Els virus poden desencadenar l'Alzheimer?

BarcelonaL'estiu del 2024 diversos grups de científics van publicar una curiosa troballa: les persones vacunades contra l'herpes zòster tenien menys probabilitats de desenvolupar demència que les no vacunades. Dos dels articles provenien del laboratori de Pascal Geldsetzer a la Universitat de Stanford. Analitzant els registres mèdics de la Gran Bretanya i Austràlia, els investigadors van concloure que al voltant d'una cinquena part dels diagnòstics de demència es podrien evitar mitjançant la vacuna que conté el virus viu de la varicel·la-zòster. Dos estudis més, un de la companyia farmacèutica GSK i un altre d'un grup d'acadèmics anglesos, també van comprovar que una nova vacuna "recombinant", que és més eficaç per prevenir l'herpes zòster que la versió que conté el virus viu, semblava donar una protecció encara més gran contra la demència.

Durant anys, la majoria de les investigacions sobre la malaltia d'Alzheimer, la causa més comuna de demència, s'han centrat en dues proteïnes, conegudes com a amiloide i tau. Aquestes s'acumulen al cervell de les persones amb la malaltia, formant plaques i nusos que impedeixen que les neurones funcionin correctament. La majoria dels científics van suposar que aquestes proteïnes són la causa principal de la malaltia d'Alzheimer. Però els estudis publicats el 2024, juntament amb una sèrie de nous articles, afegeixen pes a una idea alternativa: que els virus desencadenen la malaltia. Segons aquesta teoria, les plaques i els embolics de proteïnes podrien ser, en canvi, la resposta del cos a una infecció viral subjacent. Si això és cert, eliminar el virus podria prevenir o tractar l'Alzheimer.

Ruth Itzhaki, abans de la Universitat de Manchester i ara professora visitant a la Universitat d'Oxford, ha defensat aquesta idea durant gairebé 40 anys. La major part del seu treball s'ha centrat en el virus de l'herpes simple 1, més conegut per provocar herpes labial, que infecta al voltant del 70% de les persones, la majoria sense símptomes. El virus normalment viu fora del cervell, on pot romandre latent durant anys.

En casos rars, el virus també pot provocar una inflamació massiva a les mateixes àrees del cervell que estan més afectades per l'Alzheimer. En experiments realitzats a principis dels anys 2000, la professora Itzhaki va trobar que, si infectava cèl·lules cerebrals humanes cultivades en laboratori amb aquest virus, els nivells d'amiloide dins de les cèl·lules augmentaven dràsticament. Això la va fer sospitar d'una connexió causal.

Hipòtesis

Durant dècades la investigadora va lluitar perquè les seves idees fossin acceptades per la resta de la comunitat científica. "Es va considerar una hipòtesi boja", diu Or Shemesh, que investiga els virus i l'Alzheimer a la Universitat Hebrea de Jerusalem. La majoria dels científics es van centrar en el paper de l'amiloide i la tau, assumint que eren la causa principal de la malaltia, i els crítics van argumentar que la teoria del virus era difícil de conciliar amb el fet que l'Alzheimer té una base genètica forta o es produeix en gairebé totes les persones amb síndrome de Down.

Però la creixent desil·lusió amb la hipòtesi principal de la causa de l'Alzheimer ha portat els científics a buscar alternatives, com ara els virus. Durant moltes dècades, per exemple, s'han invertit desenes de milers de milions de dòlars en esforços per desenvolupar tractaments per reduir els nivells d'amiloide i tau al cervell, però els resultats han estat decebedors: els fàrmacs dirigits a l'amiloide només tenen un efecte modest sobre l’Alzheimer. El descobriment que els patògens poden desencadenar altres malalties neurològiques, com ara la connexió entre el virus d'Epstein-Barr i l'esclerosi múltiple, ha fet que el vincle encara sigui més plausible.

En un intent de tirar endavant la teoria de la professora Itzhaki, un grup de 25 científics i emprenedors d'arreu del món s'han reunit sota el paraigua de la Iniciativa d'Alzheimer Patobioma (Alz PI). La seva missió és proporcionar una prova formal que la infecció té un paper central a l'hora de desencadenar la malaltia. En els últims anys, el seu treball que detalla com els virus desencadenen l'acumulació de proteïnes relacionades amb l'Alzheimer s'ha publicat a les principals revistes científiques.

Una línia de defensa?

Una idea nova, amb el suport d’alguns membres d'Alz PI, és que l'amiloide i la tau poden ser la primera línia de defensa del cervell contra els patògens. Aquestes proteïnes són enganxoses, de manera que poden agafar virus o bacteris per frenar la seva propagació abans que s'iniciïn respostes immunitàries més sofisticades, diu William Eimer, de la Universitat Harvard. Per tant, en petites quantitats, les proteïnes semblen augmentar la salut del cervell. No obstant això, la presència del virus o altres patògens actius pot provocar que el sistema immunitari s'esgoti, i que les proteïnes s'enganxin entre si i creïn plaques i nusos que danyin les neurones.

La genètica sembla influir en aquest procés. L'elevada incidència de la malaltia en persones amb síndrome de Down, per exemple, es podria explicar pel fet que els seus cossos produeixen més proteïnes que, en determinades condicions, es converteixen en amiloide. Alguns dels científics d'Alz PI teoritzen que això podria facilitar la formació de plaques en resposta a un virus.

Investigadors de la Universitat Tufts, que treballen amb la professora Itzhaki, van descobrir el 2022 que la infecció amb un segon virus podria despertar el virus de l'herpes latent i desencadenar l'acumulació de plaques al cervell. Això pot explicar per què la vacunació sembla protegir contra la demència.

Tractaments

La teoria viral té implicacions prometedores per al tractament. Les teràpies actuals per a l'Alzheimer, que intenten reduir els nivells d'amiloide al cervell, només funcionen per frenar la progressió de la malaltia. Tanmateix, si els virus són un desencadenant, la vacunació o els medicaments antivirals podrien prevenir casos futurs. Aquests tractaments també podrien aturar o alentir la progressió de l'Alzheimer en aquells que ja tenen la malaltia. Res d'això requereix grans avenços. Els antivirals per al patogen de l'herpes labial ja existeixen i no estan patentats. I la vacuna ara s'ofereix de manera rutinària a la gent gran de molts països.

Molts investigadors han explorat els registres mèdics per buscar vincles entre antivirals i reduccions en els diagnòstics de demència. Aquest tipus d'anàlisis retrospectives sovint són difícils d'interpretar, ja que les persones que prenen medicaments o es vacunen tendeixen a ser més conscients de la salut en general, cosa que les fa menys propenses a desenvolupar malalties com l'Alzheimer. Però alguns dels resultats són prometedors. Un estudi publicat el 2018 va trobar que per a les persones grans de Taiwan que tenien herpes labial, prendre un antiviral va reduir el risc de demència en un 90%. Diverses anàlisis posteriors de dades mèdiques d'altres països van trobar efectes protectors més modestos dels antivirals, normalment entre el 25% i el 50%.

El primer assaig clínic per provar l'eficàcia dels antivirals contra la demència ja està en marxa. Un grup d'investigadors de la Universitat de Colúmbia està provant si el valaciclovir, que s'utilitza contra l'herpes, pot frenar el deteriorament cognitiu de les persones amb Alzheimer en fase inicial. Entre el 2018 i el 2024, els investigadors van reclutar 120 pacients i van tractar la meitat amb l'antiviral. Esperen publicar les seves troballes a finals d'any i els crítics de la teoria del virus diuen que un resultat positiu en aquest assaig seria suficient per convèncer-los del contrari.

Al voltant de 32 milions de persones a tot el món viuen amb Alzheimer. Si els tractaments antivirals poden retardar o prevenir fins i tot un petit subconjunt d'aquests casos, l'impacte podria ser enorme.