“Poca gent mor de dolor, però moltes persones moren amb dolor i encara moltes més viuen amb dolor”. Aquesta frase la repetia sovint David Niv (1940-2007), un dels primers presidents de la Federació Europea del Dolor EFIC, que va celebrar aquest setembre el seu congrés biennal a València. Efectivament, són moltes les persones que viuen amb dolor. A Europa, una de cada cinc persones adultes pateix algun tipus de dolor crònic, que és la primera causa d’absentisme laboral i de discapacitat. Segons l’Eurostat (l’oficina estadística de la Comissió Europea), el cost directe i indirecte que això representa per a la Unió Europea supera la xifra de 441.000 milions d'euros anuals.
L’Associació Internacional de l’Estudi del Dolor va declarar el 2019 Any Internacional del Dolor en les Poblacions Més Vulnerables per cridar l’atenció sobre els col·lectius en què el diagnòstic és més difícil, com per exemple la mainada, les persones grans, les que pateixen trastorns psiquiàtrics o cognitius i les que han sobreviscut a processos de tortura.
Malgrat el gran nombre de persones afectades pel dolor i el seu impacte econòmic, la recerca per estudiar-ne les causes i millorar-ne el diagnòstic i el tractament no sembla una prioritat de la Unió Europea. La plataforma Impacte Social del Dolor (SIP) ha lamentat que en l’actual programa marc de recerca europeu (Horizon 2020) el dolor només aparegui en una sola convocatòria, amb un finançament que no arriba a l’1% del pressupost per a la recerca en salut de l’esmentat programa. La SIP i altres entitats reclamen a la Unió Europea i als seus estats membres que es dediquin més fons a la recerca sobre una sensació que sovint es considera només un símptoma, però que en moltes persones acaba sent una malaltia amb entitat pròpia, amb la seva pròpia biologia i amb conseqüències fisiològiques.
