La vigilància d’edificis públics a la Mina, en mans de clans locals

Legalment o no, les estructures de poder del barri estan darrere la seguretat dels pisos del Consorci

A l’edifici Venus hi ha pisos tancats o tapiats amb rètols de “Control Los Manolos Tío Cristina”. / CRISTINA CALDERER / CRISTINA CALDERER

El vent fa remolins de fulles seques a la cantonada dels carrers d’Anne Frank i Mercè Rodoreda, a Sant Adrià de Besòs. És la primera hora de la tarda però gairebé no hi ha vianants. Dues dones seuen al bar de la cantonada. Un home jove surt per una porta de ferro en un dels baixos tapiats dels edificis nous. Porta un uniforme de Belaan Seguridad y Protección, però això és la Mina i té les ordres clares. “Aquí porta això el Tío Cristina. Jo faig la ronda i si hi ha cap problema, si obren una casa o el que sigui, no puc actuar: aviso l’empresa, que truca al Tío Cristina, que és el patriarca, i ell hi va i parla amb ells”, explica. I afegeix amb la veu més baixa: “Com si fos el segle passat”.

VÍDEO: “Mai la Mina havia estat tan degradada”. Bassas parlar amb veïns

Se senten, esmorteïts, els sons de les obres del nou centre d’atenció primària de la Mina i algun cotxe que passa cada cinc minuts per l’avinguda Manuel Fernández Márquez. En aquest barri arraconat per la ronda Litoral s’hi ha de venir expressament. I més aquí, on es van fer els blocs de pisos de protecció oficial en què encara hi ha 86 habitatges buits que continuen en mans de l’administració pública. La majoria de baixos estan tapiats i protegits amb reixes. Belaan és l’empresa contractada pel Consorci de la Mina des del 23 de febrer per controlar aquesta zona. És un encàrrec provisional mentre no s’adjudiquen els contractes de vigilància corresponents al 2016.

El vigilant, quan fa la ronda, també entra als blocs Venus, Mart i Llevant. Aquests edificis immensos de color groguenc i finestres petites no són a la zona nova, són al cor de la Mina. Aquí hi ha 53 pisos buits, tancats i tapiats, que eren de gent reallotjada i que han passat a ser del Consorci de la Mina. Venus és l’edifici més degradat. A l’entrada hi falten més rajoles de les que hi ha i les bústies estan tan destrossades que sembla que algú s’hi hagi entretingut amb un bat de beisbol.

Un milió en cinc anys

Aquest any el Consorci de la Mina preveu gastar-se 110.000 euros en la vigilància dels 139 pisos que té al barri, entre vells i nous. L’any passat van ser 250.000 euros, segons fonts de l’entitat pública. El 2016 la xifra és més baixa perquè al maig es van adjudicar per sorteig uns 250 dels 475 pisos nous i ara n’hi ha menys per vigilar. Des del 2012, sumant-hi les xifres que consten als informes d’intervenció del Consorci, s’hauran pagat més de 920.000 euros en control i vigilància. Fins al 2015 tots aquests diners havien anat a cinc empreses: Visercon 2000 -la que s’ha endut el pessic més gran-, Control y Mantenimiento Los Borjas, Afrimaya BCN i Ertrel 2010. Això a banda del que es paga per les alarmes de Prosegur, que l’any passat van costar 7.700 euros més.

A l’edifici d’on surt l’home de Belaan hi ha un cartell casolà que diu “ Control Los Manolos”. Als pisos del bloc Venus hi ha cartells semblants on es pot llegir “ Control Los Manolos Tío Cristina”. El vigilant -que no diu el seu nom complet: a la Mina la majoria dels que parlen no volen que se sàpiga el seu nom- ho explica a la seva manera: “Los Manolos estan per sota i el Tío Cristina és qui talla el bacallà”. Los Manolos són un dels principals clans de la Mina, aliats de Los Baltasares, els que han fet  fugir desenes de famílies de Los Peludos del barri i de Sant Roc, a Badalona, a causa de l’ assassinat d’un jove el 23 de gener al Port Olímpic.

“La vigilància que hi ha són aquests cartells, amb això n’hi ha prou”

Un treballador de manteniment del Consorci ho té molt clar: “La vigilància que hi ha són aquests cartells, amb això n’hi ha prou”, explica assenyalant el rètol de Los Manolos. Un company que va amb ell assenteix amb el cap.

Els vigilants reals dels pisos buits formen part dels “ clans que han controlat els espais públics” del barri, segons l’activista veïnal i president de l’Arxiu Històric de la Mina, Josep Maria Monferrer. Acusa l’administració “d’haver fet legals” aquests clans que “eren subterranis” i que tenen membres que trafiquen amb drogues. “Els han convertit en empreses de vigilància i, com diu l’alcalde, tot és legal”, afegeix.

Resposta oficial

El gerent del Consorci, Juan Luis Rosique, no ha volgut atendre aquest diari, però fonts de l’ens asseguren que la vigilància és necessària per evitar ocupacions il·legals i problemes de convivència. “Les famílies que han sigut adjudicatàries d’aquests habitatges han fet arribar al Consorci la seva satisfacció pel servei, i aquesta és l’única informació que nosaltres hem rebut”, diu l’entitat. Res de queixes.

Una font que ha estat vinculada a l’ Ajuntament de Sant Adrià i el Consorci de la Mina nega que tot sigui legal. “Al Consorci tot és irregular, tothom sabia qui acabava fent les vigilàncies”, diu. Afirma que va trucar a conegudes empreses de seguretat per preguntar per què no participaven als concursos pels contractes de vigilància, o per què no guanyaven. “Em van dir que amb el preu de la licitació era impossible presentar ofertes”, explica: es pagava massa poc per a les empreses convencionals. Parla, però ho fa amb por perquè assegura que quan va posar en dubte aquests contractes i altres assumptes va rebre amenaces: “He rebut visites d’aquests clans que es dediquen a la droga i als quals amb diners públics els contracten per vigilar edificis”.

L’ARA també s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, però l’alcalde, Joan Callau (PSC), ha declinat fer cap comentari. Al gener, en una entrevista a la publicació local Línia Nord, quan el periodista li va dir que a l’edifici Venus hi havia pisos vigilats “per Los Manolos - Tío Cristina”, Callau va contestar: “Sí, el Consorci fa un concurs d’adjudicació i s’hi presenten empreses per fer la vigilància dels pisos. Tot és perfectament legal”. Va afegir que no sabia si eren els mateixos Manolos els que, com li demanava el periodista, feien “altres tasques de vigilància al barri”.

Empreses pantalla?

L’empresa que oficialment tenia adjudicada la vigilància del bloc Venus quan l’alcalde contestava l’entrevista del Línia Nord no es diu Los Manolos, sinó Visercon 2000, i té el domicili oficial en un pis del carrer del Mar, a la Mina mateix i a dos números de distància de la seu del Consorci. És un pis normal, sense el rètol de cap empresa de seguretat, i a la bústia que li correspon hi ha el nom de l’administrador de Visercon 2000: José Carlos Heredia Porras. Aquest diari hi ha intentat parlar però no l’ha pogut localitzar. Té una altra empresa al seu nom, domiciliada en un lloc més exclusiu: la Rambla de Catalunya de Barcelona.

Visercon 2000 i Control y Mantenimiento Los Borjas es van repartir els contractes de vigilància per valor de 250.000 euros de l’any passat. Los Borjas l’administra Miguel Borja Gabarre. Un home amb el mateix nom va recollir l’any passat -en nom del seu pare, que havia mort- el premi Compromís amb la comunitat gitana de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya.

La construcció del nou centre d’atenció primària de la Mina també té pintades d’un clan. “Control Portus”, hi diu. La conselleria de Salut manté que la vigilància és cosa de l’empresa contractada per l’obra, en aquest cas una UTE formada per Isolux Corsán i Sorigué, i que això forma part del seu “marc d’autonomia de direcció i gestió”. Fonts d’Isolux Corsán han comunicat a aquest diari que la seguretat s’ha contractat a una empresa “completament legal”, però no volen dir quina empresa és ni què li paguen.

Dijous a la tarda, a l’obra, un home de més de seixanta anys deia que ell no era el vigilant, que tan sols el cobria una estona per fer-li un favor. Però tenia clar qui manava. “Aquí no han robat mai res, ell treballa per Los Portus”, va explicar. Cap a les vuit del vespre a l’obra ja no contestava ningú. Tot era tancat.

Més continguts de