La New Horizons sobrevola amb èxit el món més llunyà que ha visitat mai una sonda

El dispositiu ja va visitar Plutó i ara estudiarà un misteriós món glaçat

"Confirmat! La New Horizons ha sobrevolat l'objecte celeste més llunyà que fins ara ha visitat una sonda espacial. L'enhorabona, equip!" Aquest és el missatge del cap de la NASA, Jim Bridenstine, en el seu compte de Twitter, en el qual es donava l'enhorabona-se per l'èxit de la missió de la New Horitzons, la nau que ja va visitar Plutó i que el primer dia del 2019 ha sobrevolat el món més llunyà explorat fins ara. Es tracta d'Ultima Thule, un cos celeste situat a 6.500 milions de quilòmetres de distància del Sol, al cinturó de Kuiper.

En aquesta missió l'agència espacial dels Estats Units ha col·laborat amb la Universitat John Hopkins i amb l'Institut d'Investigació Southwest. "Han tornat a fer història", ha dit Bridenstine.

Missió de reconeixement

Ara la sonda New Horizons farà fotografies d'alta resolució d'Ultima Thule durant 72 hores des de 3.500 quilòmetres de distància. L'objectiu és reconèixer la seva superfície i composició i esbrinar si té atmosfera o altres cossos celestes al voltant.

També es vol determinar si es tracta d'un sol cos o de la unió de dos. Ultima Thule està ubicat en una de les regions més remotes del Sistema Solar, coneguda com el cinturó de Kuiper, en honor a l'astrònom que va predir la seva existència en la dècada dels anys cinquanta, Gerard Kuiper.

Els científics a càrrec de la missió esperen que la informació que reculli la New Horizons —que va ser llançada el 2006 i que va estar sis mesos d'hivernació, fins al juny d'aquest any, quan va reprendre el trajecte cap a aquest misteriós objecte d'uns 30 quilòmetres de diàmetre— ajudi a entendre millor la formació del Sistema Solar i com es van formar els planetes.

Ultima Thule és el nom que va triar el públic en una convocatòria que va fer la NASA per rebatejar un objecte celeste que fins aquest moment es coneixia com a 2014 MU69. Es tracta d'un nom d'origen grec que feien servir els geògrafs romans i medievals per indicar un punt "situat més enllà del món conegut".

Més continguts de