DE RERUM NATURA

Edició genètica: informar sense ciència-ficció

Hi ha dues tècniques -conegudes pels acrònims PCR i CRISPR- que han revolucionat la biologia molecular. La primera permet fer un gran nombre de còpies i amplificar un fragment de l’ADN. La segona, molt més recent, facilita la correcció i edició del genoma de qualsevol cèl·lula, una capacitat que obre la possibilitat de modificar-ne la seqüència genètica eliminant o inserint nou ADN.

L’ Informe Quiral, elaborat anualment pel Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Vila Casas, que té per objectiu analitzar com es transmeten les notícies sobre medicina a la societat, ha abordat aquest any l’anàlisi de l’ús de l’edició genètica i el seu potencial futur en el tractament i prevenció de malalties, així com altres possibles aplicacions en humans que fa anys semblaven de ciència-ficció.

En comparar les peces periodístiques sobre aquesta tècnica al llarg del temps, s’ha vist que la comunicació en l’últim any ha estat molt més optimista, centrada en els avenços, avantatges i possibilitats de l’edició genètica. Tot i així, no s’han perdut de vista les qüestions ètiques de la tècnica del “retalla i enganxa genètic”.

A partir de les conclusions d’aquest informe, cal recomanar a tots els actors que intervenen en la comunicació (investigadors, professionals sanitaris i professionals de la comunicació) que actuïn de manera responsable i matisin quin és l’estat real de la investigació i la seva aplicació en medicina. L’objectiu es informar d’una manera més transparent no només presentant la visió espectacular i de camí fàcil que a tots ens agradaria, sinó també els possibles efectes negatius (mèdics, però també ètics) amb els quals es poden trobar les tècniques d’edició genètica en el seu camí cap a una futura aplicació en humans.

Etiquetes

Més continguts de

Blogs de ciència