Set anys de conquestes de l'estafador de Tinder: "Destrossa vides, t’enfonsa emocionalment"

BarcelonaQuantes víctimes més hi ha? Per què ho fa? Com es pot aturar? Són preguntes que es fan les dones que han topat amb l’estafador emocional de Tinder, l’home que tres dones van denunciar a l’ARA. Es pot respondre que el patró de presentar-se amb una identitat falsa i, en molts casos, deixar-se mantenir per les dones que enamora es remunta, almenys, al 2018. Set anys contactant per aplicacions de cites fent-se passar per un neurocirurgià hispanocubà i mantenint relacions sexoafectives amb diverses dones alhora a través de l’engany. Se n'han localitzat víctimes a Sant Sebastià, Cadis, Barcelona, Madrid, Girona, Eivissa i Granada.

“L'article [de l'ARA] m’ha donat pau mental perquè obsessivament he estat buscant informació sobre ell durant anys”, explica una d’aquestes víctimes, que, com la resta, vol mantenir l’anonimat alhora que supera pors i recels a parlar per evitar que hi hagi més patiment per culpa d’ell. “No pot continuar actuant com si res, està destrossant vides, t’enfonsa emocionalment”, resumeix una altra dona, que va descobrir la veritable identitat de qui creia la seva parella arran de la notícia. En solitari, les dones han fet investigacions sobre la vida real de l'home tractant de trobar una explicació, i el fet de saber que no són les úniques les reconcilia amb elles mateixes. Almenys dues de les dones han portat l’home a la policia per denunciar el seu comportament de predador emocional o, simplement, per alertar les autoritats, que afirmen que no hi ha cap comportament delictiu. “Si ens roba alguna cosa material poden actuar, però si és només un dany emocional no hi ha res a fer”, es queixen, i afirmen que se senten violentades com les víctimes de policies infiltrats.

Efectivament, la mentida sustenta la història d’aquest home que assegura ser un neurocirurgià nascut a Cuba, amb arrels basques i noruegues. En realitat es diu Jon L.L. i va néixer a la localitat biscaïna de Gernika el 1992 en una família benestant. La història que explica ha anat variant al llarg dels anys: des que estava vinculat al govern cubà, que el destina a missions puntuals a l’estranger, fins que era guerriller a les FARC de Colòmbia, passant per militant d'ETA, tot i que era un adolescent quan la banda basca va abaixar les armes. De fet, llueix tatuatges amb emblemes militars, cubans i etarres, a banda de “cicatrius” al cos, que atribueix a alguna batalla, i que podrien ser d'operacions quirúrgiques o de baralles. Se'l situa per primer cop com a estafador emocional cap al 2018, quan ja recorria a mentides per guanyar-se de l’afecte i la confiança de les dones a través d’aplicacions de cites: Tinder, Bumble, Feeld i, també, Instagram.

Poc rastre virtual

A internet l'estafador manté poca activitat a xarxes socials en obert, i habitualment es camufla sota un el nom d'una muntanya boliviana. Exjugador de rugbi, és alt i corpulent, presenta una barba molt cuidada (de vegades pèl-roja de henna) i tria dones en la trentena de complexió atlètica, a qui els explica sopars de duro perquè els contactes es facin a casa d'elles. Algunes dones relaten trobades esporàdiques, perquè ell desapareixia durant dies o setmanes per falses “guàrdies” en hospitals o per alguna missió a l'estranger. Sense domicili fix conegut, en realitat va de casa en casa de les conquestes del moment, segons han comprovat algunes de les dones en comparar dates i veure les fotografies que els enviava.

Persones que el coneixen el defineixen com a “violent” amb els homes des de l’adolescència. Cops, amenaces i fins i tot una baralla amb un matxet. No se sap, però, que hagi tingut comportaments agressius amb dones a la seva localitat o comarca, segurament perquè es fa difícil sostenir una biografia falsa en un lloc en què es coneix tothom, però alguna sí que en relata episodis puntuals. Li han vetat l’entrada en alguna entitat i bar per conflictiu.

Les dones encara tenen por. Temor que les identifiqui i torni per fer-los mal. Parlen d’ell com un psicòpata, un narcisista de manual. “És un love bombing”, apunta una de les dones, perquè després del primer contacte "és tan insistent que al final t'atrapa”. Al principi és detallista, està pendent de les necessitats i gustos de les dones, s'interessa per la seva vida. Res és gratuït, i fa servir la informació per "emmotllar-se" a cada dona i convertir-se en “l’home ideal”, analitza la doctora en psicologia Elena Garrido, de BAMA, a partir dels relats de les dones. “Amb mi va fer de salvador, perquè jo estava en un moment vulnerable i em vaig obrir emocionalment”, relata una dona. “Em demanava casar-nos, tenir fills, i en algun moment jo vaig somiar que podríem tenir un futur”, admet una altra, que només el va veure mitja dotzena de cops. Moltes reconeixen que es van "penjar" d'ell.

Garrido indica que la capacitat de manipular i enganyar li facilita que “tot ho aconsegueixi de manera voluntària”. És cert, en poques ocasions demana res, però les dones li han pagat viatges, bitllets d’autobús o l’han mantingut. Són relacions curtes, perquè al cap de poques setmanes o mesos (el màxim documentat són sis mesos o un any amb trobades esporàdiques) hi ha un canvi d’actitud. “Vaig passar de ser la seva reina a una mala pècora, a qui insultava i menyspreava”, diu una víctima, que va tallar la relació quan es va adonar que la pròxima vegada se li podria escapar una bufetada. “Era supergelós i controlador”, explica.

És impossible descriure el perfil clínic de l'home sense examinar-lo ni conèixer els seus antecedents, però tant Garrido com la psicòloga Laia Rosich, també especialista en violència masclista, apunten al "deliri" i l'"ego desmesurat", que li fa inventar una gran biografia que encaixa "en el rol de la masculinitat més tradicional". Si és pel morbo del sexe, la dominació que exerceix amb les dones tampoc no es pot determinar. Garrido subratlla que el cas és poc comú "perquè actua en sèrie".

Com poden superar les dones aquesta experiència traumàtica? Garrido indica que "és sanador" que puguin veure's reflectides en articles de premsa perquè es conegui la veritat i per satisfer "la necessitat de veure que no estan soles". També veu positives les xarxes que estan creant, tot i que alerta que han de saber "trobar-hi límits" per no reviure el dany.

Per la seva banda, Rosich també constata que el sentiment col·lectiu de "vergonya" per haver assumit l'engany "s'alimenta de l'aïllament" de les víctimes, així que valora el fet que es reconeguin per poder "passar a l'acció" i tirar endavant la seva vida. Si bé admet que no hi ha un delicte penal, és important que les dones se sentin "tranquil·les" i fugin de la culpabilitat. Citant la francesa Gisèle Pelicot, Garrido conclou que en aquest cas i en totes les agressions sexuals "la vergonya ha de canviar de bàndol".