Tràfic d’animals i epidèmies

Col·lectius conservacionistes consideren que el comerç de desenes de milions d’animals al Sud-est Asiàtic constitueix una amenaça persistent d’epidèmies com la del coronavirus
Agents de duanes tailandesos mostrant gàbies de pangolins

Per bé que el coronavirus sorgit a la Xina ha infectat més de 75.000 persones i ha causat la mort de més 2.000, cosa que ha portat a declarar l’emergència sanitària mundial, els éssers humans no som l’única espècie a la qual infecta. Els coronavirus ataquen diverses espècies d’ocells i mamífers. De fet, el nou virus sembla que ha passat dels animals als humans a la ciutat xinesa de Wuhan. Va passar el mateix amb les epidèmies de la SARS i la MERS. Així doncs, els conservacionistes veuen en aquest nou brot una lliçó de salut pública: si es vol evitar les epidèmies procedents dels animals, cal aturar el comerç mundial de fauna salvatge. “Això ja ha deixat de ser una qüestió de conservació- diu Grace Ge Gabriel, directora regional d’Àsia del Fons Internacional per al Benestar dels Animals-. És una qüestió de salut pública, de seguretat biològica i de seguretat nacional”.

La Xina és un dels centres neuràlgics del comerç il·legal de fauna. El mes passat, mentre el coronavirus es propagava, el govern central de Pequín va decretar la prohibició de tot el comerç d’animals salvatges a tot el territori nacional. La mesura comprenia el transport i la venda en mercats, restaurants i a través de plataformes en línia. Ara bé, la mesura és només de caràcter temporal.

El decret del govern advertia que les autoritats “investigaran i castigaran amb severitat” els infractors i feia pública una línia d’atenció telefònica a través de la qual la ciutadania pot denunciar infraccions. El comitè permanent de l’Assemblea Nacional Popular va difondre un comunicat el dilluns 17 de febrer en què informava que les autoritats pequineses han elaborat lleis destinades a posar fi a “l’hàbit perniciós d’alimentar-se d’animals salvatges”.

Una prohibició temporal

La població xinesa està “enfadada perquè ha vist com el comerç de fauna salvatge per a l’alimentació torna a provocar una crisi sanitària nacional i perquè un nombre reduït de comerciants d’animals continuen tenint segrestat tot el país”, diu Peter Li, professor associat de política de l’Àsia Oriental de la Universitat de Houston-Downtown i especialista en política interior xinesa.

Tot i que els experts encara no saben quina espècie va encomanar als humans el nou coronavirus, actualment el pangolí encapçala la llista de sospitosos. El pangolí és el mamífer amb el qual es comercia més al món, malgrat que la seva compravenda està prohibida a escala internacional i que és una espècie protegida a la Xina. Tanmateix, al mercat negre la carn i la sang del pangolí es consideren productes exquisits i la venda d’escates de pangolí, utilitzades en la medicina tradicional xinesa, és legal en algunes farmàcies i hospitals.

Al marge de quin resulti ser l’origen d’aquest últim coronavirus, la recent prohibició del comerç de fauna salvatge arriba massa tard per frenar la propagació de l’epidèmia. “Un cop ja s’està propagant entre humans, la prohibició no té absolutament cap conseqüència real per a aquest brot”, comenta Christian Walzer, director executiu de salut de la Wildlife Conservation Society.

D’altra banda, la mesura només es prolongarà fins que “es declari la fi de la situació d’epidèmia a tot el país”, segons el decret del govern xinès. El doctor Walzer i d’altres creuen que, si es pretén que la mesura tingui algun efecte de reducció del risc d’aparició de malalties zoonòtiques en el futur, cal fer-la permanent. “En cas contrari, aquest debat anirà sorgint periòdicament”, augura.

“Un cop una malaltia fa el salt als humans, totes les respostes són reactives i l’atenció se centra en la salut humana”, explica el doctor Alonso Aguirre, ecòleg especialista en fauna salvatge de la Universitat George Mason. Quan la crisi ja ha passat, l’atenció es desvia del comerç que ha provocat el pas de la malaltia als humans, afegeix el científic. Fa almenys tres dècades que la comunitat científica demana la imposició de restriccions permanents. “No anem mai a l’arrel del problema”, diu Aguirre.

Laboratoris per crear nous virus

La Xina i el Sud-est Asiàtic són zones calentes pel que fa a l’aparició de malalties zoonòtiques -les causades per patògens que normalment infecten animals salvatges, però que troben la manera de contagiar-se als animals domèstics o als humans gràcies a una mutació o un nou contacte-. La pèrdua de biodiversitat combinada amb l’avenç de la desforestació fa augmentar el risc que es produeixin aquestes infeccions. Tots dos fenòmens propicien que la població i el bestiar entrin en contacte amb la fauna salvatge i alteren el medi, una circumstància que afavoreix la transmissió de certes malalties, com ara la malària, el Zika i el dengue. Els patògens potencials recorren distàncies enormes aprofitant la demanda d’exemplars i parts del cos d’animals, sigui per destinar-los a l’alimentació o bé a la medicina tradicional.

Malgrat tot, el brot de coronavirus no ha sufocat la demanda d’animals salvatges, segons l’Agència d’Investigació Ambiental, una entitat sense ànim de lucre amb seu a Londres que fa recerca i campanyes contra la delinqüència ambiental. Aquesta organització ha revelat que a hores d’ara encara hi ha venedors de la Xina i Laos que ofereixen per internet medicaments tradicionals il·legals a base de banya de rinoceront i parts d’altres espècies promocionant-los com a remei contra el coronavirus. Alguns venedors citen un document publicat el mes passat per la Comissió Nacional de Salut de la Xina en què es recomana un seguit de remeis tradicionals fets a partir de productes animals per tractar la infecció per coronavirus.

Ningú no coneix l’abast total del comerç d’espècies salvatges a escala mundial, però les xifres són exorbitants: cada dia es compren i venen milions d’animals pertanyents a centenars d’espècies, estima Vincent Nijman, investigador del comerç de fauna salvatge de la universitat anglesa d’Oxford Brookes. Els autors d’un estudi publicat l’octubre passat a la revista Science calculen que el comerç de fauna afecta unes 5.600 espècies, gairebé una cinquena part dels vertebrats que es coneixen a la Terra.

El comerç d’animals a Àsia amaga un risc particular per a la salut humana, perquè els exemplars s’hi solen transportar i vendre vius. “Per molt que aquests salts siguin molt poc freqüents, en aquesta mena de mercats hi ha milions i milions de contactes diaris”, comenta Andrés Gómez, ecòleg i veterinari d’IFC International, un empresa de serveis de consultoria de Virgínia (Estats Units) que opera arreu del món. “És jugar amb foc”, diu.

Els mercats de carn viva són laboratoris perfectes per crear nous virus. Els animals estressats expulsen més virus i són més susceptibles a les infeccions. A més, sovint s’apilen les gàbies, cosa que facilita l’exposició als patògens. “Els excrements d’un ocell cauen a sobre una tortuga, que, al seu torn, diposita els seus a sobre una civeta... -explica Walzer-. Si volguessis que apareguessin virus nous, no trobaries una manera millor ni fent-ho expressament”.

D’altra banda, sovint no es respecten condicions higièniques bàsiques, afegeix Nijman: “Es fa servir la mateixa taula de fusta per tallar totes les peces de carn i el mateix ganivet per a totes les espècies. I ningú no es renta les mans”. Als mercats es barregen espècies i poblacions cada vegada més diverses. La millora dels transports i el fet que moltes espècies autòctones hagin desaparegut obliga a importar els animals d’un radi cada cop més extens. A més, sovint s’introdueixen espècies exòtiques noves per comerciar-hi. La Xina ha autoritzat la cria i la venda de 54 espècies salvatges, entre les quals la guineu roja americana, el diamant clapat (una espècie d’ocell originària d’Austràlia) i l’estruç africà.

El mercat de Wuhan on probablement es va originar el nou coronavirus acollia tota aquesta diversitat. En una sola parada s’hi venien paons, rates, guineus, cocodrils, cadells de llop, tortugues, serps i porcs salvatges, entre altres espècies, totes vives. “El cartell d’aquella parada oferia peus, sang, intestins i altres parts del cos de més de 70 espècies -comenta Gabriel, del Fons Internacional per al Benestar dels Animals-. És una varietat descomunal”.

Una prohibició amb matisos

Ara bé, també hi ha experts que creuen que la prohibició permanent del comerç de fauna salvatge no és ni necessària ni pràctica. “El comerç d’animals salvatges no és un hàbit horrorós que tenen algunes persones ni una cosa terrible que no s’hagi de fer -afirma Peter Daszak, president d’EcoHealth Alliance, un grup de recerca sense ànim de lucre amb seu a Nova York-. És una part de la cultura humana profundament arrelada”. Als països occidentals, a tall d’exemple, se sol consumir carn obtinguda d’animals en estat salvatge, com ara caça major, conills o ocells cinegètics, assenyala el doctor Daszak, que juntament amb altres científics demana que certes espècies silvestres es criïn en captivitat sotmeses a un control.

També es podrien adoptar altres mesures: per exemple, la prohibició del comerç de certes espècies d’alt risc, com els ratpenats, i la introducció “de normes d’higiene i benestar de sentit comú”, afegeix Nijman. Altres científics sostenen que si no es dicta una prohibició total i permanent del comerç de fauna salvatge, que aparegui el pròxim virus és només qüestió de temps. “Si res no canvia, aquest només és un entre un seguit d’episodis -afirma el doctor Gómez de l’actual epidèmia de coronavirus-. Com a societat, hem de decidir si estem còmodes amb el fet de continuar assumint el risc que la pròxima sigui la que mata la majoria dels infectats”.

El govern xinès podria prohibir de manera permanent tot el comerç d’espècies salvatges, assenyala el doctor Li. Però no és optimista pel que fa a la probabilitat que aquesta opció es materialitzi. La política del govern en matèria de fauna salvatge es basa en “la premissa que la fauna és un recurs natural que cal explotar”, explica, i els poders públics tendeixen a veure la natura des d’una perspectiva més econòmica que no pas ecològica. La prohibició del comerç d’animals salvatges implicaria un replantejament a fons d’aquesta concepció. “El govern xinès s’ha ocasionat un gran problema fomentant l’explotació dels animals salvatges -diu Li-. Ara ha de triar entre afavorir els interessos econòmics d’una petita minoria o actuar en favor dels interessos en matèria de salut pública de 1.400 milions de xinesos i del món”.

Copyright The New York Times

Traducció d’ Ignasi Vancells

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida