Els rens, afectats per una versió del mal de les vaques boges

Les autoritats sanitàries creuen que hi ha més casos dels detectats fins ara

L'encefalopatia bovina espongiforme, més coneguda com la malaltia de les vaques boges, va provocar una crisi sense precedents quan es va estendre entre el bestiar del Regne Unit a finals del segle XX. Oficialment, es van detectar més de 180.000 vaques infectades, tot i que les xifres reals probablement van ser molt més altes. Malgrat que l’epidèmia només va afectar 177 persones, el pànic que va crear ha fet que, des de llavors, s’estigui alerta per detectar casos similars abans no acabin passant als humans. Recentment, el Laboratori de Referència de l’Institut Veterinari de Noruega, a Oslo, ha informat que ha descobert en els rens una malaltia similar a la de les vaques boges. És el primer cop que s’observa a Europa i ha posat en alerta les autoritats sanitàries d’aquest país.

Abans del brot de la malaltia de les vaques boges, poca gent fora de l’entorn dels especialistes havia sentit parlar dels prions. Quan aquestes proteïnes estan alterades, es comporten com si fossin microbis, reproduint-se dins una cèl·lula, formant agregats i infectant les cèl·lules veïnes.

Només se’ls coneixia per ser les responsables d’unes malalties poc freqüents anomenades encefalopaties espongiformes transmissibles. Es veien sobretot en ovelles (en les quals causaven l’ scrapie ), però també en vaques i gats. En humans encara eren menys habituals: es limitaven a alguns casos aïllats en tribus indígenes de Nova Guinea que es menjaven el cervell dels seus morts (el que es coneix com a kuru ) o la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. En totes elles, els cervells dels afectats degeneren i acaben plens de forats, com si fossin esponges (d’aquí el nom genèric de les malalties). La conseqüència és una pèrdua progressiva de les funcions cerebrals, que causa una demència accelerada i, inevitablement, la mort, ja que no existeixen ni tractaments ni vacunes.

Sistema de vigilància internacional

Els prions no haurien anat gaire més enllà de ser una curiositat per als llibres de medicina si l’epidèmia que va afectar les vaques britàniques no hagués fet el salt als humans. Els casos resultants, que van rebre el nom de variants de Creutzfeldt-Jakob, demostren que els prions poden creuar espècies i que, per tant, és important controlar les encefalopaties en animals abans no infectin les persones. Per això s’han establerts diversos centres de vigilància, entre els quals el Laboratori de Referència noruec. Allà hi treballen Sylvie Benestad i Turid Vikøren, que a principis d’abril van presentar per primera vegada dades d’un ren afectat per prions.

El descobriment va ser casual: uns científics es van trobar una femella adulta a punt de morir en una expedició que feien per estudiar els rens en el seu hàbitat natural, al sud de Noruega. Intrigats, van portar el cos a Benestad i Vikøren perquè li fessin l’autòpsia. Un dels tests rutinaris era per detectar prions. Per a sorpresa de les investigadores, les anàlisis van revelar que l’animal patia CWD (les sigles de chronic wasting disease, una malaltia crònica desgastant), una patologia causada per prions pròpia de cérvols americans, que fins ara no s’havia vist mai a Europa ni tampoc en un ren salvatge enlloc del món. De moment és un cas únic, però se sospita que pot ser la punta de l’iceberg, ja que la CWD és una malaltia que fàcilment pot passar desapercebuda si no es busca. A més, es contagia extremadament ràpid a través de la saliva, l’orina o els excrements. La notícia positiva és que encara no s’ha vist mai que pugui afectar els humans. Als Estats Units ja fa gairebé mig segle que es va descobrir i s’ha estès a animals de 20 estats i part del Canadà.

El més preocupant és que se’n desconeix l’origen. S’ha descartat que els rens noruecs hagin pogut entrar en contacte amb cérvols americans, per tant, l’opció més possible és que vingui d’una altra espècie. Les principals sospitoses són les ovelles, ja que l’ scrapie (malaltia neurodegenerativa que afecta els ovins) és relativament freqüent a la zona, però això significaria un salt entre animals que no es pensava que fos possible. De moment, no hi ha motius per témer un contagi humà, però aquesta notícia alerta del fet que les encefalopaties poden ser més molt freqüents del que es creu. Per això cal continuar estant alerta i monitoritzar bé la seva evolució.

Més continguts de

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida