Qui desapareix a Catalunya i per què ho fa?
L'any passat cada dia deu famílies van denunciar que una persona propera estava en parador desconegut
BarcelonaAvui és el dia que és per la Cristina, una jove de setze anys que va desaparèixer la nit del 9 de març de 1997 a Cornellà de Llobregat. 27 anys després, el seu pare, Joan Bergua, lamenta que segueixin "com el primer dia". La Cristina havia quedat amb la seva parella i les seves amigues asseguren que aquella nit ella volia acabar amb la relació. Ell, però, sempre ha mantingut que la va deixar a la carretera d’Esplugues, molt a prop de casa seva. Ningú l'ha vista mai més. El 9 de març és el Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent per la Cristina i per la lluita dels seus pares, que van crear la primera associació de desapareguts de l'Estat. L'any passat, 3.748 famílies es van trobar en la seva situació i van denunciar que no sabien res d'una persona propera, un 3% més que l'any anterior. El 2023, segons les dades dels Mossos d'Esquadra, a Catalunya van desaparèixer deu persones cada dia.
"No ens van acceptar la denúncia fins l'endemà. Ara ens diuen que les primeres 24 hores són primordials", recorda el pare de la Cristina. I és així: la portaveu dels Mossos d'Esquadra, Montserrat Escudé, insisteix que "no han de transcórrer 24 hores des de la desaparició, sobretot en casos de persones grans". El 2023 es van resoldre el 98% de les desaparicions i en la majoria dels casos van aparèixer voluntàriament. De fet, en un 80% dels casos els van trobar al cap de poques hores. Només en un 10% van tardar una setmana i l'altre 10% més de set dies. De les 3.748 persones que van desaparèixer l'any passat, 75 continuen estant en parador desconegut. La gran majoria dels desapareguts (un 66%) tenien entre 18 i 64 anys. Els menors representen un 27% i els majors de 65 anys un 7%.
Desaparicions forçoses
De totes aquestes, però, un percentatge molt petit s'emmarca en l'àmbit criminal. L'any passat, per exemple, els Mossos van investigar quatre desaparicions forçoses. L'octubre passat van detenir a Torrelles de Foix un home de 76 anys per presumptament assassinar la seva parella i amagar el cadàver, que encara no ha sigut localitzat. Ell mateix havia denunciat la desaparició i anava pel poble dient que era ella qui l'havia abandonat. La investigació va arribar a revelar que l'home havia agredit sexualment tres menors deu anys abans. De fet, la Unitat Central de Persones Desaparegudes ha investigat des del 2010 un total de quinze feminicidis en l’àmbit de la parella amb ocultació de cadàver. És a dir, dones desaparegudes que o han aparegut mortes o ningú les ha tornat a veure.
L'any passat els Mossos també van resoldre la desaparició d'un home que van veure per últim cop el maig del 2022 a Torreforta (Tarragona). Va estar deu mesos mort dins d'un pou de 21 metres de profunditat al Perelló (Baix Ebre). Els Mossos el van trobar el març del 2023 i van detenir tres persones. Tot apunta que el van matar per un conflicte de drogues. Aquest cas està resolt, però n'hi ha dos més que encara estan oberts: la desaparició d’un home el mes de maig passat en l’àmbit del tràfic de drogues, i una altra en l’àmbit de la violència de gènere per la desaparició d’una dona el mes de juliol passat a la Morera de Montsant. Fonts policials s'escuden en el secret de sumari per no donar-ne més detalls.
Reincidència
Que les desaparicions criminals representin un petit percentatge del total de denúncies vol dir que la majoria són voluntàries o conseqüència d'una situació de desorientació. De fet, el 40% de les persones que van desaparèixer l'any passat es trobaven en un centre de salut mental. Això està directament relacionat amb l'índex de reincidència, que és molt elevat: el 58% de les persones que van desaparèixer l'any passat ja ho havien fet amb anterioritat. "Solen ser persones molt vulnerables", recorda Escudé.
Un exemple d'aquesta vulnerabilitat és un cas que els Mossos van resoldre el 29 de febrer. Cap a les 18 h van detectar una dona desorientada que caminava pel voral de l'AP-7 a l'alçada d'Altafulla (Tarragonès). Parlava en francès i no portava cap document d'identitat. Tampoc sabia explicar com havia arribat fins allà. Tenia, però, un codi QR a la part interior de la roba. Això va portar els Mossos a un centre hospitalari de Grenoble, a França. I efectivament: una dona de 55 anys molt desorientada s'havia escapat del centre hospitalari de Saint-Laurent-du-Pont de Grenoble, on estava sent tractada per problemes psiquiàtrics, tres dies abans. Com va fer 700 quilòmetres sense documentació ni diners? Encara no se sap.
