VIOLÈNCIA SEXUAL

Quan un tribunal no es creu els abusos sexuals a una nena de 12 anys

La defensa proposava acceptar cinc anys de presó però finalment va quedar en una multa de 12 mesos

Tothom coincidia que l’acusat de 21 anys (M.G.) va abusar sexualment de la nena de 12 anys. Ho deien els informes de la UFAM de Sant Joan de Déu, els psicòlegs de l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal (EATP) i la Fiscalia demanava 11 anys de presó. El noi, monitor del casal, havia concertat una cita amb ella per anar a una cala de Sant Antoni de Calonge i, fins i tot, li havia dit -tal com ha comprovat l’ARA de les converses entre tots dos per Instagram - que aconseguís preservatius, que podrien fer un trio amb una amiga i que perdria amb ell la virginitat.

Però el 6 d’octubre els tres magistrats de la secció tercera de l’Audiència Provincial de Girona van descartar que hi hagués abús sexual amb penetració i van condemnar l’acusat amb la mínima pena possible -dotze mesos de multa- per un delicte de concertació d’una trobada de caràcter sexual amb una menor: van quedar, van passejar per les cales, però l’abús no va quedar “provat”. Els jutges no es creuen el relat d’ella -que va haver de declarar tres anys després dels fets, en plena adolescència- perquè no supera el “test de credibilitat”: “La principal raó que porta el tribunal a no concedir crèdit a la seva declaració és la important quantitat de contradiccions que, tant a les seves cinc declaracions com fins i tot dins de cadascuna, apreciem. Els fets denunciats no només són relativament recents, sinó breus i d’escassa complexitat”.

La defensa va oferir un pacte

La família de la menor ha presentat ja un recurs. Estan destrossats després d’un dolorós periple de tres anys i no aconsegueixen entendre la resolució. En gran part perquè la defensa de l’acusat va oferir un pacte abans del judici. Fins a dues vegades. “Minuts abans del judici es declarava culpable i acceptava una pena de 5 anys de presó. La primera proposta havia sigut de 8 anys. Jo no volia l’acord, però era reparador. I la Fiscalia ho va tombar, ens va dir que no l’acceptéssim”, diu el pare, A.T.

Les Barnahus arriben a Catalunya

Minuts després de renunciar a l’acord va arrencar el judici, en el qual la defensa va demanar l’absolució per al monitor, però de forma subsidiària va sol·licitar que fos concurrent d’un delicte d’abús sexual de l’article 183.1 del Codi Penal (de dos a sis anys de presó) amb l’atenuant que hi havia consentiment de la menor, fet que exclou la responsabilitat penal. No obstant això, els jutges van resoldre que l’abús no es podia acreditar, una sentència que la Fiscalia no recorrerà.

Repetir postures i gestos

Malgrat que els tècnics de l’EATP i el fiscal demanaven que la nena no tornés a declarar per evitar una “victimització secundària”, els magistrats van requerir que ho fes de nou i la menor -amb 15 anys- va haver d’imitar gestos i postures del que havia passat l’agost del 2017.

El tribunal sosté que la nena va fer declaracions amb “discordances” i “contradiccions” en cadascuna de les cinc ocasions en què va explicar els fets: a la policia, als psicòlegs de l’EATP, davant la pediatra i la psicòloga de la UFAM, i el dia del judici. Un exemple d’aquestes discordances que posa el tribunal es refereix a la posició de la noia aquella nit del 2017: “Abans d’iniciar la penetració, en la declaració 2 estaven asseguts, a la 4 estaven tots dos estirats, ella amb les cames obertes, i a la 5 tornen a estar asseguts, un al costat de l’altre, tal com va escenificar el testimoni a la vista”. Una altra, quan es van banyar: “A la [declaració] 1, a l’arribar a la cala tots dos es banyen sense roba, abans que passi res: a la resta ell es banya primer amb el banyador i, a l’acabar la relació, els dos es banyen nus”.

Els jutges, a més, descarten els informes mèdics perquè “s’han emès amb una sola entrevista amb la menor”. “Sense dubtar el tribunal de la competència dels respectius professionals, entenem que les seves conclusions sobre la credibilitat del relat de la menor són errònies, simplement per falta de dades suficients amb les quals establir una comparació”, diu el tribunal, que denega una indemnització perquè el que va viure la nena no “ha resultat traumatitzant” ni ha deixat cap “seqüela”.

Vint anys d'abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida

En el recurs, en canvi, la família remarca que els professionals que van explorar la nena van fer més d’una entrevista amb ella i sí que tenien elements per comparar, tal com acrediten tant l’EATP -“Hem considerat com a elements de comparació del relat: la declaració als Mossos, a l’Hospital de Palamós, i la mateixa exploració”- com l’UFAM, que fa diferents sessions amb ella.

En l’escrit es posa èmfasi en el fet que la primera declaració és de l’agost del 2017 i el judici “gairebé 3 anys més tard”, fet que pot portar la menor a “perdre detall d’algunes circumstàncies no centrals del delicte”, i més quan la noia va veure’s sotmesa a una declaració “llarga i dura per a la seva edat” (15 anys). Tot i això, en el recurs es manté que el relat d’ella “sempre s’ha mostrat estructurat”, repetint cada vegada els elements principals del que va passar. Un fet que constataven tant des de l’EATP com la UFAM, que qualificaven els fets “d’abús sexual molt probable”. “Ens trobem davant d’un relat creïble i amb unes característiques que ens permeten valorar els incidents relatats com a propis d’un contingut viscut i descartem la construcció, inducció o distorsió”, escrivien els psicòlegs de l’EATP, que van explorar la nena l’abril del 2018, quan tenia 13 anys, mentre que des de la UFAM es remarcava que inicialment la noia actuava per “enamorament”, tot i que amb el pas del temps “s’ha adonat que en realitat era una situació d’engany”.

No hi pot haver consentiment

L’assessora jurídica de la família, Carla Vall, posa sobre la taula un altre tema que planteja el cas, i reclama una revisió estructural del sistema perquè els protocols han fallat: “Els professionals parlen de relacions sexuals consentides, quan no hi pot haver consentiment per part d’una nena de 12 anys. S’ha de viure i veure com a violència”.