A la 'uni' als 65 anys: "T'adones que el cervell funciona igual i que tens ganes de sortir de casa"

Hi ha uns 18.000 estudiants sènior, el 6% de la població universitària total

BarcelonaLa Mercè Armiñana dedica un parell de matins o tardes a la setmana a fer els treballs de la universitat del tercer curs d'humanitats, la carrera que ha escollit perquè "és de lletres". Diu que treu bones notes, perquè fa tots els treballs i es llegeix totes les lectures que li demanen. Li agrada estudiar antropologia, psicologia o història, i també socialitzar-se amb els seus companys de classe. "Cada dia al sortir de la uni anem a fer una canya", expressa. Seria un dia a dia normal per a qualsevol universitari, si no fos perquè la Mercè té 65 anys i és una dels 18.000 estudiants sèniors que hi ha a les universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra, que representen el 6% de la població universitària.

Després d'una "feina molt exigent", ella va decidir estudiar quan es va jubilar: "Quan et jubiles, tens la sensació que alguna cosa s'està acabant, que el camí comença a anar de baixada, però estudiant t'adones que el cervell funciona igual de bé, que si l'alimentes amb més coneixements fa igual d'esponja", assegura. I tot plegat, diu, li fa tenir "ganes de sortir de casa, d'estar amb gent". "Anar a la universitat em dona molta vidaintel·lectual i social", diu satisfeta. Ara un estudi de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull) i la Xarxa Vives d'Universitats ha constatat que la formació sènior té impactes positius en la salut física i psíquica dels matriculats: els estudiants perden pors i complexos, redueixen els sentiments d'ansietat i depressió, superen situacions vitals traumàtiques, milloren la memòria i són més receptius a fer servir les tecnologies.

Cargando
No hay anuncios

Segons l'estudi, els programes sènior de les universitats, per a alumnes de més de 50 anys, tenen una funció social inclusiva de "retornar a les persones grans els seus drets de plena ciutadania". A través de 943 enquestes, l'informe conclou que iniciar estudis universitaris, encara que no siguin graus formals, es considera "una oportunitat de creixement i superació personal", segons ha dit la investigadora principal, Montserrat Garcia. "Parlen d'anar a la universitat com de recuperar el temps perdut", ha afirmat.

Un col·lectiu molt feminitzat

Es tracta d'un col·lectiu amb estudis previs (sis de cada deu ja havien estudiat a la universitat) i molt feminitzat. El 67% d'inscrits de més de 50 anys són dones, un percentatge que s'explica perquè fins no fa gaires anys la universitat es considerava un espai "tradicionalment reservat als homes". "A la meva època anar a la universitat era inabastable. Jo vaig fer estudis d'assistència social i secretariat internacional i de seguida em vaig posar a treballar", diu la Mercè. Ara ha trobat una nova oportunitat per expandir el seu coneixement i fer nous amics. Una de les sessions que recorda amb més entusiasme és la que van compartir amb alumnes joves del grau d'humanitats. "Vam parlar sobre què ens angoixava més de la vida. Ells estaven preocupats per la mort de les persones que estimen i no gaire pel seu futur laboral immediat, perquè com que veien que és difícil trobar feina no tenien pressa, sinó que volien viure moltes experiències internacionals i viatjar, i nosaltres els vam explicar que ens preocupava molt aprofitar el temps i tenir salut", recorda. Segons l'estudi, el col·lectiu femení percep més beneficis associats d'anar a la universitat.

Cargando
No hay anuncios

La pandèmia, però, ha estroncat una mica l'experiència universitària: les classes telemàtiques no acabaven de rutllar i la majoria de cursos es van suspendre i, a més, les matriculacions han caigut a la meitat aquest any. En aquest sentit, els promotors de l'informe han demanat "més suport institucional als programes sènior", ara una mica "invisibles", i fer arribar experiències com les de la Mercè a moltes més persones.