Els bacteris superresistents que volen viatjar a l’espai

Alguns microbis s’alimenten dels desinfectants que els haurien de destruir

Ala Terra, la majoria d’éssers vius són microbis, petits organismes com els virus o els bacteris, molts dels quals encara desconeguts. Si comptéssim tots els bacteris del planeta sortiria una xifra amb 30 zeros. Recentment, la NASA ha descobert que té un problema: a les seves instal·lacions han trobat una nova variant d’un bacteri que no tan sols és resistent als desinfectants, sinó que ha après a alimentar-se’n.

Les formes de vida aparentment més simples tenen una gran capacitat d’adaptar-se a l’entorn, combinant una alta velocitat de reproducció amb un contingut genètic mal·leable. Davant l’aparició d’un factor advers moriran molts microbis, però els que sobrevisquin, perquè tenen una variació accidental als gens (una mutació) que els fa resistents a l’element tòxic, continuaran multiplicant-se fins que el nombre torni a ser tan gran com al principi. La diferència és que ara tots seran immunes al que abans els podia destruir.

Aquest procés de selecció natural fa que els bacteris desenvolupin resistències als antibiòtics i també és el motiu pel qual són capaços de subsistir en pràcticament qualsevol entorn. Ja hi havia bacteris a la Terra fa entre tres i quatre mil milions d’anys, quan les condicions ambientals eren molt diferents, i es creu que si mai hi hagués una guerra nuclear que acabés amb la majoria de la vida alguns microbis se’n sortirien.

Això és un inconvenient quan cal mantenir un lloc en condicions estèrils. Un exemple seria els quiròfans, que han d’estar tan lliures com sigui possible de microorganismes per evitar que s’infectin les persones que seran operades. Per això s’han desenvolupat tota una sèrie de procediments complexos per minimitzar el risc que els bacteris campin lliurement pels hospitals. Malgrat tot, en alguns casos els esforços són inútils, i ja hi ha hagut diverses crisis sanitàries greus quan un bacteri resistent a més d’un antibiòtic s’ha establert en centres sanitaris.

A part dels metges, un altre sector que ha d’anar amb compte és el dels treballadors de la NASA. A les sales on es munten les peces dels aparells que han d’anar a l’espai s’intenta que no hi entri ni un microbi, per seguir el que anomenen el protocol de protecció planetària, un tractat internacional per evitar contaminar altres planetes amb formes de vida terrestres. S’usen nombrosos filtres i la gent que hi treballa va coberta de cap a peus. Malgrat tot, sempre hi ha bacteris que superen els obstacles. Per evitar que sobrevisquin, les sales es freguen constantment amb productes de neteja industrial. Però amb això no n’hi ha prou.

Fa temps que se sap que un bacteri anomenat Acinetobacter ha aconseguit establir-se a les sales netes de la NASA, però fins fa poc no es coneixia el truc que feia servir per sobreviure. Uns científics de Califòrnia han vist que aquests microbis han evolucionat fins a ser capaços d’alimentar-se dels desinfectants que se suposa que els han de matar. Concretament, han desenvolupat l’habilitat de processar l’etanol, l’alcohol que és la base de la majoria d’aquests productes, per extreure’n energia i fabricar les peces que necessita per reproduir-se. A més, poden destruir altres components que es fan servir per netejar, com l’isopropanol, l’aigua oxigenada i els detergents, i evitar així que els afectin.

Els Acinetobacter són una família de bacteris que ja fa molt que se sap que ho aguanten tot. Per exemple, sobreviuen a altes temperatures i dosis de radiació. En alguns casos han provocat brots molt agressius de pneumònia en hospitals. El que han aconseguit els tècnics de la NASA amb els seus sistemes de neteja és el contrari del que volien: fer evolucionar un bacteri ja de per si molt resistent seleccionant-ne els mutants que encara ho són més.

Desfer-se d’aquest superbacteri serà molt complicat, malgrat que ara se sàpiga que els productes que s’usen contra ells són més un inconvenient que no una solució. L’obstacle principal és que no hi ha gaires alternatives, perquè desinfectants més potents podrien malmetre els materials que s’intenten netejar. És un exemple de l’extrema adaptabilitat dels microorganismes i suggereix que, per molts esforços que es facin, a la conquesta de l’espai sempre hi viatjarà algun polissó.

AMANTS DE LES SITUACIONS EXTREMES

Hi ha microbis que són feliços en condicions que semblen incompatibles amb la vida. L’Herminiimonas glaciei, un bacteri descobert el 2009, pot resistir més de 120.000 anys sota una capa de tres quilòmetres de gel i sense pràcticament oxigen o nutrients. El 90% dels bacteris viuen als sediments que hi ha al fons dels oceans, sense llum ni pràcticament oxigen. També s’han trobat bacteris a les capes més altes de l’atmosfera, a l’Estació Espacial Internacional i fins i tot alguns que havien sobreviscut el viatge d’anada i de tornada a Mart instal·lats al Curiosity, el vehicle explorador que va visitar el Planeta Vermell el 2012. Per això és molt probable que la primera vida extraterrestre que es trobi, si arriba a passar mai, no sigui un homenet verd com a les pel·lícules, sinó un bacteri resistent a tot.

Etiquetes

Més continguts de