Societat 10/05/2021

La Vall d'Hebron duplica els trasplantaments pediàtrics de fetge dividint l'òrgan en dos

Per primera vegada en 36 anys la llista d'espera arriba a zero

ARA
2 min
L’equip de trasplantament hepàtic pediàtric de la Vall d'Hebron ha passat de realitzar una mitjana de 12 trasplantaments per any a 20 el 2020.

BarcelonaUn procediment molt complex que consisteix en dividir el fetge d'un donant en dues parts ha permès a l'Hospital Vall d'Hebron duplicar el nombre de trasplantaments pediàtrics. Si entre el 2010 i el 2018 es trasplantaven una mitjana de dotze pacients cada any, el 2020 es van fer 20 intervencions i en els primers 90 dies del 2021 ja s'han fet deu trasplantaments. Això ha permès que per primera vegada en 36 anys s'hagi deixat la llista d'espera a zero, una situació que ha passat en tres ocasions durant les primeres setmanes del 2021.

"És una fita històrica", ha destacat el cap del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments, el doctor Ramón Charco. Segons recull l'ACN, això no significa que no hi hagi candidats, sinó que s'han pogut intervenir tots els pacients que hi havia a la llista d'espera del programa de trasplantament hepàtic infantil, "únic a Catalunya i un dels cinc vigents a l'Estat". Així, la llista d'espera s'ha reduït de 119 dies a 36 de mitjana i en moments puntuals ha arribat a zero. "Sempre hi ha pacients que per pes o per grup sanguini són més difícils de trasplantar. Ara ja tornem a tenir tres candidats", recalca el doctor Charco. "Si seguim el ritme d'intervencions amb què hem començat el 2021, a finals d'any podríem arribar a fer 24 trasplantaments", augura.

Tot plegat es deu a una tècnica anomenada split, que en anglès significa partició, a través de la qual el fetge es divideix en dues parts i cadascuna pot funcionar independentment per a un trasplantament, però les venes i artèries "s'han de repartir entre les dues meitats i funcionar a la perfecció", assenyala el doctor Ernest Hidalgo, cap de secció de cirurgia hepatobiliopancreàtica i trasplantaments.

Tres intervencions en una

Així, per exemple, el trasplantament que va deixar la llista d'espera a zero per segona vegada va ser especialment complex. "Es van mobilitzar 40 professionals un diumenge de casa a l'hospital. Això no funciona només amb capacitat tècnica i expertesa, es necessita un equip compromès i que tingui bona sintonia", destaca el doctor Hidalgo. S'havien de fer tres intervencions: extreure l'òrgan del donant, dividir el fetge amb la tècnica de split i procedir a fer el trasplantament a dos receptors: un pacient de menys d'un any i un adolescent. Els dos casos tenien la seva complexitat: el primer perquè el pacient era molt petit i la intervenció requereix molta precisió, i el segon perquè es tractava d'un retrasplantament. És el primer cop que a Catalunya es fa un retrasplantament amb la tècnica de split a un pacient pediàtric que anteriorment ja havia rebut un fetge amb aquest mateix procediment.

Amb tot, el percentatge de donants reduïts o splits ha passat de representar un 14% al 63%, cosa que ha provocat que la necessitat de trasplantaments amb donant viu (pare o mare) hagi disminuït significativament, d'un 38% a un 8%. A part d'aquesta tècnica, altres factors que han contribuït a agilitzar els trasplantaments són la nova regulació estatal per als donants de fetge, que des del 2018 permet oferir a un pacient pediàtric el fetge d'un donant de menys de 35 anys, i la mateixa experiència de l'hospital, que va fer el primer trasplantament de fetge a un infant el 1985. La taxa de supervivència de trasplantament hepàtic pediàtric és de més d'un 90% entre cinc i sis anys després del trasplantament.

stats