Virus i bacteris a Catalunya: de què emmalaltim més?

BarcelonaEl laboratori de l'Hospital Clínic de Barcelona va ser el primer de l'Estat a detectar un nou coronavirus que va acabar provocant la pitjor crisi sanitària de l'època moderna. Era el 25 de febrer del 2020, com recorda el cap del Servei de Microbiologia del centre, Climent Casals, que té la data gravada a foc. La irrupció de la covid-19 va paralitzar el món amb greus conseqüències sanitàries, econòmiques i socials, però també va tenir un gran impacte en la resta de patògens que fins aleshores circulaven al nostre territori; els va desplaçar i pràcticament va aconseguir el monopoli de les infeccions. Cinc anys més tard s'ha recuperat la normalitat prèvia a la pandèmia i el mapa de bacteris i virus també ha canviat. Per això, els professionals insisteixen en la importància de disposar d'un sistema de vigilància capaç de detectar qualsevol emergència i anticipar-s'hi perquè el que va passar el 2020 no es torni a repetir.

A Catalunya fa tres dècades que existeix el sistema de notificació microbiològica, on els professionals reporten tots els virus i els bacteris que causen malalties infeccioses. Amb els anys s'ha anat enfortint i millorant, sobretot després de la pandèmia, i cada cop es fan més proves amb l'objectiu de disposar de la màxima informació dels patògens que circulen a casa nostra, detectar possibles focus de contagi i avançar-se als perills. L'any passat, per exemple, els laboratoris catalans van notificar més de 100.000 casos de malalties causades per microorganismes. El més freqüent va ser el bacteri que causa la clamídia, el virus de la grip, el bacteri que hi ha darrere de la gonorrea, el de la tos ferina i el bacteri Campylobacter, un dels que provoca diarrea, segons el darrer balanç del departament de Salut a què ha tingut accés l'ARA. Aquests cinc microorganismes superen el 60% de totes les malalties infeccioses que van notificar els laboratoris.

"Treballem perquè no se'ns escapi cap focus de contagi, sobretot si són malalties molt infeccioses, molt mortals o que es poden prevenir amb vacunes", explica Casals, que detalla que el mapa de virus i bacteris ha canviat molt en els darrers anys per culpa de la covid-19. Com que molts microorganismes gairebé no van causar infeccions durant la pandèmia, la immunitat de grup va baixar i, un cop es va recuperar la normalitat gràcies a les vacunes, aquests patògens van tornar amb força i tenien camp per córrer, ja que molta gent no tenia les defenses preparades, sobretot els infants. Això ha propiciat, per exemple, que la tos ferina, que és molt infecciosa i té brots cada tres o cinc anys, s'hagi disparat en els últims anys. En concret, ha passat de 359 casos el 2023 a 10.783 l'any passat, fet que suposa un increment de gairebé el 3.000%.

Ara bé, com que el sistema de vigilància funciona, s'ha detectat l'amenaça i s'ha trobat una solució per frenar l'avanç de la malaltia. En aquest cas existeix una vacuna efectiva contra la malaltia i Salut l'ha inclòs aquest any al calendari d'injeccions per als adolescents a partir dels 11 i 12 anys, tal com recomanava el Consell Assessor de Vacunacions, per la qual cosa Casals està convençut que hi haurà una davallada de casos gràcies a la prevenció.

Un altre exemple és el virus respiratori sincicial (VRS), que provoca una de les infeccions respiratòries més freqüents, i que és una de les principals causes d'hospitalització en infants. Abans de la pandèmia era de les malalties infeccioses més habituals a casa nostra, però l'any 2023 es va començar a vacunar els menors de 6 mesos i s'ha aconseguit una reducció important de casos de bronquiolitis, de les visites a urgències i d'hospitalitzacions. "Ja no la veiem en el top 10, va ser una aposta valenta i ha sortit molt bé", celebra l'expert.

La prevenció d'infeccions sexuals fracassa

Un dels grans deures pendents que els experts fa temps que assenyalen és la prevenció en el cas de les infeccions de transmissió sexual, que són cada cop més nombroses arreu d'Europa. A Catalunya des del 2010 augmenten un 32,4% de mitjana cada any, i el 2024 se'n van notificar 38.544 casos, dels quals més de 16.000 van ser casos de clamídia i més de 13.000 de gonorrea. De fet, els positius a casa nostra superen la mitjana europea i espanyola de totes les infeccions sexuals. Darrere d'aquest increment de casos, però, hi ha molts factors. D'una banda, es fan moltes proves diagnòstiques i grans cribratges en què es detecten persones que no mostren símptomes de la malaltia. De l'altra, hi ha un augment de les conductes sexuals de risc, una caiguda de l'ús del preservatiu i un increment del nombre de parelles sexuals que té una persona. Tot plegat ha generat un caldo de cultiu perquè aquestes infeccions pugin sense aturador els darrers anys.

La cap del Servei de Microbiologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Nieves Larrosa, té clar que aquest increment no es deu només a l'esforç que es fa per detectar-les, sinó que les conductes socials han canviat. "S'ha perdut la por, sobretot entre la població més jove", sosté l'experta, ja que la franja en què es concentren més casos és entre els 20 i els 30 anys. Larrosa avisa que aquest volum de casos tindrà un impacte a la llarga, ja que la clamídia pot generar infertilitat si no es tracta i la gonorrea cada cop presenta més resistències als antibiòtics que s'utilitzen per mitigar-la. De fet, en un altre informe a què ha tingut accés l'ARA el departament de Salut avisa que cal desenvolupar nous tractaments per "combatre aquesta amenaça creixent per a la salut pública catalana", ja que la previsió és que aquestes resistències s'incrementin els pròxims anys.

Una altra malaltia de transmissió sexual que va emergir de manera molt important va ser la mpox, abans coneguda amb el nom de verola del mico. Larrosa recorda que hi va haver milers de contagis l'any 2022 (més de 7.500 casos a tot l'Estat) i, a més, l'any passat es va detectar una nova variant més contagiosa i més virulenta en països de l'Àfrica. Els casos van arribar a Europa, i a Catalunya es va fer un esforç en la detecció per identificar-la ràpidament i evitar-ne la propagació, però no s'han trobat casos de la nova variant. Així i tot, l'esforç per detectar la malaltia explica que entre el 2023 i el 2024 els casos notificats han crescut un 153%, i han arribat fins als 266 diagnòstics positius. Tant Larrosa com Casals coincideixen que això és una prova que el sistema funciona i que la vigilància permanent és clau per detectar qualsevol amenaça. "Estem preparats pel que vingui, encara que sigui desconegut, com la covid. Tenim proves per saber de quina família prové qualsevol patogen, fins i tot si no l'hem vist mai, i a partir d'aquí podrem prendre decisions", conclou l'expert.