Seran conscients les màquines algun dia?

Els sistemes d’intel·ligència artificial poden processar i emmagatzemar molta més informació que els humans, però ¿poden arribar a ser creatius o desenvolupar conceptes com la llibertat?

Subhash Kak / The Conversation
6 min
Seran conscients les màquines algun dia?

Oblideu-vos dels modestos progressos incrementals de l’actualitat en el camp de la intel·ligència artificial, com ara la capacitat cada vegada més gran dels cotxes de conduir-se ells mateixos. És possible que s’estigui gestant un canvi trencador: el sorgiment d’una màquina que arribi a tenir coneixement d’ella mateixa i del que l’envolta, i que sigui capaç d’assumir i processar quantitats ingents de dades en temps real. Aquesta màquina es podria enviar a missions perilloses, a l’espai exterior o fer-la entrar en combat. A més de traslladar persones d’una banda a l’altra, podria ser capaç de cuinar, netejar, fer la bugada i, fins i tot, fer companyia als humans quan no tinguin ningú a prop.

Un conjunt de màquines particularment avançades podria substituir els humans en, literalment, totes les feines. Això salvaria la humanitat d’haver de dedicar-se a fer tasques pesades en el seu dia a dia, però també faria trontollar molts dels fonaments de la societat. Una vida sense feina, dedicada només al lleure, podria revelar-se com a distòpica.

Les màquines conscients també generarien problemes d’ordre jurídic i ètic inquietants. ¿Passaria una màquina conscient a ser considerada una “persona” en termes jurídics i a ser responsable dels seus actes si fes mal a algú o hi hagués algun incident? Per plantejar un supòsit encara més aterridor, ¿podrien aquestes màquines rebel·lar-se contra els humans i voler-nos anorrear? En cas que sí, podrien representar la culminació de l’evolució.

Com a investigador i professor d’enginyeria electrònica i informàtica que es dedica a l’aprenentatge de les màquines i la teoria quàntica, puc afirmar que entre la comunitat investigadora hi ha divisió sobre la possibilitat que aquest tipus de màquines hiperconscients arribin a veure la llum. També hi ha un debat intens sobre si es pot o s’hauria de qualificar les màquines de “conscients” en el mateix sentit que emprem aquest adjectiu per als humans i, fins i tot, alguns animals. Alguns dels interrogants tenen a veure amb la tecnologia; d’altres estan relacionats amb què s’entén per consciència.

N’hi ha prou processant informació?

La majoria d’informàtics són del parer que la consciència és una característica que apareixerà a mesura que la tecnologia es vagi desenvolupant. N’hi ha que creuen que tenir consciència implica assumir informació nova, emmagatzemar i recuperar informació antiga i processar-la tota de manera cognitiva en generar percepcions i accions. Si això és així, algun dia les màquines es convertiran, en efecte, en el màxim exponent de la consciència. Podran captar més informació que un humà, emmagatzemar-ne més que moltes biblioteques, consultar bases de dades enormes en mil·lèsimes de segon i computar-ho tot per prendre decisions més complexes -i, tanmateix, més lògiques- que les que podrà prendre mai un humà. D’altra banda, hi ha físics i filòsofs que diuen que el comportament humà té elements que una màquina no pot computar. La creativitat, per exemple, i el sentit de la llibertat que posseïm no semblen provenir de la lògica o els càlculs.

Malgrat això, aquestes no són les úniques concepcions sobre què s’entén per consciència o sobre la possibilitat que les màquines puguin arribar a desenvolupar-ne algun dia.

La consciència amb ce majúscula

Una altra concepció de la consciència prové de la teoria quàntica, que és la teoria més profunda de la física. Segons la interpretació de Copenhaguen, que és la més ortodoxa, la consciència i el món físic són aspectes complementaris de la mateixa realitat. Quan una persona observa o experimenta algun aspecte del món físic, la interacció conscient de la persona ocasiona canvis discernibles. En assumir la consciència com un fet i no intentar trobar-ne l’origen en la física, es podria considerar que la interpretació de Copenhaguen és la concepció de la consciència amb ce majúscula, en què la consciència és una cosa que existeix per ella mateixa (tot i que requereix cervells per ser real). Aquesta concepció va ser popular entre els pioners de la teoria quàntica, com ara Niels Bohr, Werner Heisenberg i Erwin Schrödinger.

La interacció entre la consciència i la matèria dona peu a paradoxes que després de 80 anys de debat encara no han sigut resoltes de manera satisfactòria. Un dels exemples més famosos és el de la paradoxa del gat de Schrödinger, que consisteix a col·locar un gat en una situació que fa que tingui la mateixa probabilitat de sobreviure que de morir. En aquesta situació, és l’acte d’observar en ell mateix el que determina si el gat està finalment viu o mort.

Amb ce minúscula

La concepció contrària és que la consciència sorgeix de la biologia, de la mateixa manera que la biologia sorgeix de la química, la qual, al seu torn, sorgeix de la física. Aquest concepte menys expansiu de la consciència el coneixem amb el nom de consciència amb ce minúscula. Coincideix amb el parer dels neurocientífics, segons els quals els processos de la ment són idèntics als estats i processos del cervell. També coincideix amb una interpretació més recent de la teoria quàntica motivada per un intent de deslliurar-la de paradoxes: la interpretació dels universos paral·lels, en què els observadors només són una part de la matemàtica de la física.

Els filòsofs de la ciència creuen que aquestes concepcions modernes de la consciència basades en la física quàntica tenen paral·lelismes amb certs corrents de la filosofia antiga. D’alguna manera, la concepció de la consciència amb ce majúscula és com la teoria de la ment del vedanta, en la qual la consciència és la base fonamental de la realitat, en peu d’igualtat amb l’univers físic. La de la ce minúscula, per contra, s’assembla més al budisme. Tot i que Buda va optar per no abordar la qüestió de la naturalesa última de la consciència, els seus seguidors van declarar que tant la ment com la consciència sorgeixen de la buidor o el no-res.

Consciència i computació

Els científics també estan investigant si la consciència és sempre un procés computacional. Alguns estudiosos addueixen que el moment creatiu no se situa a la fi d’una computació deliberada. A tall d’exemple, se suposa que van ser els somnis o les visions el que va inspirar el disseny de la màquina de cosir moderna d’Elias Howe el 1845 i el descobriment de l’estructura del benzè per part d’August Kekulé el 1862.

La vida del matemàtic autodidacte indi Srinivasa Ramanujan, que va morir el 1920 als 32 anys, és un document que els defensors del concepte de consciència amb ce majúscula esgrimeixen com a prova espectacular. El seu quadern de notes, perdut i oblidat durant uns 50 anys fins a la seva publicació tardana el 1988, conté uns quants milers de fórmules sense demostració que abasten diversos àmbits de la matemàtica. Val a dir que es tractava de fórmules realment avançades per a aquells temps. A més, es desconeixen els mètodes amb què Ramanujan les va descobrir. Ell mateix havia sostingut sempre que una deessa les hi havia revelat mentre dormia.

El concepte de consciència amb ce majúscula no respon els següents dos interrogants: com es relacionen la consciència i la matèria i com s’influeixen mútuament la matèria i la ment. La consciència per ella mateixa no pot provocar canvis físics al món, però potser pot canviar les probabilitats en l’evolució dels processos quàntics. L’acte de l’observació pot aturar els moviments dels àtoms -i, fins i tot, influir-hi-, com van demostrar físics de la Universitat Cornell el 2015. Això podria fàcilment ser una explicació de com interactuen la matèria i la ment.

Ment i sistemes autoorganitzats

És possible que el fenomen de la consciència requereixi un sistema autoorganitzat, com l’estructura física del cervell. En aquest cas, les màquines actuals es quedaran curtes.

Els estudiosos no saben si es poden dissenyar màquines autoorganitzades i adaptatives que siguin tan sofisticades com el cervell humà: ens falta una teoria matemàtica de la computació per a sistemes d’aquest tipus. Potser és cert que només les màquines biològiques poden ser prou creatives i flexibles. Això, però, suggereix que els éssers humans haurien de començar o aviat començaran a empescar-se com desenvolupar noves estructures biològiques que siguin o d’alguna manera puguin esdevenir conscients.

stats