Gelida, un mes després: com està el servei de Rodalies?
Trenta dies després del tràgic accident el servei ferroviari encara opera amb deficiències i serveis alternatius
Aquest divendres fa un mes del tràgic accident ferroviari de Gelida de la nit del dimarts 20 de gener del 2026, quan un tren de Rodalies va descarrilar al terme de Gelida, en el tram de la R4 entre Martorell i Sant Sadurní d'Anoia. El sinistre va causar la mort d'un jove maquinista en pràctiques i va deixar cinc persones ferides greus, després que un mur de contenció cedís i caigués sobre la via. L'accident va provocar una aturada total de la línia i va afectar centenars d'usuaris, fet que va exposar la fragilitat d'una infraestructura ferroviària marcada per dècades de falta d'inversió i un parc de trens envellit.
En els dies posteriors a aquest accident, el servei de Rodalies va encadenar incidències i talls, amb noves esllavissades i centenars de trams en què es va detectar que calien revisions urgents abans que hi circulés cap més comboi. Tot plegat va provocar successius ajornaments d'un pretès retorn a la normalitat prèvia a l'accident mortal. A diversos trams de la xarxa es va haver de recórrer a un servei d'autobús alternatiu per poder cobrir els trajectes habituals, una alternativa que es va veure superada per la gran demanda dels viatgers, que va col·lapsar les rutes. Per acabar-ho d'agreujar, es van registrar dues avaries consecutives al centre de control (Centre de Trànsit Centralitzat o CTC) d'Adif, ubicat a l'estació de França de Barcelona, fet que va provocar la interrupció total del servei.
Com està el servei un mes després?
Des d'aleshores Rodalies ha anat restablint la circulació de manera progressiva, lluny encara de funcionar amb normalitat. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha qualificat aquest dijous de "deficiències puntuals" els problemes que arrossega el servei i ha admès que no se solucionaran de manera immediata. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha reconegut que la xarxa arrossega un dèficit estructural des de fa molts anys.
Les línies més afectades continuen sent les del corredor sud, especialment entre Martorell i Sant Vicenç de Calders, on encara funcionen serveis alternatius per carretera en trams concrets. Per exemple, entre Gelida i Sant Sadurní d'Anoia i entre Vilanova i la Geltrú i Calafell. Aquests serveis substitutius operen amb freqüències d'entre 30 i 60 minuts segons el tram i estan especialment activats en hores punta, amb avisos constants sobre possibles retards i la necessitat de coordinació amb els autobusos alternatius. Altres trams del mateix corredor també poden mantenir limitacions de velocitat o combinacions de tren i busos segons la programació de manteniment.
La resta de línies operen amb normalitat relativa, però amb reforç de personal, control de velocitat i vigilància activa de manteniment, i continuen ajustant-se a les mesures de seguretat establertes després de l'accident. Segons les últimes previsions oficials, la recuperació completa de la normalitat operativa és progressiva i es preveu que molts dels trams ara limitats acabin funcionant exclusivament amb trens a mesura que es compleixin els plans de millora i reparació, tot i que no hi ha data única marcada per a la total normalització de tota la xarxa.
Línia a línia
Pel que fa al detall per línies, Renfe confirma que la R2 (tant Sud com Nord) funcionen íntegrament en el seu recorregut. La R1 funciona amb normalitat entre l'Hospitalet de Llobregat i Blanes, amb dos trens per hora i sentit, però al tram entre Blanes i Maçanet-Massanes hi ha habilitat un tren llançadora cada hora i mitja i un servei complementari per carretera. En canvi, la R3 continua sense servei: entre l'Hospitalet i Fabra i Puig es pot fer servir el tren de la R4; entre Fabra i Puig i la Garriga/Centelles i Vic funciona un servei d'autobusos per les obres entre Parets i la Garriga, mentre que entre Centelles i Vic i Puigcerdà cal fer servir el pla alternatiu de busos amb parades intermèdies.
La R4 funciona amb el seu recorregut habitual entre Sant Vicenç de Calders i Sant Sadurní d'Anoia o entre Martorell Central i Terrassa-Estació del Nord. Ara bé, entre Sant Sadurní i Martorell Central hi ha un autobús cada mitja hora, i entre Terrassa i Manresa, un servei de tren llançadora cada hora o autobusos per carretera. A hores d'ara, no funciona la R7 –no es reactivarà fins al maig– i Renfe recorda que per fer el tram entre Fabra i Puig i Cerdanyola del Vallès es pot utilitzar la R4 i entre Cerdanyola i el campus de la UAB, un bus per carretera. La R8 tampoc ofereix servei: entre Martorell Central i Granollers centre hi ha autobusos disponibles, i entre Mollet-Sant Fos i Granollers Centre es recomana fer servir la R2 Nord.
A curt termini s'espera que les línies recuperin progressivament la normalitat operativa, que mantinguin serveis alternatius quan sigui necessari i reforcin la informació en temps real als usuaris. Segons la consellera Sílvia Paneque, la millora serà gradual, i la coordinació i la inversió constant hauran de permetre una evolució sostinguda del servei, tot i que els experts adverteixen que la desinversió acumulada no es podrà superar completament fins a almenys l'any 2030.
Pel que fa als serveis regionals, Renfe assegura que el servei funciona íntegrament en les línies R11, R13, R14, R16 i R17. Ara bé, la R15 funciona només entre Barcelona i Reus: entre aquesta població i Riba-rojo d'Ebre, cal fer servir autobusos alternatius. A Girona la RG1 funciona entre Maçanet-Massanes i Portbou, mentre que les línies RT1 i RT2 a Tarragona i la RL3 a Lleida funcionen en tot el seu recorregut. Finalment, la RL4 funciona amb normalitat entre les estacions Lleida Pirineus i Cervera i entre Calaf i Manresa, però cal fer servir un servei alternatiu (autobús per carretera) entre Cervera i Calaf.
El pla de Rodalies pels pròxims cinc anys
Paneque ha reconegut que el servei ha viscut una “normalitat perversa” durant anys per la desatenció sostinguda i la falta de renovació i ha admès que actualment el servei encara “funciona amb deficiències” que no se solucionen de manera immediata. Ha defensat que el Govern ha actuat davant una situació estructural greu i ha apel·lat a una autocrítica i a un pacte de país. Sobre inversió, la consellera ha fet valdre l'actual Pla de Rodalies 2020‑2030.
Rodalies comptarà amb 4.386 milions d'euros per als pròxims quatre anys, després dels 1.700 milions extres anunciats pel secretari d'estat de Transports, José Antonio Santano, que eleven la inversió total d'aquesta dècada fins als 8.000 milions d'euros. Aquesta partida es destinarà a millorar la fiabilitat de les infraestructures i ampliar la capacitat, incloent-hi la incorporació de 53 trens nous, digitalització i millores de vies, un increment del 26 % respecte al pla anterior. El Pla Rodalies 2026‑2030 preveu que a les línies més concorregudes –R1, R2 i R4– tots els combois siguin de composició doble, amb l'objectiu d'absorbir millor la demanda creixent.