que es poden prevenir com la diftèria, la tos ferina, la pòlio i el xarampió, sobretot en països en desenvolupament, tot i que Occident tampoc s'escapa d'aquesta tendència perillosa.
Una investigació que publica la revista The Lancet confirma que, arran de la pandèmia de covid, l'any 2023 hi havia 15,7 milions de criatures a tot el món que no havien rebut cap dosi de la vacuna contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina el primer any de vida. Més de la meitat d'aquest grup viuen en vuit països: Nigèria, l'Índia, la República Democràtica del Congo, Etiòpia, Somàlia, el Sudan, Indonèsia i el Brasil.
L'informe avisa que la dècada que va entre el 2010 i el 2019, per exemple, la vacunació del xarampió va disminuir en 100 de 204 països. En aquest cas, la principal disminució observada va ser a l'Amèrica Llatina i el Carib, on la cobertura va caure al voltant del 90% el 2010 al 87% el 2019, cosa que resulta en gairebé un milió de nens menys vacunats contra el xarampió en aquest darrer any. A més, 21 de 36 països d'ingressos alts (entre ells Espanya) van experimentar descensos en la cobertura d'almenys una dosi contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, el xarampió, la poliomielitis i la tuberculosi.
La crisi de la covid-19 va agreujar encara més els problemes, s'afegeix a l'estudi, que alerta que els objectius mundials d'immunització per al 2030 no s'assoliran si les autoritats no posen en marxa estratègies “específiques i equitatives”, s'enforteix l'atenció primària i es combat la desinformació sobre l'eficàcia de les vacunes. "La pandèmia, que en moltes àrees va generar una disminució de la confiança en les institucions de salut pública i va polaritzar opinions sobre la necessitat i la seguretat de la vacunació contra la covid, ha tingut diversos efectes en la percepció pública sobre la importància de la vacunació infantil de rutina i la voluntat de vacunar”, afirmen els autors.
Els grups negacionistes guanyen terreny i fins i tot estan arribant a governs, com és el cas de l'administració dels Estats Units, que ha situat al capdavant de les polítiques sanitàries un antivacunes com Robert F. Kennedy, que es va estrenar en el càrrec destituint els membres del comitè d'experts sobre la vacunació. "Malgrat els monumentals esforços dels últims cinquanta anys, els avenços disten molt de ser universals. Un gran nombre de nens continuen sense vacunar-se o no ho fan prou", destaca l'autor principal de l'estudi, Jonathan Mosser, de la Universitat de Washington.
En les últimes cinc dècades, les taxes de vacunació es van duplicar a tot el món, fins al punt que es va reduir en un 75% la xifra de criatures que mai havien rebut una vacuna infantil sistemàtica (anomenades criatures de dosi zero), passant de 58,8 milions el 1980 a 14,7 milions el 2019. Així, més de 4.000 milions de nens van ser immunitzats i es calcula que les dosis van evitar la mort d'uns 154 milions de criatures.
Però en els últims anys les reticències cap a la vacunació han fet que tornin brots de malalties que es poden prevenir, cosa que fa augmentar "un risc mundial cada vegada més gran”, resumeixen els experts a l'article de la revista. Es refereixen als casos de poliomielitis al Pakistan i l'Afganistan, i també n'hi ha un brot a Papua Nova Guinea, on menys de la meitat de la població està immunitzada.
Però la reducció de les vacunacions també afecta els països amb rendes altes, com els de la Unió Europea i els Estats Units, on han augmentat els casos del xarampió els últims anys.