Els vots de PP i UPyD donen llum verda a la tramitació de la ILP dels toros

Els populars la defensen pels principis de "llibertat i igualtat" tot i que la majoria de partits, com PSOE, CiU, ERC, IU-ICV o PNB rebutgen que el Congrés tingui competències per aprovar-la

El Congrés ha admès a tràmit aquest dimarts la iniciativa legislativa popular (ILP) que insta a convertir els toros en Bé d'Interès Cultural amb els vots del PP, UPyD i subgrups com el d'UPN. Per contra, el PSOE s'hi ha abstingut i CiU, ERC, IU-ICV-Cha, PNB i Amaiur hi han votat en contra. En total, la ILP ha rebut 180 vots a favor, 40 en contra i 106 abstencions. El projecte de llei ara passarà a la Comissió de Cultura, on els diferents grups podran presentar esmenes. Després de votar-se al Congrés, la iniciativa passarà a la Comissió de Cultura al Senat on, si no es presenten esmenes, quedaria definitivament aprovada. En cas contrari, haurà de tornar a la cambra baixa per ser sotmesa a l'última votació.

El president de la Comissió de Cultura del Congrés, el diputat popular José Manuel Albendea, ha basat la defensa de la ILP en l'arrelament de la festa taurina a la cultura espanyola, atès que ha repassat nombroses referències realitzades per artistes de l'Estat i de Catalunya de diversos àmbits, com Salvador Dalí o Joan Miró. "És molt fàcil exigir que les administracions públiques defensin els toros", ha assegurat Albendea, que ho ha vinculat als drets fonamentals a la llibertat i a la igualtat i, en concret, a "la llibertat per anar o no als toros segons la pròpia voluntat i la igualtat de tots els espanyols per anar a veure els toros". Igualment, ha defensat que l'Estat té competències per impulsar aquesta mesura. "Els ajuntaments, mancomunitats, diputacions provincials i les comunitats autònomes poden declarar béns d'interès cultural i l'Estat no?", s'ha preguntat, el que creu que seria "absurd".

Una opinió que no quadra amb la dels grups catalans. "[La ILP] pretén anul·lar una decisió presa pel Parlament de Catalunya exercint competències que no corresponen a l'Estat", ha assegurat la diputada de CiU Montserrat Surroca, que sense posicionar-se en concret respecte la tauromàquia, ha lamentat que "el que es vol és buidar de competències en matèria de cultura que han adquirit les comunitats autònomes". "A Catalunya el debat està superat", ha afegit. De la mateixa manera, el líder d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha criticat que "l'únic punt del programa electoral que [els populars] acabaran complint del seu programa és aquest". "Mai tornaran els toros a Catalunya", ha etzibat el republicà, que ha criticat els 570 milions que calcula que reben els toros en subvencions. "Ens donen una raó més per anar-nos-en i buscar el nostre país, on persones i animals puguem viure tranquils", ha afegit Bosch, qui creu que "és un dia trist, que passarà a la història per com toregen la gent".

Finalment, el diputat del PSOE José Andrés Torres ha anunciat l'abstenció del seu grup, atès que "a la majoria dels espanyols no els agraden ni els toros ni la prohibició dels toros" i ha reconegut que els parlamentaris socialistes tampoc no tenen una opinió unànime. "El més raonable no és ni prohibir ni fomentar, els toros estan ben protegits", creu Torres, que rebutja tant que "la identitat espanyola sigui taurina" com que "la identitat catalana sigui antitaurina". Com CiU, però, opina que el Congrés no té competències per declarar els toros com a bé d'interès cultural, sinó que aquestes corresponen a les comunitats autònomes.

La proposta d'ILP va néixer fa gairebé un any amb la recollida de més de mig milió de firmes i pretén combatre la prohibició taurina que el Parlament de Catalunya va aprovar el 2010.

En contradicció amb la llei catalana

Si s'aprova la llei, la norma estatal passarà a conviure amb la catalana i, per tant, la contradicció s'instal·laria en l'ordre del dia taurí. La clau de volta la té el Tribunal Constitucional, que s'ha de pronunciar sobre la impugnació de la llei catalana que va presentar el PP i que ara, com remarca el catedràtic de dret constitucional de la UB Joan Vintró, "tindrà un element més de judici sobre la taula".

Vintró remarca, però, que en cap cas una d'aquestes normes invalida l'altra i que, per tant, totes dues continuaran vigents, cosa que donarà lloc a un marc legal contradictori. És la Generalitat qui té la competència en matèria d'espectacles i qui ha de validar la celebració de les corrides, però els empresaris que vulguin organitzar-ne podran recórrer als tribunals i, en última instància, la pilota quedarà a la teulada del Constitucional.

No és, però, un cas excepcional. El president de la secció de dret constitucional del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Tomàs Gui, assegura que és l'escenari habitual quan coexisteixen dues normes dictades per administracions diferents sobre la mateixa matèria. I insisteix que és el Constitucional qui té el "monopoli" de derogar les lleis un cop aprovades.

"No és una amenaça"

Per a l'impulsor de la campanya que va portar el Parlament a posicionar-se a favor de la prohibició dels toros -una altra que va néixer de la ciutadania-, Leonardo Anselmi, "l'amenaça no és real". Veu "impossible" que els toros tornin a Catalunya per la via d'erigir-se com a Bé d'Interès Cultural al conjunt de l'Estat, però remarca, en canvi, que el que sí que aconseguirà aquesta iniciativa, que començarà a caminar avui amb l'aval del PP al Congrés, és que s'injectin "més diners públics als espectacles taurins".

Més continguts de