Societat 28/05/2020

Un terç dels sensellar atesos durant la pandèmia a Barcelona no vivien al carrer abans

L'Ajuntament dedica l'1,63% del pressupost a atendre aquest col·lectiu, que no ha registrat cap mort per covid-19

Germán Aranda Millán
3 min
Residents del complex per a persones sense llar de la Fira de Barcelona, aquest dimecres

BarcelonaDe les 1.025 persones sense llar ateses a Barcelona durant la crisi pel covid-19, un 33% eren casos nous, que provenien d'habitacions rellogades o de pisos amb amics o familiars, hostals i pensions tancades durant l'estat d'alarma o immobles ocupats, segons ha informat l'Ajuntament en roda de premsa. La crisi per la pandèmia va fer que abandonessin aquests espais o bé per seguretat o bé per les condicions econòmiques i altres emergències. Pràcticament nou de cada deu són homes (les dones representen el 13%) i el 67% són estrangers. El 36% dels homes atesos es troben en situació d'irregularitat administrativa, un 19,5% en el cas de les dones. Entre els homes, un de cada deu té permís de residència però no de treball, una situació que afecta el 15% de les dones d'aquest col·lectiu.

El consistori va habilitar 750 places addicionals per a persones sense llar durant la crisi, de les quals només en mantindrà 160 un cop passi l'emergència, ja que tancarà, entre d'altres, els pavellons de la Fira de Barcelona el 30 de setembre. A partir de dilluns, tot i que encara estarem en una fase 1 que només permet passejos per franges horàries, les 225 persones confinades a la Fira passaran a mitja pensió, i tindran un servei nocturn de dutxa, pernoctació i esmorzar. La idea, segons fonts del consistori, "és que puguin anar als serveis més adequats" per a cada cas.

Sumant les places extraordinàries a les 2.200 operatives, la ciutat n'ha arribat a oferir 2.950, que passaran a ser 2.360 al setembre gràcies a una inversió de 40 milions d'euros, als quals hi afegirà 9 milions per garantir l'atenció de les persones sense llar derivades de la pandèmia. Aquests 49 milions suposen un 1,63% del total dels pressupost de la ciutat, que és de 3.000 milions d'euros. Amb les mesures es pretén que "reprenguin els llaços previs al moment de quedar al carrer" i abandonin aquesta situació. Malgrat aquests esforços, segueixen dormint al carrer 908 persones segons el recompte del consistori del mes d'abril, 1.239 segons el recompte d'Arrels del 14 de maig.

L'Ajuntament ha apujat aquest dijous el to en la demanda ja històrica perquè la Generalitat i l'Estat facin seu el combat contra el sensellarisme, amb especial èmfasi en les 180 places que hi ha a la resta de Catalunya en comparació amb les 2.200 que té Barcelona. "Nosaltres no podem ser la Generalitat del sensellarisme", ha afirmat la regidora de Salut, Envelliment i Cures. El consistori ha lamentat que l'Estratègia Catalana de l'Abordatge del Sensellarisme, engegada el 2017, encara estigui sense executar i sense una dotació econòmica específica. Calculen que amb 10 milions d'euros es podrien habilitar cinc centres amb 50 places cadascun a la resta de Catalunya i 200 pisos del projecte Primer la Llar, inspirat en el model nòrdic Housing First.

Des de la conselleria d'Afers Socials i Famílies responen tot recordant que s'han habilitat 800 places d'emergència extra a diversos municipis de Catalunya fora de Barcelona durant el covid-19 amb la "monitorització" de la Generalitat, en paraules del secretari Francesc Iglesies al diari ARA, i recorden a més que "el sensellarisme és competència municipal". Contribuiran, ha dit Iglesies, a efectuar "el desconfinament" d'aquestes places per tal que els que les estan ocupant no quedin desemparats.

Als pressupostos del 2020, ha defensat Iglesies, la partida prevista per a sensellarisme era d'1 milió d'euros, que s'ha duplicat a dos amb la pandèmia, cinc vegades menys en qualsevol cas que la suggerència de Tarafa i un 0,0047% d'uns pressupostos totals del Govern, que tenen com a segon eix la "reducció de la desigualtat". Iglesias també ha matisat les 180 places que ha afirmat Tarafa que hi ha a tot Catalunya, tot recordant que a molts municipis els sensellar són allotjats a habitatges d'emergència social i que n'hi ha entre 10 i 12.000 places a tot el territori.

El consistori, per reforçar la seva tesi, ha destacat també que almenys un 15% dels 1.025 atesos provenien d'una altra ciutat abans d'accedir als recursos municipals i que un 17% addicional no va informar d'on venien. El consistori estima en el seu comunicat que "la meitat de les persones que s'han adreçat per primera vegada als serveis d'atenció a persones sense llar feia menys de tres mesos que havien arribat a Barcelona".

L'Ajuntament ha valorat positivament el fet d'haver aconseguit "un confinament digne" per a les persones sense llar i ho ha exemplificat amb les baixes xifres de contagis per covid-19 a les seves instal·lacions i amb el fet que cap persona sense llar hagi mort per coronavirus. A les entitats Arrels i Assís, que treballen amb persones sense llar, consultades pel diari ARA, tampoc en coneixen cap cas. En total, el consistori ha pogut efectuar 1.106 proves PCR als allotjaments municipals per a persones vulnerables i s'hi han donat un total de 33 positius i 17 hospitalitzacions.

stats